Memorial Democràtic. Ruta de l’aeròdrom de Vilatorta

Memorial Democràtic de Catalunya
El Memorial Democràtic és una institució que contribueix al desplegament de les polítiques públiques del Govern en matèria de memòria democràtica. La seva missió és el coneixement, la recuperació, la gestió i la difusió de la memòria democràtica i el patrimoni memorial a Catalunya.
Cronològicament, se centra en el període comprès entre la proclamació de la Segona República, el 1931, i la celebració de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, el 1980. Abasta, doncs, la Segona República, la Guerra Civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista, així com les actuacions individuals i col·lectives per a la recuperació de les llibertats democràtiques.

Xarxa d’Espais de Memòria
La Xarxa d’Espais de Memòria és un conjunt patrimonial que agrupa més de cent cinquanta espais de memòria senyalitzats i dignificats de Catalunya.
Recull els llocs més significatius del període històric comprès entre la Segona República i la Transició a la democràcia. Està formada per centres d’interpretació, itineraris, vestigis i/o patrimoni recuperat in situ, entre d’altres, com l’aeròdrom de Vilatorta.
En plena Guerra Civil les Forces Aèries de la República (FARE) i de la Generalitat, l’1 de juny de 1938 es va emprendre la construcció del camp d’aviació del pla de la Quintana, on conflueixen els municipis de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga.

L’itinerari
El recorregut que es proposa connecta diversos elements de les antigues instal·lacions de l’aeroport: refugis, alguns d’ells visitables, les ruïnes consolidades d’un hangar i un polvorí. El camp d’aviació va desaparèixer immediatament després d’acabada la guerra.
Traçat de fàcil seguiment, de desnivell molt suau, apte per a tots els perfils i ben senyalitzat. Hi ha alguns punts amb escales, corriols estrets i amb pendent que no són transitables amb cadira de rodes i difícils de seguir per persones amb problemes de desplaçament. Es poden rodejar amb l’ajuda de vehicles o adaptant el traçat. Els temps de pas no compten les parades de cap mena.
El punt de partida és a Sant Julià de Vilatorta, Osona. S’hi accedeix des de la carretera C-25, l’Eix transversal, per la sortida cap a la N-141-d i la BV-5201.

0,00 km (577 m). Sant Julià de Vilatorta. Aparcament del Parc de les Set Fonts. Plafó explicatiu de l’itinerari. Se surt per l’ample camí de terra en direcció a ponent (W), deixant el parc a mà dreta (N). Es conflueix amb la carretera BV-5202 a Vilalleons, que s’ajunta al camí des de l’esquerra (S). Es continua endavant (W).

0,27 km (588 m), 0 h 4 min. Es deixa la carretera i es gira a la dreta (N) prenent el camí d’Alta-riba.

0,67 km (576 m), 0 h 10 min. Bifurcació front el mas del Pla d’Alta-riba. Es continua per la dreta (N), deixant la casa a l’esquerra (W). Cent-trenta metres més endavant, a la banda esquerra del camí, sota un marge i a nivell de terra, hi ha l’entrada del refugi del Pla d’Alta-riba, no restaurat i, sovint, difícil de localitzar a causa de la bardissa.

0,94 km (567 m), 0 h 14 min. S’és davant del recinte de la gran masia d’Alta-riba. Es continua cap a la dreta (N). Abans del pont que travessa la riera de Sant Julià, es deixa el camí i es gira a l’esquerra (W), vorejant el recinte de la masia i mantenint la riera a la dreta. S’entra al terme de Calldetenes, on es conflueix amb l’itinerari “Ruta dels Molins”. Es passa pel costat del vell Molí d’Alta-riba (a mà esquerra; conserva part de la maquinària) i de la font Vermella. Es pugen unes escales i se surt al camí de Riudeperes a Alta-riba, que se segueix cap a la dreta (W). Al sud, a mà esquerra, s’estén la planúria de la Quintana, que albergà l’aeròdrom republicà. Es desemboca a la pista asfaltada del Nadal, mas que es deixa a la dreta. Es continua endavant (W)

1,60 km (546 m), 0 h 23 min. Bifurcació. Es gira a l’esquerra (S) seguint la pista asfaltada, recte cap al sud, deixant la masia del Roure a mà dreta i un trencall a l’esquerra que du al refugi de la Font del Vern, situat més enllà de les naus (a 220 m, aquí no comptabilitzats). Una mica més endavant s’acaba l’asfalt. Cal seguir la senyalització. El camí entra en l’àrea que va ser ocupada per l’aeròdrom.

2,31 km (571 m), 0 h 33 min. Es desemboca en l’antic camí ral de Vic a Sant Juliá de Vilatorta, davant de la masia del Tei. Es gira a la dreta (W). El camí gira al S de nou i es deixa, a mà dreta (W), l’accés a la Casa Nova de la Sauleda.

2,70 km (568 m), 0 h 39 min. La Sauleda. Bifurcació. Cal continuar pel trencall de la dreta (SW). Si s’anés cap a l’esquerra (130 m al SE) es connectaria amb el camí de tornada just en el lloc on hi ha el refugi de la Sauleda.

3,21 km (572 m), 0 h 46 min. Es passa l’autovia C-25 per sota. Una mica més enllà es deixa a la dreta (W) l’accés a ca l’Aimeric. Se surt a una pista transversal davant de can Goules, es gira a la dreta (W) i es desemboca en una cruïlla. Cal prendre el brancal de l’esquerra (SW) seguint els indicadors de la ruta, deixar can Rumia a l’esquerra i sortir a una pista asfaltada.

4,02 km (578 m), 0 h 58 min. Carretera de Santa Eugènia de Berga a Sant Julià de Vilatorta, asfaltada. Es pren cap a l’esquerra i, en ser al costat del mas de l’Omeda (punt 4,34 km), s’abandona i se segueix recte per una pista de terra (a l’esquerra del camí, al NE, hi ha el refugi de l’Omeda I, la visita al qual no incloem en el recorregut).

4,55 km (580 m), 1 h 6 min. Refugi de l’Omeda II, restaurat. Es tracta d’un dels tretze refugis denominats “elementals” construïts al voltant de l’aeròdrom.

Aquests amagatalls s’assentaven en llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància. La frondositat de la roureda permetia mantenir els avions al resguard i controlats. Estan construïts amb totxo massís i tots tenen les mateixes dimensions: dues entrades de 60 centímetres d’amplada i un passadís transversal de 7 metres de longitud, 80 centímetres d’amplada i 190 d’alçada, amb sostre de mitja volta. La longitud de les entrades depèn del desnivell del terreny.

Se segueix camí enllà; 330 m després es deixa a mà dreta (W) l’accés al Molí del Llopard. Al cantó nord, a l’esquerra de la marxa, a l’altra banda del bosc i arran de camps, hi ha el refugi del Llopard (a 60 m lineals, visita no comptabilitzada en aquesta descripció); una mica més enllà es veu, a la dreta, el pou de la font del Llopard, situat enmig d’un camp.

5,17 km (581 m), 1 h 15 min. Refugi de Camp o de l’Estat Major, a l’esquerra del camí. Es continua endavant, es passa pel costat del que va ser una caseta d’aguait destinada a la vigilància i, poc després, a mà dreta (SE) hi ha el polvorí. Immediatament, es desemboca al camí que comunica el mas de l’Espina amb el del Llopard, que es pren cap a l’esquerra (NW), fent un gir de 180 graus.

Cada aeròdrom tenia el seu refugi de Camp, que era de característiques antiaèries i s’utilitzava per desplaçar-se amb seguretat des de la seu del comandament fins a la pista d’aterratge. En aquest cas el refugi tenia una altra funció: anava des de la casa del Llopard, seu del cos d’aviació, fins al polvorí.

Excavat en un sediment de sauló, el polvorí està construït totalment de formigó, amb una galeria central de 22 metres de longitud i quatre de laterals, dues a l’esquerra i dues a la dreta, de 10,5 metres de longitud cadascuna. Fan 1,50 metres d’amplada i 2 d’alçada i tenen el sostre de mitja volta. A l’interior s’emmagatzemaven les bombes que transportaven els bombarders muntats als hangars de la Carrera i del Casal.

5,42 km (589 m), 1 h 19 min. Es deixa el camí per prendre un corriol a mà dreta (NE). Es puja a un camp de conreu, que es travessa seguint la mateixa direcció fins a sortir a la pista d’accés a can Llopard, on es gira a la dreta.

5,86 km (602 m), 1 h 26 min. Carretera BV-5202 de Sant Julià de Vilatorta a Vilalleons, que es pren cap a l’esquerra (N). Es passa l’autovia C-25 per un pont. Just a l’altra banda, a mà dreta, hi ha la petita urbanització del Casal. En aquest lloc hi havia un hangar d’estacionament i reparació d’avions. Es continua carretera enllà utilitzant, ara, un carril bici segregat.

6,80 km (590 m), 1 h 40 min. Entrant a la dreta (E) hi ha una esplanada on es poden veure les restes del que queda de l’hangar de la Carrera. Tenia una forma rectangular de 23,1 metres d’amplada i 50 de llargada. Es va construir amb 15 pilones de formigó a banda i banda que subjectaven un armat d’acer, i es va recobrir amb una lona verda que formava un sostre semicircular. A l’interior s’hi van muntar els bombarders Tupolev SB-2.

Es retorna a la carretera i es continua uns metres més en direcció a Sant Julià. Tot seguit es troba un trencall a l’esquerra (W-NW) senyalitzat cap a la Casa Nova del Ribé (River) que cal prendre abandonant la carretera. Es deixa la masia a la dreta.

7,68 km (572 m), 1 h 52 min. Trencall a la dreta, que cal prendre cap al NE. Immediatament, al costat dret (E), hi ha el refugi visitable de la Sauleda. Seguint la pista, l’itinerari es dirigeix ja al final del seu recorregut creuant, primer, el polígon industrial de la Quintana per desembocar a la carretera BV-5201, on es retroba el traçat de l’anada, que es desfà fins a l’origen.

8,70 km (577 m), 2 h 7 min. Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta. Final del recorregut.


La recuperació de la memòria històrica respon a la pal·liació d’un patiment. Aquest sofriment té com a característica el fet d’haver estat negat o negligit pel poder polític. La superació d’aquest dol passa, necessàriament, per la identificació explícita de les seves causes, l’acceptació del malestar i dels seus símptomes, la identificació de la cadena personal de transmissió del dolor i la identificació de les formes simbòliques que ha pres. La visita als indrets on s’esdevingueren els fets afavoreix la reconciliació interior.

Sant Julià de Vilatorta tenia 1.061 habitants el 1936; d’aquests, 22 perderen la vida per causes directament relacionades amb les accions militars i 11 per les execucions a la rereguarda, d’un o d’altre bàndol.

Catalunya, pel seu pes econòmic, vital i simbòlic, va tenir un paper determinant en la Guerra Civil espanyola. El procés d’autodeterminació iniciat el 1931 amb l’Estatut d’Autonomia de Núria va ser un factor clau de la rebel·lió militar de Franco. El càstig infringit a la població va ser particularment cruel, en especial, els bombardejos de Barcelona dels dies 16 i 18 de març de 1938, amb un miler de morts, o de Granollers, el dia 31 de maig del mateix any, amb 224 morts. A Osona, entre el desembre de 1938 i el gener de 1939, aquests tipus d’accions van provocar dotzenes de morts.


Avions presents a l’aeròdrom de Vilatorta
L’esforç efectuat per la República es va veure superat pel suport dels governs d'Itàlia i d’Alemanya a l'aviació franquista. Al Principat van arribar a operar-hi 370 avions del bàndol feixista, mentre que els aparells republicans mai van passar de 160

Polikarpov I-16, dit “Rata” o ”Mosca”

D’origen soviètic, va estrenar-se en combat a la Guerra d’Espanya i romangué en servei fins al 1942, en plena Guerra Mundial. Els aparells, desmuntats, eren transportats en vaixell, lliurats a les FARE i enquadrats com a unitats independents. Normalment agrupats en sis esquadrilles —set durant la Batalla de l'Ebre—, englobaven personal soviètic, espanyol i procedent de les Brigades Internacionals. En les etapes finals de la guerra, les tripulacions estaven formades per personal nadiu.

Polikarpov RZ, dit “Natatxa”

Últim membre de la família R-5. La cabina del pilot quedava semitancada mitjançant panells laterals transparents i plegables. Excepte quan feia ús de la seva metralladora mòbil de 7,62 mm, l'observador s'acomodava sota una coberta que comprenia una secció fixa i una altra de lliscant. La planta motriu consistia en un motor Mikulin M-34N. El seu disseny havia començat el 1933 i la seva producció es va acabar a la primavera de 1937, després d'haver-se’n muntat 1.031 exemplars.

Tupolev SB-2, dit “Katiuska”

Bombarder lleuger bimotor, un aparell avançat en el seu moment i el primer avió modern produït massivament a la Unió Soviètica. Anomenats “Katiuska” pels republicans i “Martin Bomber” o “Sofia” pels franquistes, el SB-2 era un monoplà amb ala mitjana de tipus “cantilever” (en forma de voladís, sense tirants ni suports addicionals de cables ni puntals), íntegrament metàl·lic i amb tres o quatre tripulants. Els primers avions de sèrie estaven propulsats per motors lineals Klimov M-100 (Hispano-Suïssa fabricat sota llicència) de 750 HP, substituïts al final pels M-103 de 1000 HP.


Textos, fotografies i imatges
MNAC. Fotos pertanyents a l’exposició “Aeronàutica (vol) interior” Francesc Torres 2021. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Sala oval.
Fotografia aèria del bombardeig de Vic del 25 de gener de 1939. Archivo Histórico del Ejército del Aire (AHEA). Ministerio de Defensa. España.
Text introductori: Memorial Democràtic
Resta de textos i fotografies actuals: Jaume Bonaventura i Ivars