Mediona: De St Quintí a St Joan per les Deus, Castell Mediona, Agulla Valldellós, Pas Guineu i Coves Toixó, Bolet i Ametlla

Magnífica ruta sortint des de Sant Quintí de Mediona (Alt Penedès) en la que farem un cop d’ull a la coneguda raconada de Les Dous i les seves grutes, explorarem fins a 6 coves, algunes d’elles força interesants com la Cova del Toixó (25m de recorregut), la Cova del Bolet (225m de recorregut) i la Cova de l’Ametlla (21m de recorregut i amb una alçada que supera els 20m), veurem el Castell de Mediona (s.X) i la seva església de Santa Maria (s.XIV), l’església de Sant Joan de Conilles (s.XI-XIX), l’ermita de Sant Salvador de Pereres i els vells safareigs públics de la Font dels Rentadors de Sant Joan de Mediona, recorrerem el congost de la Riera de Mediona, passarem per la bonica Agulla de Valldellòs i la dosis d’aventura la tindrem en travessar la gran esquerda que trenca el cingle del Pas de la Guineu (o dels Lladres), on caldrà fer alguna grimpadeta. Cal tenir en comte que l’accès al Congost de Valldellòs està prohibit entre l’1 de Gener i el 15 de Juny per la nidificació d’aus.

***RECORREGUT: Font del Riu (Sant Quintí de Mediona)-Les Deus-Grutes de les Deus-Torrent de Can Llopard-Foradada-Cova del Toixó-La Rompuda-Plana del Sala-Cal Mallofré de les Parellades-Santa Anna-La Balma (racó d’escalada)-Castell de Mediona / Església de Santa Maria-Balma o Cova (sense nom)-Petit saltant d’aigua-Petit Gorg-Torrent del Grau-Barraca de pedra seca-Camp d’energia solar-Barri Carrer del Molí (Sant Joan de Mediona)-Font dels Rentadors / Picnic / Safareigs Públics-Església de Sant Joan de Conilles-Font dels Rentadors / Picnic / Safareigs Públics-Cova (sense nom)-Obaga del Marquès-Muntanya del Marquès-Barraca de pedra seca (ruïnes)-Fondo de la Piula-Cova del Bolet-Torrent de la Cova-Torrent de Valldellós-Agulla de Valldellós-Pas de la Guineu (o dels Lladres)-La Solana-Cova de l’Ametlla Petita-Cova de l’Ametlla-La Solana-Mas / Granja de les Pereres-Ermita de Sant Salvador de les Pereres-La Solana-Mas / Granja de les Pereres-Solana de Montpedròs-Pou o Forn (ruïnes)-Les Oliveres de Montpedròs-Bosc de l’Ermità-Camí de Maioles-Font del Gat-Pont de Ginberga-Molí Blanc-Font del Riu (Sant Quintí de Mediona).

***RESSENYA: A l’entrada de Sant Quintí de Mediona seguim indicacions cap a “Les Deus” i, poc abans d’arribar a l’aparcament habilitat de Les Deus, trobem una amplia explanada al costat de la Riera de Mediona i de la Font del Riu, aparquem. Iniciem la caminada seguint una pista (C/ Sol de la Vila) que surt a l’O/NO entre camps de conreu i cases. De seguida trobem una cruïlla de camins senyalitzada on seguim el cami de la dreta, que continua en la direccio que portem (O/NO) voltant un recinte esportiu i aviat arribem a una nova cruïlla de camins senyalitzada al costat del camp de futbol: seguim cap a”Les Deus” pel cami que portem (O), que comença a revoltar el camp de futbol tot deixant-lo a la dreta i despres s’endinsa en un canyissar fins arribar de seguida a una nova cruïlla de camins senyalitzada a tocar de la Riera de Mediona. Seguim cap a “Les Deus” pel cami de la dreta (N), arranjat amb baranes de fusta i que va al costat de la riera i d’un rec canalitzat fins sortir de seguida a la turistica raconada de Les Deus, on trobem els brolladors d’aigua, un gorg anomenat “el Llac”, un picnic i les Grutes de Les Deus. Val a dir que tant l’entrada a les Grutes de les Deus (tenen 223m de recorregut) com les taules de picnic son de pagament (aquest es un raco natural privat…”Parc d’Oci i Natura de Les Deus”), aixi que fem un cop d’ull des de fora a les Grutes de Les Deus (es veuen formacions de tosca i travertins) i despres tornem al costat dels brolladors i el picnic i anem al SO fins un proper indicador. Obviem totes les indicacions que ens ofereix i seguim el cami que surt recte (SO) i, quan nomes em fet uns 10metres, el deixem i trenquem a la dreta (O, senyals grocs) per un sender que remunta el Torrent de Can Llopart enmig d’un espes canyissar. Poc despres passem mig ajupits per una curiosa foradada i tot seguit ja veiem la generosa boca d’entrada de la Cova del Toixó, amb un total de 25m de recorregut formats per una amplia i facil galeria. Vista la cova prenem un corriol (senyals grocs) que puja un breu tram al S i despres revolta cap a la dreta (NO/N, senyals grocs) anant a buscar les Cingleres de La Rompuda, on s’endevina una via ferrada i tota mena de tirolines del parc abans esmentat. En arribar a les parets de La Rompuda el corriol (senyals grocs) tomba a l’E passant per algun tram arranjat amb taulers de fusta i puja apenes uns pocs metres mes fins estar-hi a sota de l’esmentada ferrada, on a tocar del cami veiem tambe un abric. A partir d’aquí el corriol (senyals grocs) planeja una mica (E) i tot seguit s’orienta al NE i davalla suaument entre pins fins sortir a uns camps d’ametllers i vinyes, punt on el corriol tomba al SE tot voltant els camps fins sortir de seguida a la Riera de Mediona, just en un punt on la riera s’engorja i on trobem mes tirolines i ponts penjants del parc abans esmentat. En la riera prenem un sender fressat a l’esquerra (NE) que inmediatament ens porta a creuar la riera i despres trobem una bifurcacio senyalitzada: seguim el sender de l’esquerra, que continua al NE per la riba esquerra de la riera, despres esdeve un cami mes ample, rebutgem un cami a l’esquerra i tot seguit sortim a la pista que travessa la Plana del Sala, on conectem amb els senyals PR. Seguim aquesta pista a l’esquerra (N, senyals PR) i planejant entre vinyes passant a tocar del mas de Cal Mallofré de les Parellades fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada al costat de la fabrica “Paviments Canigó”. Seguim cap al “Castell de Mediona” per la pista que surt a l’altre banda (O, senyals PR), pista que revolta completament l’empresa i despres continua a prop de la Riera de Mediona i revolta els camps d’oliveres del Pla de Santa Anna. Acabats de revoltar els camps del Pla de Santa Anna i molt a prop de l’ermita homonima (no es pot visitar l’ermita per que esta en terreny privat) prenem un sender (senyals PR) que ressegueix la Riera de Mediona per la seva riba dreta, primer al N pero rapidament amb tendencia al NO. Poc mes endavant travessem la riera i anem un breu tram per la seva riba esquerra fins arribar a la bonica raconada de La Balma, on la riera esta defensada per unes cingleres on hi han diversses vies d’escalada. El sender (senyals PR) continua sempre a tocar del riu, primer fent un tram a l’O i despres al NO cada vegada per una riera mes engorjada i tancada per les cingleres fins arribar a una cruïlla de camins senyalitzada just a sota del Castell de Mediona. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” tot agafant un petit grau que s’enfila pel costat N del castell passant per l’entrada d’aquesta banda del castell fins arribar al recinte sobira del Castell de Mediona (s.X), on tambe trobem l’església de Santa Maria (s.XIV) i on actualment hi viuen els propietaris que molt amablement em van convidar a fer un cop d’ull al salo-menjador del castell, on hi han unes boniques arcades fetes amb pedra tosca. Per visitar el castell a fons cal concertar hora en les visites guiades que s’organitzen (crec que costen 5 €). Val a dir que cal ser curos ja que estem en una propietat privada. Vist el castell tornem al sender (senyals PR) que portavem, que continua a tocar de la Riera de Mediona i amb una tendencia a avançar a l’O tot fent les moltes raconades i meandres que forma la riera, encara tancada per les cingleres que feien de defensa natural del Castell de Mediona. Poc despres passem a tocar d’una balma-cova sense nom i seguim el sender (O, senyals PR) prop de la riera, riera aquesta que es va obrint progressivament i que poc despres travessem en un punt on forma un petit saltant d’aigua i un gorg. Al poc de travessar la riera trobem una bifurcacio on deixem el sender que portem i els senyals PR (que tot seguit surten a una ensopida pista) i prenem un sender a la dreta (senyals Camí del Riu), que continua resseguint la riera per la seva riba dreta. Poc mes endavant creuem la riera en un punt on es forma un petit gorg i a l’altre banda seguim el sender una mica mes a l’O/NO voltant uns camps a la dreta on veiem una mena de cabana. Tot just passda aquesta cabana cal estar atents a deixar el cami que portem i prendre un sender a la dreta (senyals grocs vells) que entre murs de pedra seca puja una mica amb tendencia al NO tot allunyant-se de la riera. Poc despres el sender (un clar cami vell) s’orienta a l’O i fa un tram ben arranjat travessant el vessant esquerra del Torrent del Grau fins que el travessem, punt des d’on el sender s’enfila (O) fortet uns pocs metres entre pins. Acabada la pujadeta el sender regira cap a l’esquerra (S), s’apropa al caire dels cingles i despres comença a davallar suaument a l’O/SO tot voltant alguns camps de vinyes on tambe veiem una barraca de pedra seca en molt bon estat de conservacio. Aquest sender acaba desembocant en una pista al costat d’unes instalacions d’energia solar, pista que seguim de baixada revoltant integrament aquestes instalacions fins sortir a un carrer urbanitzat del Barri del Molí de Sant Joan de Mediona. Prenem aquest carrer de baixada (SO) i aviat arribem a una cruïlla senyalitzada: seguim el cami emporlanat que surt recte (O) passant al costat d’un parc infantil i arribant tot seguit a la bonica raconada de la Font dels Rentadors, ubicada al costat de la Riera de Mediona i on trobem un gran safareig public i taules i bancs de pedra per fer el picnic a l’hombra d’uns grans plataners. Des d’aquest punt fem una breu “anada-tornada” tot resseguint la riera fins l’església de Sant Joan de Conilles (s.XI, reformada en el s.XIX) i, de nou en el picnic de la Font dels Rentadors, ara prenem un corriol (SE, Camí del Riu) que ressegueix la riba dreta de la Riera de Mediona. De seguida passem un tram arranjat amb un passama de corda (innecessari si no esta moll) i tot seguit trobem a la dreta del corriol una cova petita pero bufona on trobem algunes formacions de tosca i travertins (la cova no te nom). Vista aquesta cova desfem uns 100m pel corriol que ens a portat fins aquí i, abans d’arribar de nou a la Font dels Rentadors, cal estar atents a unes fites que e deixat jo mateix i que marquen l’inici d’una senda a l’esquerra (S) que inmediatament ens porta a creuar un petit serrat i a l’altre banda davalla apenes uns metres fins arribar a la Riera de Puigcogul. Travessada aquesta riera trobem l’inici d’un corriol fressat que es comença a enfilar fort amb tendencia al SE per una zona d’antigues feixes. Ben aviat el corriol s’orienta al S i continua pujant de valent entre pins fins desembocar en la pista per on van els senyals PR, pista que prenem de pujada (S) apenes uns metres, ja que de seguida trobem una bifurcacio on deixem la pista i els senyals PR (que continuen fen marrada per la pista ¿…?) i prenem un sender a la dreta que continua pujant directe (S) enmig del bosc de l’Obaga del Marquès fins sortir de nou a la pista dels senyals PR, pista que reprenem (S) tot pujant i que paulatinament es va convertint en un sender fins acabar sortint alrededor de la cota 650m a una cruïlla de camins senyalitzada: seguim la pista secundaria que surt recte i pujant (S, senyals PR), que de seguida ens porta al capdamunt de la carena de Muntanya del Marquès, on abastem una pista que prenem a la dreta (SO) apenes uns metres fins arribar a una nova cruïlla de camins senyalitzada. Aquí anem cap a “La Piula” per la pista que davalla a l’esquerra (senyals PR) pel vessant solei de la muntanya. Poc despres voregem una zona d’antigues feixes on trobem una gran barraca de pedra seca en ruïnes i seguim davallant un xic mes per la pista fent algun revolt fins desembocar en una altre cruïlla de camins senyalitzada: prenem la pista de la dreta (O, senyals PR) apenes un centenar de metres i arribem a la cruïlla de camins senyalitzada del Fondo de la Piula. Seguim cap a la “Cova del Bolet” pel cami-pista que surt recte (senyals PR), primer fent uns metres a l’O i rapidament tombant al S i despres al SO fent una lleugera pujada fins trobar una bifurcacio on hi ha un petit indicador (que per cert no indica la Cova del Bolet…). En aquest punt fem una breu “anada-tornada” tot agafant un corriol a l’esquerra (S) que davalla al S/SE uns pocs metres i ens fa pasar al costat de dues boques secundaries fins arribar a la boca principal de la coneguda Cova del Bolet, amb un total de 225m de recorregut i on en les diversses campanyes arqueologiques han donat restes del Neolític i Eneolític. En traspassar la boca d’entrada entrem en una sala prou espaiosa i amb força llum (degut a les boques secundaries d’entrada al sostre), amb algunes formacions interessants pero en molt mal estat de conservacio. A partir d’aquesta sala surten diversses galeries, totes elles de dimensions menys comodes que ens porten a diferents sales de sostre baix on anem trobant algunes formacions mes. Vista la Cova del Bolet tornem a la bifurcacio on iniciavem “l’anada-tornada” i ara deixem els senyls PR (que se’n van per la dreta) i seguim el sender que surt recte (O/SO, senyals verds). Tot seguit travessem la capçelera del Torrent de la Cova i el sender (senyals verds) tomba al SE gairebe de pla i no triguem en trobar una bifurcacio: prenem el sender que davalla suaument a l’esquerra (E) resseguint el vessant dret del Torrent de la Cova fins entroncar amb el cami que ressegueix el Torrent de Valldellòs. Seguim aquest cami a la dreta (SE, senyals verds) i en lleugera davallada enmig de vegetacio ombrivola fins trobar poc mes avall una bifurcacio on trobem un cartell prohibitiu: “No passeu de l’1 de Gener al 15 de Juny”, en aquest punt deixem el cami que portem i els senyals PR i prenem aquest cami “parcialment prohibit” a la dreta (S, senyals verds), que de seguida esdeve un corriol que s’endinsa entre vegetacio força exuberant i ombrivola tot pujant. El corriol (senyals verds) es va fent fonedis i travessa una zona d’antigues feixes sempre al S fins sortir al peu de la bonica Agulla de Valldellòs. Des de l’agulla si mirem al SE veiem una gran esquerda que trenca el cingle, es el Pas de la Guineu (o dels Lladres), aixi que anem al SE seguint un rastre de senda que ens deixa en una pedrera de grans blocs que hi ha a sota de la gran esquerda. Pugem per aquesta pedrera tot recolçant alguna ma i despres ens fiquem dins de l’esquerda i remuntem fort entaforats entre les parets tot fent alguna facil grimpada (Iº) fins sortir a la part alta del cingle, des d’on gaudim d’una bonica vista sobre el congost i, sobretot, de l’Agulla de Valldellòs, que sobresurt de l’espessa vegetacio i domina la contrada. Des de la part alta del cingle seguim un corriol (senyals verds) que fa uns primers metres al SE i de seguida es redreça a l’O i desemboca en un corriol mes fressat que seguim a l’esquerra (S/SO) tot deixant els senyals verds (que se’n van a la dreta). El corriol davalla lleugerament i de seguida arribem a una bifurcacio de corriols poc evident (fites) on seguim el corriol de la dreta (SO, fites), un corriol que de seguida es redreça al S i puja un xic per una zona d’antigues feixes fins desembocar en un sender mes fressat on se’ns obre la vista cap a la plana del Penedès (La Solana). Des d’aquest punt fem una nova “anada-tornada” que encetem seguint aquest sender a la dreta (SO) uns pocs metres fins trobar una muntanyeta de fites al costat del cami. En aquest punt deixem el sender que portem i prenem un corriol (senyals verds i fites) que davalla a l’esquerra (S/SE) força costerut fins que se’ns obre a la dreta una cinglera, punt on el corriol doblega cap a la dreta (SO) i comença a flanquejar el cingle, passant poc despres per la Cova petita de l’Ametlla, de 6m de recorregut i, tot seguit, per la Cova de l’Ametlla, l’entrada de la qual forma una balma on s’obre una boca d’entrada de 4m x 3m aproximadament que dona pas a una gran sala de 21m de recorregut que arriba a superar els 20m d’alçada. En aquesta cova si han trobat restes íberes i tambe va servir d’amagatall durant la Guerra Civíl. Vista la cova tornem a l’inici de “l’anada-tornada” abans esmentada i ara prenem el sender que d’inici davalla al NE per la Solana pero de seguida es redreça al SE i davalla fort i directe per terreny relliscos tot dirigint-se cap a una masia que veiem avall en la plana. Mes avall el sender esdeve un cami mes ample que continua davallant (S) i acaba desembocant en un cami-pista atrotinat, que prenem a l’esquerra (E) i baixant. Ben aviat sortim al costat d’una construccio (casa?, cabana?) on habitualment hi ha força bruticia pels voltants, on prenem una pista a la dreta (SE), poc despres se’ns incorpora per la dreta una pista i, just quant començem a voltar uns extensos camps de vinyes, deixem la pista que portem i prenem un cami-pista a l’esquerra (E/SE) que travessa pel bell mig els camps de vinyes i ens deixa en el Mas / Granja de les Pereres. Des d’aquest punt fem una “anada-tornada” tot agafant una pista secundaria que puja a la dreta (S) fins un petit i proper turo on trobem l’ermita de Sant Salvador de Pereres. Vista l’ermita tornem al Mas / Granja de les Pereres i anem a buscar un indicador que veiem en l’extrem E del mas, punt on obviem totes les indicacions i prenem un sender fressat (senyals verds) que avança amb tendencia a l’E tot travessant el vessant solei de la muntanya i gairebe de pla. Poc despres rebutgem un corriol que davalla a la dreta i seguim pel nostre sender (E/NE, senyals verds), que comença a pujar lleugerament i de seguida desemboca en un cami mes ample. Seguim aquest cami a la dreta (E, senyals verds) i planejant i aviat trobem una nova bifurcacio: seguim el sender de l’esquerra (senyals verds), que fa uns pocs metres al NE fins travessar l’incipient Fondo del Fornot i despres s’orienta a l’E fent algun breu desnivell i passant per les ruïnes d’un forn fins desembocar a un cami-pista en la zona coneguda com les Oliveres de Montpedròs, on no cal dir que hi han oliveres. Seguim aquest cami-pista a la dreta, primer al S i despres al SE fins arribar a una bifurcacio en la zona del Bosc de l’Ermità, on prenem la pista de l’esquerra (NE, senyals verds), amb les oliveres a la nostra esquerra i els pins del Bosc de l’Ermità a la nostra dreta fins sortir a uns nous i extensos camps de vinyes. A partir d’aquí la pista comença a davallar marcat tot tombant paulatinament a l’E i, alrededor de la cota 380m, deixem l’ensopida pista i prenem un corriol a l’esquerra (N, e deixat unes fites) que davalla força directe entre pins fins travessar el Torrent de Maioles, a l’altre banda del qual pugem un xic (NE) entre camps d’oliveres fins abastar de seguida un cami. Seguim aquest cami a la dreta (E) i planejant entre camps d’oliveres, ametllers i vinyes fins acabar desembocant de nou en la pista que abans em deixat, que ara prenem a l’esquerra (NE) i, inmediatament, fem l’ultima “anada-tornada” del dia agafant un cami a la dreta que ens davalla al Torrent de Maioles, on trobem la Font del Gat (seca), a l’ombra d’un parell de palataners força grans. Vista la font reprenem la pista, que de seguida desemboca en una carretera o pista asfaltada, que prenem en la direccio que portem (NE) fins arribar ben aviat a una nova cruïlla de camins senyalitzada. Aqui prenem un sender a l’esquerra (N) que davalla directe cap a Sant Quintí de Mediona, poc despres rebutgem un sender a l’esquerra i seguim el nostre cami, que davalla un xic mes fins travessar la Riera de Mediona pel Pont de Ginberga. Travessat el pont passem al costat del Molí Blanc (avui dia una casa) i arribem a una cruïlla senyalitzada dins del nucli de Sant Quintí de Mediona. Aquí prenem el carrer de l’esquerra (NO) tot voltant camps (que deixem a l’esquerra) i aviat arribem a una nova bifurcacio de carrers senyalitzada: seguim recte (NO) fins sortir a l’Avinguda de Catalunya, on prenem un carrer a l’esquerra (NO) que no triga en deixar-nos en el punt d’inici.

***NOTA: El temps emprat per fer la ruta incloent les aturades va ser de 8h. L’accès al Congost de Valldellòs està prohibit entre l’1 de Gener i el 15 de Juny per la nidificació d’aus. Majoritàriament la ruta transita per corriols, senders i camins clars i amb diverssos trams senyalitzats, nomès l’entrada d’algun corriol requereix una mica d’atenció així com el tram d’accès a l’Agulla de Valldellòs, que es per un corriol poc fressat pero senyalitzat amb punts verds. Alguna fàcil grimpada (Iº) en la pujada pel Pas de la Guineu (o dels Lladres), antigament aquest pas estava equipat amb una corda, pero ja fa uns anys que no està. El Pas de la Guineu ès molt fàcil per gent habituada a aquests menesters, pero pot ser difícil per gent molt poc experimentada. Mes informació d’algunes de les coves per on pasa la ruta en “Espeleoindex”. En temporals forts de pluges puntualment cal descalçar-se en algun punt en el sender que ressegueix d’aprop la Riera de Mediona (durant la major part de l’any no hi ha cap problema).

***ALTRES RUTES PER L’ALT PENEDÈS:

-“Pontons: Ermites (StaMagdalena,StSalvador i StJoan), Coves (Molinot,StSalvador,Bram i Batllevell), 7 Fonts i Roc d la Senyera”
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pontons-ermites-stamagdalena-stsalvador-i-stjoan-coves-molinot-stsalvador-bram-i-batllevell-7-fonts-20527936

-“Coves del Bolet,Arena,Ametlla i Santa Anna (3) pel Castell Font-rubí, Congost Valldellòs i el Pas de la Guineu desde l’Avellà”
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/coves-del-bolet-arena-ametlla-i-santa-anna-3-pel-castell-font-rubi-congost-valldellos-i-el-pas-de-l-19953382

-“Cingle, Tossal i Santuari de Foix per les Gorges del Foix, Penyes Roges, Foradada, Cova Verge, Avencó i Serra de Mas Florit”
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cingle-tossal-i-santuari-de-foix-per-les-gorges-del-foix-penyes-roges-foradada-cova-verge-avenco-i-17687187