Medacorba i Roca Entravessada (2 x 100 cims FEEC)(IBP=168)

Excursió quasi-lineal que permet assolir dos dels cims andorrans de major alçària inclosos al repte dels 100 cims de la FEEC. És un itinerari completíssim i molt desafiant, que combina grans paisatges, vistes 360° des dels cims, molt desnivell acumulat, pendents considerables i grimpades/desgrimpades llargues.
Iniciem el trajecte a un generós pàrquing gratuit del telecabina Pal-Arinsal (cota 1550m). Travessem el túnel de Comapedrosa (sortint d'ell hi ha tot un sector d'aparcaments de pagament) i enfilem el carrer de la dreta, tot seguint marques de GR, fins que esdevé pista forestal. Seguim la pista fins el Refugi lliure del Pla de l'Estany, tot i que en paral.lel hi l'opció d'ascendir per corriol (seguint direccions Pla de l'Estany i/o Estanys Forcats). Passem per la font del Moixó al km 1,5.
Un cop al refugi del Pla de l'Estany (km 3,5, cota 2060m), on trobem una altra font, comença el tram més exigent de l'aproximació, consistent en una pujada de pendent moderat a fort (15%-30%) per corriol envolvent levògir de tot el circ que envolta el Pla de l'Estany, molt ben indicat (cercles de pintura grocs) i que travessa dues torrenteres amb certa exposició (cal afegir 4 passos fluvials més, sense exposició, que trobem secs a principos d'agost). Aquesta pujada culmina a una collada (km. 6, cota 2630m) que dona pas als Estanys Forcats, i on es troben 2 refugis lliures (vell i nou). Aquí comença una fotogènica travessia per tartera, de pendent suau a moderat (5%-20%), pel vessant occidental dels 3 estanys, fins a assolir la collada homònima (km. 7, cota 2740m) on acaba l'aproximació i comença l'atac, per aquest ordre, al Medacorba i a la Roca Entravessada.
L'ascensió al Medacorba és la més senzilla, tot i el que pugui semblar des del coll. Es tracta d'una pujada pel vessant sud de 170m de desnivell i fort pendent (38%), però molt ben assenyalat per marques grogues i fites. Es pot pujar gairebé sencer amb bastons, amb esporàdiques grimpades sense dificultat. La baixada és també poc complicada, tot i la forta sensació de pati que resulta inpressionant.
Un cop retornem al Coll dels Estanys Forcats encetem l'ascensió per l'aresta nord de la Roca Entravessada, més difícil i, sobretot, amb molta més exposició que la del Medacorba. Aquí no trobarem cap marca de pintura, tampoc gairebé cap indici de corriol fressat, i caldrà pujar de forta lenta combinant la presa de decisions amb les poques fites que hi trobem. En general cal ascendir per la cresta, tot i que trobarem diversos pinacles, tots els quals es sortegen per la dreta, envoltant la capçalera de sengles canals en que cal extremar les precaucions. En general la regla a seguir, en absència de fita a la vista, és que no cal fer cap pas de dificultat superior a II/II+. La pujada és tècnicament molt fàcil, però cal progressar amb cura, ja que es tracta de pedra pissarrosa amb poca adherència (gens d'adherència quan és molla), i molt fragmentada, per la qual cosa, abans de recolzar mans o peus, cal verificar la seva consistència.
Des del cim de la Roca Entravessada podem veure perfectament els muntanyers del Medacorba i del Comapedrosa, ja que els dos cims es troben a pocs centenars de metres i, just darrere del Medacorba, predomina en el paisatge el sector de la Pica d'Estats-Sotllo-Montcalm. Iniciem el retorn dibuixant una petita circular per la carena occidental de la Roca Entravessada per baixar de nou als refugis dels Estanys Forcats. La baixada no està assenyalada amb marques, però a la part inferior trobarem fites, sobretot a una canal força pendent que permet superar un esperó. Més endavant (km.9, en el track es veu clarament una ziga-zaga) ens hem passat unes fites que baixaven pel cordal i hem baixat unes desenes de metres per una canal. De seguida que hem vist que la canal no estava fitada, que anava directa als estanys, i que teníem la carena a uns 20m a la nostra dreta, hem fet una travessia, exposada però fàcil i de molt bones preses, per recuperar la carena. Hem seguit davalla t per la cresta fins que les fites ens han desviat a l'esquerra per baixar fins els refugis. A partir d'aquí (km. 9,50) ens ha restat desfer el camí d'apromació per retornar al punt d'inici.

[NOTA: Per a la graduació de la dificultat de les rutes utilitzo l'IBP Index per a senderisme (https://www.ibpindex.com/index.php/es/). Les dificultats que reporto corresponen a persones de preparació física mitjana]