MELITXES-PEDRA SECA

Avui a Lleida hi ha la genuina boira d’aquesta estacio, i hem anat a fer senderisme pel Priorat, a la serralada prelitoral Catalana, recorrent la serra de Pradell. Deixem els cotxes a Pradell de la Teixeta, poble del Priorat que limita amb el Baix Camp, està vorejat de conreus de secà, oliveres i avellaners, amb construccions i marges de pedra seca que encara aguanten antigues parades de cultiu, més amunt, enmig dels antics conreus, els matolls i pins han anat reconquerint l’espai.
Comencem a caminar al carrer Barranquet, fins el corriol que segueix el barranc de la Forca per anar a la cova del rector, cova natural de grans dimensions. Seguim pel camí de la cova del rector fins a trobar el corriol que surt a la dreta que puja pel barranc del Peli, comencem a trobar algun fredolic i algun rovelló, aquest cop anem preparats amb una petita cistelleta, per tant els plegem. Trobem uns altres caminadors que també els hi passat el mateix, tampoc s’han resistit a plegar-los, més enlaire ja trobem buscadors de bolets. Arribem a la font del Peli una surgència d’aigua, on hi ha una àrea de lleure i vegetació d'indrets humits, que crida l'atenció en aquest territori.
Prosseguim l’ascens cap al fil carener, trobem la primera cabana de pedra seca Cal Trilles, al Pla del Baró. Un cop a dalt de la cinglera tenim unes vistes espectaculars de la plana del Baix Camp amb el pantà de Riudecanyes, Camp de Tarragona, el Priorat i del litoral.
Caminem pel corriol que va ran de la cinglera fins al enderrocs del Rovira, el punt més elevat de la ruta d’avui 725 m. Es nota que es una zona on sovint bufa el vent, hi ha pins amb la capçada torçada. Anem a la collada de l’Enderrocada, indret sorprenent, l’ensorrament d’aquesta part del cingle a donat lloc a un pas natural. Continuem per un alzinar obac a ran de la paret calcarea, pugem un petit grau i prosseguim pel bonic sender pell mig de pins i matolls fins al Morral Blanc i després la Punta de la Foradada a l'inici del cingle Clos.
Som al parc eòlic de Trucafort, utilitzen dos models diferents d’aerogeneradors, això permet una gran adaptació al emplaçament. Seguim un tram per la pista de servei del parc fins el senyal que ens indica el camí de les Melitxes. Trobem un altra cabana de pedra seca, no sabem el nom.
Al costat del molí 807, prenem el desviament a la dreta, el camí de les Melitxes, recuperat l’any passat en el el 53è Dia del Camí de Muntanya.Un corriol de baumes encinglerades, algun tram està assegurat amb cadenes, fantastic.
Creuem el barranc de les Comes Joanes, voregem el Pla de Ràfols, un lloc deshabitat solitari i silvestre, creuem el barranc del Ràfols, anem a buscar el camí del Ràfols.
Davant el mas Mariona ens desviem a la dreta pel camí dels Planots, seguint part de l’itinerari de la pedra seca, cabanes, marges i aljubs entre camps d’avellaners i ametllers. Un paratge original, modelat per l’home pedra a pedra, a on natura i construccions de pedra seca es mimetitzen a la perfecció.
Visitem la Cova del Petitot Ca la Rogera, una cova sota una gran llosa de pedra,durant la guerra es va utilitzar com a refugi, posteriorment usada com a corral de bestiar. Un altra cabana de pedra seca, Ca la Rogera, de dimensions petites, amb base rectangular, un costat lleugerament corbat i porta de volta rodona. Més endavant trobem la cisterna Barrejat del Tossal, recollia l’aigua de la pluja a traves petites canals, també construïdes amb pedra seca i com a filtre utilitzaven argelaga a l’orifici d’entrada, per un canal soterrat porta l’aigua a una petita bassa de pedra i rajola propera. Cabana del Barrejat, aprofita les parets laterals i el darrere de roca, pegada al marge. Cabana de Tions, integrada al marge prop del camí.
des del camí veiem la balma de ca la Fiquenia, cavitat natural sota un gran bloc de pedra ampliada amb una construcció.
Ens desviem per un corriol a la dreta, una carrerada en algun tram encaixonada entre dos marges de pedra seca. Un espectacular laberint de marges, cabanes i aljubs construïts amb la tècnica de la pedra seca mimetitzades amb la natura.
Val la pena donar un tomb pel bonic poble on es pot dinar.