Melianta, veïnat de la Farrès, Centenys, ermita de St. Miquel, Vilademí, forns de ca l'Anglada, ermita Mare de Déu de la Font

Ruta circular des de Melianta, passant per:
- Església de Centenys (1.9 km)
- Ermita de Sant Miquel de Centenys (2.6 km)
- Esglesia Vilademí (6.6 km)
- Forn de Ca l'Anglada (10.2 km)
- Ermita de la Mare de Déu de la Font (12.4 km)
Sortim de Melianta, una urbanització enclavada al terme municipal de Fontcoberta. Nascuda als anys 60 i amb un creixement fort a partir dels 80 es va convertir en el nucli urbà més important del municipi, ja que adoptà característiques de poble, si bé l’Ajuntament continua a la part vella del poble, concretament al proper veïnat de la Farrès.
Ens dirigim cap al veïnat de la Farrès, on donem la volta a can Jan de la Farrès, una masia documentada des de 1201. Va ser restaurada el 1996 i va ser destinada a centre cultural. Acull, a més de l'Ajuntament de Fontcoberta, la biblioteca municipal, el museu de la història de Fontcoberta, una sala d'actes i d'exposicions temporals, una petita mostra d'arqueologia local, diorames de diferents edificis del municipi, els rellotges de campanar de Vilavenut i Fontcoberta i el Centre d'Interpretació de la Platja d'Espolla.
Continuem ara cap a Centenys, “un poble del municipi d'Esponellà (Pla de l'Estany). Es troba a 255 m d'altura, al nord-est del pla de Banyoles. El poble és esmentat ja el 922. La seva església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria de Centenys) és d'estil romànic dels segles XI-XII. Són notables diverses de masies, algunes dels segles XIII al XVI. Centenys havia estat municipi independent a principis del Segle XIX, però amb la política de reducció de municipis, el 1846 va ser agregat a Esponellà juntament amb Vilert” (wikipèdia). Un poble molt bonic, amb edificis antic molt ben rehabilitats i restaurats. Per anomenar-ne un, destacarem Can Vila, antic casal del gòtic tardà, S. XV/XVII, del qual només quedaven quatre parets on destacava la porta dovellada d’entrada, algunes estructures interiors i poca cosa més. Actualment acull el Centre d’Interpretació del Pla de Martís. “Les ruïnes d’aquesta masia dels segles XV-XVII avui rehabilitada s’han convertit fa pocs anys en el local social del poble. Dels pocs elements originals que se n’han pogut conservar, remarquem la dovella central de la porta forana, que té la següent inscripció: JAUME VELORIA ME FECIT 1573. En el pati interior, un punt d’esbarjo per als habitants del poble, hi trobem uns plafons explicatius de l’espai natural del pla de Martís”.
Ben a prop, a la sortida cap a Esponellà, i continuant la ruta trobem l'ermita de Sant Miquel de Centenys, restaurada fa poc.
Passat el veïnat de Brunsó, entrem al municipi de Vilademuls, on aviat deixem el GR 1 i agafem el camí de cal Bacallà, en direcció al poble de Vilademí, pertanyent a aquest municipi. Uns 300 metres més endavant trobem a mà esquerra tocant el camí un possible forn de calç, però no ho podem confirmar perquè no en trobem informació enlloc. Ben aviat entrem a Vilademí “un poblet situat a l’extrem NO del municipi, a uns 25 km de Girona. És el poble de la demarcació més elevat: està a 225 m sobre el nivell del mar. La població autòctona és de 5 habitants, encara que a l’Ajuntament n’hi ha 21 d’empadronats l’any 1993 (n’hi havia 33, el 1975 i 63 el 1888). Abans pertanyia al comtat de Besalú” (extret de https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademi/). Passem per davant de l’església. “L’església primitiva, que devia ser romànica del segle XII-XIII, va ser profundament transformada el segle XVIII, aprofitant elements de l’antiga església. La façana actual és barroca amb una fornícula sobre la portada” (font: https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademi/). Després de l’església, passem pel costat de can Puig, “una típica casa pairal, gran, sumptuosa, monumental, edificada sobre un pujolet des d’on es contempla un panorama encisador pels quatre punts cardinals; fins i tot s’albira la ciutat de Girona. A l’angle superior sud-est hi ha una galeria amb badius de pedra picada del segle XVI. A la llinda de dues finestres s’hi poden llegir les dates “1589, 1625” (font: https://vilademuls.cat/el-municipi/vilademi/).
Continuem ara en baixada cap a la ribera de la Farga, punt on entrem novament al municipi de Fontcoberta. Travessem la riera (hi ha una passera però no ens cal. Les darreres pluges no han estat suficients per fer córrer l’aigua per la seva llera) i seguim per una pujada cap a can Garriga i més endavant ca l’Anglada. Passat ca l’Anglada trobem ben a prop del camí principal el forns de rajols de ca l’Anglada. Tot i que no coneixem la data de construcció d’aquests forns, tot fa pensar que estan relacionats amb l’edificació de ca l’Anglada, al voltant de l’any 1747. Són dos forns que es conserven en bones condicions i tenen una alçada i una amplada d’uns 4 metres aproximadament.
Continuem ara cap a la carretera GIV-5136, des d’on veiem a l’esquerra el nucli antic de Fontcoberta dominat per la seva església. Nosaltres seguim la carretera a la dreta uns 350 metres i després trenquem a l’esquerra cap a un camí que s’endinsa al bosc. L’objectiu és arribar a l’ermita de la Mare de Déu de la Font. Per tal de no anar fins al veïnat de la Farrès i fer una anada i tornada a l’ermita pel mateix camí, el track ens porta cap a sender que acaba en un camp on ens veiem obligats a continuar per la vora del sembrat. Anàvem seguint el track i desconeixíem si hi havia alguna altra alternativa. Sembla, després de consultar el mapa OpenStreetMap, que del nucli antic de Fontcoberta hi ha un sender o corriol que passa pel costat de can Valentí i de can Ponsí, que va cap a la font de la Mare de Déu de la Font (que nosaltres no vàrem ni veure) i arriba fins a l’ermita. Consultant altres tracks de la zona comprovo que és una alternativa perfectament vàlida, que aconsello en comptes del que vàrem fer nosaltres. Sigui com sigui, arribem també a l’ermita, molt bonica i ben restaurada. “D’estructura romànica, malgrat haver estat molt reformada. És d’una sola nau. La portada, amb llinda i una finestreta al costat. El campanar de paret té dos finestrals; és d’època posterior. S’hi accedeix mitjançant un porxo que fou construït per a resguardar del sol o la pluja els nombrosos assistents, i es concediren indulgències a tots els qui contribuïren a la seva construcció” (Font: https://fontcoberta.cat/el-municipi/nuclis-de-fontcoberta/la-farres/) .
Després de veure l’ermita continuem fins a can Jan de la Ferrès i desfem el camí de l’anada fins a Melianta, on donem per acabada aquesta ruta