Activity

Mazagon de los Medanos a la Torre del Loro

Download

Trail photos

Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro

Author

Trail stats

Distance
10.57 mi
Elevation gain
423 ft
Technical difficulty
Easy
Elevation loss
423 ft
Max elevation
160 ft
TrailRank 
58
Min elevation
0 ft
Trail type
Loop
Moving time
4 hours 46 minutes
Time
5 hours 47 minutes
Coordinates
3036
Uploaded
April 23, 2019
Recorded
April 2019
Be the first to clap
Share

near Ermita del Carmen, Andalucía (España)

Viewed 627 times, downloaded 21 times

Trail photos

Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro Photo ofMazagon de los Medanos a la Torre del Loro

Itinerary description

Existe una playa en el sur de Andalucía, donde al atardecer las sombras se vuelven alargadas y sobresalen de las quebradas aristas de las paredes de los acantilados, oscureciendo los más bellos rincones de los Medanos, inundándolo todo a su paso, de ocres y dorados como el azafrán, esculpiendo figuras irreales de contornos suaves, contemplo este brutal espectáculo y atónito dejo pasar el tiempo, deseando que el sol se detenga en su viaje hacia el horizonte, como teniendo prisa, se quiere perder en los confines del océano, interpretando el papel de estrella de esta película maravillosa, pero antes el vanidoso sol, nos muestra su monumental hermosura, su luz rojo naranja, cambiando los tonos del paisaje, amansando el ambiente, creando la calma, y lentamente deja de iluminar esta linda tierra y desaparece, es entonces cuando un escalofrió nos recorre todo el cuerpo, dejándonos pensativamente tristes, o cuando no, fríos, helados, pero esperanzados porque esta bella representación, esta preciosa imagen, se repetirá todos los días.
Mazagon es una mancomunidad, sus playas salvajes y vírgenes, son tan bonitas que dos ayuntamientos se lo disputan, vigiladas constantemente por unas elevaciones, paredes escarpadas, precipicios de color vainilla, altar de los dioses que desde épocas muy remotas visitan estas tierras y ven recelosos, como otro protagonista, el astro rey, es admirado por caprichosos turistas.
Los medanos son dunas fosilizadas, que ya sea por su propio peso o por agentes externos, se han endurecido durante miles de años, como terrones de arcilla amarilla, compactada, mezcladas con betas anaranjadas , semejante al azufre fundido, este paisaje dunar, un poco marciano, está rodeado de pinos verdes… y negros, con olor a resina… y ceniza, fue pasto de las llamas en junio del 2017, pero la vida de esta costa es como un tren sin estaciones, solamente raíles por los que deslizarse y seguir adelante.
Andamos en hilera por sendas estrechas asomándonos a los acantilados para ver un mar algo embravecido, que ayudado por un fuerte viento, rompe contra la arena de la playa dejando una ensordecedora franja de espuma blanca, que ataca nuestros oídos con intervalos de la resaca, cruzamos el arroyo de Julianejo, el sendero a ratos perdido, contornea los arenales de los acantilados, dejándonos asomar al precipicio, y con sumo cuidado desde el borde retratamos estas imágenes, estos paisajes, haciendo estas instantáneas inmortales, nos sentimos felices de conseguir de cada foto una conquista, un tesoro, cerca del Parador de turismo hay un pino centenario, de majestuoso tronco y opulentas ramas, de irregular forma y pletórica copa, testigo inalterable al paso del tiempo, a la historia. Continuamos por las crestas de estas soberbias paredes, investigando con nuestra mirada los colores pardos limón y ocres oxidados de las areniscas, su abrupta forma, la escarpadura vacía hasta la arena, bajamos de esta terraza costera por el arroyo de Arenosillo, junto a un Centro de Experimentación de vehículos espaciales, al final del cual está la Torre de vigía Arroyo del Loro, mandada construir por Felipe II, actualmente derruida, solo un trozo de pared queda en pie, se adivina que la costa es cambiante ya que sus restos se encuentran totalmente metidos en el agua, con marea baja se puede andar entre sus cascotes, el cuadro que componen nos hace recordar a la película el Planeta de los Simios cuando ya al final, Charlton Heston y Linda Harrison se topan con la Estatua de la Libertad. El retorno lo realizamos por la arena húmeda y entumecida de playa Castilla, retorno de gacela ágil y rápido, descalzo aprovechando el frescor que me da el agua de las olas mas avanzadas, que con su abanico de espuma, abandona el mar azul intenso para posarse en la arena dejando al descubierto las conchas de múltiples moluscos, para que con mis pies descalzos no las pise, las pueda esquivar, la playa es muy ancha y cuando las ráfagas de brisa llegan a tus piernas, lo hacen bombardeándote con miles de partículas de fina arena voladiza, que te picotean como perdigones , se ven algunas barcas faenando y en la parte alta se pueden apreciar restos de redes y otros útiles de pesca que las mareas devuelven a tierra, ayudadas por el viento, ese viento que no cesa, y se adueña de estas costas haciendo suyo este gran espectáculo que disfrutamos, ojos, oídos y el resto de nuestra piel son testigos de la grandiosidad del océano, frio , peligroso y hechicero, su olor es como una droga que mana de sus profundidades, un perfume natural, un juego con tus sentidos, y al fondo sin cansarse, los Medanos acechan como aquellas figurillas humanas se olvidan de sus huellas en la apelmazada arena, tras sus pisadas, que no son los primeros, que el agua las borrara y que no se terminaran con ellos .
Andamos juntos Camelia, Rosa S, Lidia, Elena, Inma, Dolors, María, Araceli, Manuel, José Luis, Antonio y Julián. SENDA VIVA

Existeix una platja en el sud de Andalucia, on al capvespre les ombres es tornen allargades i sobresurten de les fetes fallida arestes de les parets dels penya-segats, enfosquint els mes bells racons dels Medanos, inundandolo tot al seu pas, d'ocres i daurats com el azafran, esculpint figures irreals de contorns suaus, comtemplo aquest brutal espectaculo i atonito deixo passar el temps, desitjant que el sol es detingui en el seu viatge cap a l'horitzó, com tenint pressa, es vol perdre en els confinis del oceano, interpretant el paper d'estrella d'aquesta pelicula meravellosa, però abans el vanitós sol, ens mostra la seva monumental bellesa, la seva llum vermell taronja, canviant els tons del paisatge, amansint l'ambient, creant la calma, i lentament deixa d'il•luminar aquesta bufona terra i desapareix, és llavors quan un escalofrio ens recorre tot el cos, dejandonos pensativament tristos, o quan no, frios, gelats, però esperançats perquè aquesta vella representacion, aquesta preciosa imatge, es repetira tots els dies.
Mazagon és una mancomunitat, les seves platges salvatges i virgenes, són tan boniques que dos ajuntaments li ho disputen, vigilades constantment per unes elevacions, parets escarpades, precipicis de color vainilla, altar dels déus que des de epocas molt remotes visiten aquestes terres i veuen recelosos, com un altre protagonista, l'astre rei, és admirat per capritxosos turistes.
Els medanos són dunes fossilitzades, que ja sigui pel seu propi pes o per agents externs, s'han endurit durant milers d'anys, com a terrossos d'argila groga, compactada, barrejades amb betes ataronjades , semblant al sofre fos, aquest paisatge dunar, una mica marcià, aquesta envoltat de pins verds… i negres, amb olor a resina… i cendrosa, va ser pastura de les flames al juny del 2017, però la vida d'aquesta costa és com un tren sense estacions, solament railes pels quals lliscar-se i seguir endavant.
Caminem en filera per sengles estretes asomandonos als penya-segats per a veure un mar alguna cosa embrabecido, que ajudat per un fort vent, trenca contra la sorra de la platja deixant una eixordadora franja d'escuma blanca, que ataca els nostres oidos amb intervals de la ressaca, creuem el rierol de Julianejo, la sendera a estones perdut, contorneja els arenals dels penya-segats, dejandonos apuntar al precipici, i amb summa cura des de la vora retratem aquestes imatges, aquests paisatges, fent aquestes instantaneas immortals, ens sentim felices d'aconseguir de cada foto una conquesta, un tresor, prop del Parador de turisme hi ha un pi centenari, de majestuós tronc i opulentes branques, d'irregular forma i pletorica copa, testimoni inalterable al pas del temps, a la història. Continuem per les crestes d'aquestes superbes parets, investigant amb la nostra mirada els colors marrons limon i ocres oxidats de les areniscas, la seva abrupta forma, l'escarpament vacia fins a la sorra, baixem d'aquesta terrassa costanera pel rierol de Arenosillo, al costat d'un Centre de Experimentacion de vehiculos espacials, al final del qual aquesta la Torre de vigia Rierol del Lloro, manada construir per Felip II, actualment derruïda, només un tros de paret queda en peus, s'endevina que la costa és canviant ja que les seves restes es troben totalment ficats en l'aigua, amb marea baixa es pot caminar entre els seus rebles, el quadre que componen ens fa recordar a la pelicula el Planeta dels Simis quan ja al final, Charlton Heston i Linda Harrison es topen amb l'Estàtua de la Llibertat. El retorn el realitzem per la sorra humeda i entumida de platja Castella, retorn de gasela agil i rapido, descazo aprofitant la frescor que em dóna l'aigua de les ones mes abanzadas, que amb el seu ventall d'escuma, abandona el mar blau intens per a posar-se en la sorra deixant al descubiertolas petxines de multiples mol•luscos, perquè amb els meus peus descalços no les trepitgi, les pugui esquibar, la platja és molt ampla i quan les rafragas de brisa arriben a les teves cames, ho fan bombardeandote amb milers de particulas de fina sorra voladissa, que et picotegen com a perdigons , es veuen algunes barques pescant i en la part alta es poden apreciar restes de xarxes i uns altres utiles de pesca que les marees retornen a terra, ajudades pel vent, aquest vent que no cessa, i s'ensenyoreix d'aquestes costes fent seu aquest gran espectaculo que gaudim, ulls, oidos i la resta de la nostra pell són testimonis de la grandiositat del oceano, frio , perillós i embruixador, la seva olor és com una droga que raja de les seves profunditats, un perfum natural, un joc amb els teus sentits, i al fons sense cansar-se, els Medanos aguaiten com aquelles figurillas humanes s'obliden de les seves petjades en l'endurida sorra, després de les seves trepitjades, que no són els primers, que l'aigua les esborrés i que no s'acabessin amb ells .
Caminem junts Camelia, Rosa S, Lidia, Elena, Inma, Dolors, Maria, Araceli, Manuel, Jose Luis, Antonio i Julian. SENDA VIVA

Waypoints

PictographBeach Altitude 84 ft
Photo ofFoto Photo ofFoto Photo ofFoto

Foto

PictographBeach Altitude 82 ft
Photo ofLa Fontanilla Photo ofLa Fontanilla Photo ofLa Fontanilla

La Fontanilla

PictographBeach Altitude 77 ft
Photo ofBarranco Juliañejo Photo ofBarranco Juliañejo Photo ofBarranco Juliañejo

Barranco Juliañejo

PictographTree Altitude 146 ft
Photo ofPino centenario Photo ofPino centenario Photo ofPino centenario

Pino centenario

PictographBeach Altitude 91 ft
Photo ofAcantilados playa Castilla Photo ofAcantilados playa Castilla Photo ofAcantilados playa Castilla

Acantilados playa Castilla

PictographBeach Altitude 22 ft
Photo ofPlaya del Arenosillo Photo ofPlaya del Arenosillo Photo ofPlaya del Arenosillo

Playa del Arenosillo

PictographRuins Altitude 3 ft
Photo ofTorre del Loro Photo ofTorre del Loro Photo ofTorre del Loro

Torre del Loro

PictographBeach Altitude 9 ft
Photo ofPlaya del Rompeculos Photo ofPlaya del Rompeculos Photo ofPlaya del Rompeculos

Playa del Rompeculos

PictographBeach Altitude 11 ft
Photo ofPlaya de Castilla Photo ofPlaya de Castilla Photo ofPlaya de Castilla

Playa de Castilla

Comments

    You can or this trail