Mina de les Agudes - Jaça d'Espades - Sobrepuny - Esquena de l'Ase - Pla de Clarà

Parking public gratuit

Sant Martí de la Nou (s. IX)

És un temple d'estructura romànica, d'una sola nau, coberta amb volta de pedra lleugerament apuntada. Presenta absis central i dos laterals disposats en creu llatina. El mur frontal és encarat a ponent amb portal d'entrada de tres arcs de mig punt en degradació i arquivolta. Campanar de torre quadrada d'època posterior, situat al costat nord. Porta d'entrada amb ferros forjats, d'època romànica. En ser restaurada es trobaren tres lipsanoteques i un pergamí, en el que consta la data de consagració de l'església. Es guarden a la Rectoria de la Nou. A l'absis de l'església hi ha el retaule de Sant Martí, barroc d'entre els segles XVII-XVIII. Situat en un entorn enjardinat (l'antic cementiri), tocant les primeres cases del poble en un paisatge muntanyós de camps voltats de bosc. En el 839 surt esmentada en l'acta de consagració de la Catedral d'Urgell. El 19 de febrer de 1195 es realitza la consagració pel bisbe d'Urgell, Bernard. En el segle xvii es realitza la construcció del campanar i de dues capelles laterals. En el 1967 es realitzen obres de restauració. Entre el 1971 i 1972 es finalitzen les obres de restauració. Servei de la Diputació de Barcelona.

Font de Cal Patzi

Per la esquerra de Cal Patzi

Anirem seguint les marques del GR-241 etapa 3

Cap a la esquerra

Mina de les Agudes

La mina de carbó de les Agudes (1.100 m d’altitud), abandonada i oblidada per tothom, està situada al mig del camí que des de la població de la Nou de Berguedà puja fins al coll de la Plana i Sant Romà de la Clusa. S’ha restaurat la part d’accés a aquesta mina i s’ha tapiat tot l’interior, per tant la visita acaba amb pocs metres. Va ser explotada entre els anys 1918 i 1933 tal com indica un plafó allà instal·lat. Potser la restauració s’ha fet massa moderna i no sembla que l’entrada a la mina sigui massa acoblada al paisatge. També cal preguntar-se si valia la pena de rehabilitar una petita mina, sense massa interès, situada en un indret remot i sense cap promoció de cap mena. Enllaç amb indrets oblidats

Les Agudes

Des del mateix poble de La Nou de Berguedà es veuen fàcilment mirant cap a nord-est unes curioses agulles que s'aixequen airoses entre el boscam. El seu nom és ben adient a la forma punxeguda i vertical. Una curta caminada ens porta fins a la base, tot i que la idea inicial de pujar-hi queda ajornada per la verticalitat que aconsella l'ús de corda. En tot cas només la curta volta ben bé val la pena per gaudir d'una matinal amb bonic panorama entremig d'agulles, crestes i esperons calcaris. La aguda baixa (primera que trobem) 1161m. i l'Aguda alta amb 1229m.

Agafem, de nou, amb GR-241

Collet d'Espades

Agafarem el camí de l'esquerra.

La Jaça d'Espades

A la dreta

Enllaç amb camí de la Foranca

Seguirem les marques Blanc-groc

Coll del Sobrepuny

Sobrepuny de baix (1566 m.)

Sobrepuny (1653m.)

Collet del Faig

Continuarem seguint el PR-199 en direcció Vilada.

Collades de Picamil

Pista a la dreta

Font de l'Arbre

Cap dels que van beure aigua els hi va anar malament. Això no vol dir que sigui potable tot l'any.

Picamill

Enllaç amb pista

Collada de Pasquals

Passem el filat per continuar pel corriol de la esquerra. Seguint marques blanc i grogues.

Esquena de l'Ase

Plana del Castell

Pla de Clarà

Tot just a 100 metres continua el GR-241 cap a la esquerra. Nosaltres ens el varem saltar a causa de la forta pluja. Varem decidir caminar per la carretera.

Molí de la canal (s. XIII)

Es una construcció similar al Molí de l\'Avallanosa, a poca distancia (aigües avall). Apareix esmentat el 1572 el Molí de l\'Avellanosa d\'un molí en aquesta parròquia, indueix a pensar, encara que amb certa reserva, que aquests vestigis pertanyen al segle XIII,el Moli de la Canal es tracte de una obra similar, mol probablement de la mateixa època, consistent en una bassa allargada que agafava l\'aigua del mateix torrent, en l\'extrem de la qual hi havia una curta canalització que portava a un conducte fortament inclinat per dirigir l\'aigua al rodet el qual transmet la força a les moles. Una mica mes avall a la dreta del mateix torrent, es troba el Molí, anomenat el Molí, del segla XVII, actualment vivenda particular.

Acces Cova Santa

Font de la Cova

És una cova sota el penyal del Santuari de la Mare de Déu de Lurda de la Nou. La cova té fonts i piscines d'aigua, a més d'un frondós arbrat. El conjunt de la cova està fet a imitació del Santuari de Lorda de Bigorra.

Mare de Déu de Lurda (s. XIX)

Conjunt d'edificació singular dins de l'esquema clàssic de santuari marià de muntanya, constituït sobre la base d'un espaiós temple que disposa del cambril corresponent, així com la casa ermita-hostal, tot situat en un forçat relleix per sobre d'un torrent. Forma un conjunt o una petita unitat, en un paratge esquerp, integrat en el sistema de major entitat compost en els planells elevats de l'antic poblament de la Nou.