Matinal Llança - Muntanyes dels cànons de Colera

Búnker platja de l’Argilera

BUNKER “Argilera” 1944-1949 La construcció de Búnkers en aquesta zona va ésser realitzada durant l’època franquista. Formaven part de la coneguda “Línia P”, una línia de defensa que durant el franquisme es va ordenar construir al llarg de tots els Pirineus. La idea bàsicament va sorgir arran del context històric que es vivia, el conflicte de la Segona Guerra Mundial. D’aquesta forma es volia defensar-se d’un possible atac dels aliats, tant de l’aviació, com d’atacs marítims o d’artilleria. Després de la gran inversió que es va realitzar per a la construcció de la “Línia P”, cal remarcar que mai es van arribar a utilitzar, i va quedar en una obra inútil. Les característiques dels búnquers són força homogènies en tota la zona geogràfica. Són construïts amb materials bàsics, com ferro i formigó i al seu interior trobem diversos elements de fusta. Els búnkers propers a la línia de mar, es solien arrebossar amb materials semblants a l’orografia del voltant, per camuflar-se entre l’espai de la zona.

Camí de ronda - homenatge a l’exili

Aquest camí costaner va néixer per la necessitat de comunicació entre els pobles del litoral, així com pels mariners quan havien de fer un desembarcament d’emergència a qualsevol punt de la costa. Però una de les principals funcions d’aquests camins arran de mar, i que acabaria donant origen al seu nom, va ser el de ser utilitzat per carrabiners i guàrdies civils per a vigilar la costa contra les activitats il·legals de l’estraperlo i el contraban. L’any 1829 es va crear el Reial Cos de Carrabiners de Costes i Fronteres d’Espanya amb la finalitat de control·lar totes aquestes activitats, funció que assumí la Guàrdia Civil a partir de 1940. Les ‘rondes’ de vigilància d’aquests cossos armats amunt i avall de la costa donaren nom al Camí de Ronda.

Platges de L’Alguer

Platja sota el parador

Platja de Grifeu

Platja de Canyelles

Búnker de cap Ras

Bunker Cap de Ras BUNKER “CAP de RAS” 1944-1949 La construcció de Búnkers en aquesta zona va ésser realitzada durant l’època franquista. Formaven part de la coneguda “Línia P”, que durant el franquisme es va ordenar construir al llarg de tots els Pirineus, per defensar-se d’un possible atac dels aliats. Després de la gran inversió que es va realitzar per a la construcció de la “Línia P”, mai es van arribar a utilitzar i va quedar en una obra inútil. Les característiques dels búnquers són força homogènies en tota la zona geogràfica i són construïts amb materials bàsics, com ferro i formigó. En aquest cas, al Búnker de Cap de Ras, trobem tres elements claus que el fan un dels més preparats i més complex de la zona. En un petit radi de 25m2, es troba un passadís subterrani que porta a una sala construïda a la roca, la sortida del qual dona a una trinxera d’uns 30m. de llarg que porta a l’entrada del búnker. En aquest punt, trobem 2 zones d’observatori, un enfocant mar endins i l’altre on les vistes són de tota la costa llançanenca.

Cala Bramant - la ferradura

Cap Ras - mirant direcció a cap de Cervera i al Cap de Creus

Garbet - Borró d’en fora

Platja del Borró

Sota d’en navata

Cavall Bernat - platja Garbet

Foto

Muntanya dels cànons

Muntanya dels cànons

Muntanya de cànons

Els Canons de Colera són dos canons que van pertànyer a unes naus de l'armada espanyola, que van naufragar davant de Colera l'hivern de 1793. S'hi pot accedir a través d'un camí de muntanya que fa pujada que s'inicia des del port del municipi, i es triga uns vint o trenta minuts a arribar-hi. A l'esplanada on es troben aquests canons es gaudeix d'unes vistes molt boniques, ja que s'hi pot veure el Cap de Creus i els municipis més propers. L'any 1870 els germans Bonaventura Sangenís, cofundadors del municipi, van ordenar la redacció d'un projecte per a la construcció i defensa del promontori del cap de Lladró, sobre l'actual port. Tot i que finalment, per problemes econòmics, no es va arribar a dur a terme el projecte, sí que es poden visionar dos canons, un dels quals amb la inscripció "any 1789, n. 163", la procedència dels quals segueix sent un misteri. La muntanya dels canons de Colera rep aquest nom, ja que durant la Guerra de la Independència va servir d'emplaçament de dues peces d'artilleria que encara avui s'hi conserven, i té una alçària de 123 metres.

Els cànons

Els Canons de Colera són dos canons que van pertànyer a unes naus de l'armada espanyola, que van naufragar davant de Colera l'hivern de 1793. S'hi pot accedir a través d'un camí de muntanya que fa pujada que s'inicia des del port del municipi, i es triga uns vint o trenta minuts a arribar-hi. A l'esplanada on es troben aquests canons es gaudeix d'unes vistes molt boniques, ja que s'hi pot veure el Cap de Creus i els municipis més propers. L'any 1870 els germans Bonaventura Sangenís, cofundadors del municipi, van ordenar la redacció d'un projecte per a la construcció i defensa del promontori del cap de Lladró, sobre l'actual port. Tot i que finalment, per problemes econòmics, no es va arribar a dur a terme el projecte, sí que es poden visionar dos canons, un dels quals amb la inscripció "any 1789, n. 163", la procedència dels quals segueix sent un misteri. La muntanya dels canons de Colera rep aquest nom, ja que durant la Guerra de la Independència va servir d'emplaçament de dues peces d'artilleria que encara avui s'hi conserven, i té una alçària de 123 metres.

Els trullets

Platja de Garbet

Foto

Bosquet del Borró