Megaembardissada salvatge i 'selvatge' a Sant Benet de Susqueda

Aquesta és una ruta per fer el dia que us vulgueu comprar roba nova. La gràcia de la ruta consistia a deixar el cotxe a Coll de Nafré i baixar a la Roca Corbera, des d'aquí pujar al Pla de les Lloses i a Sant Benet per pistes i caminois típics de les Guilleries, és a dir coberts de vegetació de dalt a baix. El que no sabíem, però, és que ens trobaríem gairebé totes les pistes embardissades de cap a peus i alguns senders també.
És per aquest motiu que hem valorat la ruta com a difícl (vam trigar més de dos terços del temps emprat per fer els nou quilòmetres primers, el temps just i necessari que ens va caldre per desemboscar-nos). També és per aquest motiu aconsellem la ruta a ningú a qui li agradi caminar dempeus. Si algun valent la vol fer, li aconsellem que vagi armat per escapar-se d'aquests quilòmetres de bardissar.

La ruta comença al coll de Nafré i agafa el camí que baixa cap a Osor. A la primera bifurcació s'abandona el GR i s'agafa la pista que baixa a la dreta fins que es troba un torrent que travessa per sota la pista en un revolt d'esquerres. En aquest punt, i amb molta imaginació, hi ha una drecera que s'enfila a la dreta. Al començament és un pèl embardissada, però, de seguida, s'enlaira força neta.

Al cap de poc tros i quan es troba la pista que plana s'entreveu la primera bardissa important. En el track hi ha unes rodones estranyes i misterioses que no tenen gens de misteri: simplement buscàvem la part del bosc que semblava més neta per esquivar aquesta bardissa.

Un cop passat aquest primer entrebanc, després ens vam adonar que era com una mena d'escalfament per tot els que ens esperava, la ruta s'endinsa en una pista neta que mena sense cap dificultat a la Roca Corbera, una roca penjada al buit de les Guilleries amb unes vistes extraordinàries de la vall d'Osor i de les muntanyes que la salvaguarden.

A la Roca Corbera s'acaba la pista, però al final de la pista a la dreta hi puja una drecera convençudíssima que avança, entre marques vermelles als troncs de les hipocastanàcies, per una castanyeda que pertany al Bosc del Boscà.

Superada aquesta castanyeda amb un bon pendent i abandonats els senyals vermells, la caminada segueix per bon camí fins a una masia abandonada: la Corbera.

A la Corbera el camí continua pujant, ara més suau, per una petita pista agradable. Quan s'acaba la pista puja una altra drecera imponent per un alzinar, acompanyat de brucs, preciós. Aquest tram val molt la pena perquè és magnífic, net i amb alguna vista de la roca de Cercenedes i la zona de Sant Miquel de les Formigues, el punt més elevat de les Guilleries.

Després d'aquesta drecera ve un tram de bona pista fins a sobre de les cases del Boscà i de Can Marian. És en aquest punt on comença el gran moment del dia. Quan es troba la cruïlla de pistes s'agafa la que puja a la dreta i després d'un primer revolt de dretes, es comença a puja "camp a través" entre el Bosc de Can Marian. Ara és un moment sense treva, amb uns desnivells considerables, que tan aviat esquiven algun esbarzer de l'alzinar com comuniquen amb alguna tartera. I així, inventant camí amunt i travessant pistes s'arriba a la Rovira, una casa en runes situada en un paratge molt ben assolellat i panoràmic. Des de la Rovira ja es divisen les antenes que hi ha a Sant Benet; però nosaltres havíem de complicar-nos un xic més la vida i quan vam sortir de la Rovira, de seguida vam agafar la pista de l'esquerra i una altra pista que ens va portar a un altre alzinar. A partir d'aquí cal que seguiu el track o que, com nosaltres, comenceu a intentar passar per on pugueu.

Són poc més de dos quilòmetres salvatges, innecessaris, perduts, embardissats i qualque epítet pejoratiu que hi vulgueu afegir. És aquell moment de moments en què ja pensàvem que hauríem de fer el testament i romandre pels segles dels segles perduts en aquells esbarzerars hermètics. En aquest moment vèiem més factible trobar el bandoler Serrallonga que sortir d'aquell bardissar montruós.

Finalment i després de molta suor, sang i fins i tot rialles, vam arribar al paradís, al cel, a un punt desitjat: una pineda que sense cap impediment ens feia pujar fins a la pista que ens conduïa al Pla de les Lloses.

I del Pla de les Lloses, carretera amunt fins a Sant Benet de Susqueda, un dels cent cims de les Guilleries. A Sant Benet les vistes són eternes: les Guilleries, el Collsacabra, les Medes, Montserrat, el Montseny, el Puigmal, la Serra del Cadí, el Canigó, el Pedraforca i el Golf de Roses.

Des de Sant Benet ja només cal seguir els senyals blanc-i-grocs del PR-C222 que baixen pels corriols dels boscos del Mas Coll i creuen la pista forestal que uneix la urbanització del Coll, fins que arriben a una senyal que fa girar a l’esquerra i travessar Montfullà, un petit nucli de cases. Des d'aquí i seguint els senyals s'arriba al Santuari de la Mare de Déu del Coll.

Des del Santuari de la Mare de Déu del Coll des d'on es poden albirar les muntanyes properes del Collsacabra, les Guilleries i el Pantà de Susqueda s'agafa, rere el Santuari i a la dreta del cementiri, els senders que baixen per una castanyeda seguint els colors blanc-i-vermells del GR que ens portaran al Coll de Nafré, origen i acabament d'aquesta ruta embardissada.

Els Senyderistes Ilusos esperem que tingueu més bons pensaments que nosaltres i si la voleu fer, com hem dit abans, hi aneu armats.

Els Senyderistes Ilusos esperem que si algun valent la vol fer, la gaudeixi i, sobretot, sobretot, tingui moltes ganes de riure com solem tenir nosaltres!!!

AMUNT QUE FA BAIXADA!!!