Mina Victòria, Arres de Sus. Itinerari lliure i visita guiada galeria Sacòsta [amb nens].

Mina Victòria, Arres de Sus. Itinerari lliure i visita guiada galeria Sacòsta [amb nens].
David Soler, agost 2019

Visita a les antigues instal·lacions de la Mina Victòria, situades a 1300-1500 m d’altitud en les espesses vessants boscoses de Sasseuva, entre els termes municipals de Bossòst i Arres, a l’Aran. L’itinerari per l’entorn de la mina és lliure i està ben senyalitzat, mentre que per fer el recorregut guiat a la galeria Sacòsta (només en temporada d’estiu), cal fer reserva i pagament el mateix dia de la visita, a l’oficina d’atenció que hi ha instal·lada a l’antiga casa de màquines, a la pròpia mina. Si hi esteu interessats, consulteu calendari d’obertura i horaris. No feu massa cas dels temps del track, ja que nosaltres hi vam anar a primera hora, vam fer la visita guiada, i després vam anar tornant xino-xano, tot tancant el recorregut circular senyalitzat.

L’inici és a la Bassa d’Arres, un bucòlic estanyol amb zona de pícnic habilitada, on es pot arribar amb turisme. Per accedir-hi, des de la carretera general de Vielha a Bossòst (N-230), al Pont d’Arròs cal prendre el desviament indicat cap a Vilamòs (LV-5055). Un cop en aquest bonic poble que per sí sol ja mereix una visita, es continua per una altra carretera local fins a Arres de Sus, i d’allà es continua per pista, pavimentada en alguns trams, fins a la Bassa d’Arres. D’aquí, per arribar a la mina hi ha dues opcions, totes dues senyalitzades correctament: des de la mateixa bassa es pot baixar en direcció nord per un camí que de seguida enllaça amb els treballs miners de la part alta, o bé es pot recular una mica per la pista per on hem vingut, i fer una volta més llarga que ens durà a la zona baixa, on hi ha el centre de visitants. La primera és més curta però baixa molt dret per un corriol a través del bosc, mentre la segona és més llarga, però de millor fer perquè va per pistes forestals. Nosaltres optem per la segona.

Així doncs, des de l’aparcament de la bassa (wp 01) descendim uns metres per la pista, i ens desviem a la dreta per una drecera (wp 02; poc més endavant trobaríem igualment una pista a la dreta), que va a buscar els prats d’Es Corralets. Abans d’arribar a un tancat per a bestiar, i amb una senyal convenientment situada, seguim a la dreta per una pista-camí cap a la Mina Victòria (wp 03). Iniciem una llarga baixada per un bosc molt humit i ombrívol, preciós, dominat pel pi roig i l’avet. La pista és força pedregosa en alguns punts, i baixa de manera bastant pronunciada, així que vigileu si el terra és moll, o si aneu amb mainada petita. Superem la clotada d’un torrent, passem pel costat d’una petita cabana (casa del Capatàs, actualment espai per als guies del recinte), i arribem a un altre torrent on a peu de pista ja trobem la primera bocamina, la galeria Sipeyre (wp 05). Entrem de ple en una zona totalment ocupada per enormes escombreres on s’hi abocaren tones i tones de mineral estèril extret de sota terra. La mena (principalment de zinc) es baixava fins al bocard de Bossòst mitjançant un telefèric que ja no existeix. Ja en planer, arribem al centre de visitants, amb la Sala de Màquines habilitada com a oficina i petit museu. Davant hi ha unes quantes vagonetes que no són originals d’aquesta mina, sinó de les de Liat. Cap avall es veuen més escombreres i les ruïnes del xalet on visqueren molts dels treballadors durant els anys que hi hagué activitat a la mina. Perquè en tingueu idea, des de la bassa fins aquí hem trigat 45 minuts, a ritme tranquil però sense encantar-nos massa.

Equipats adequadament amb casc i llum frontal de piles (no de carbur com abans), fem la visita guiada a la galeria Sacòsta, que queda uns metres per damunt i s’hi accedeix per un corriol ben costerut (wp 06). Val la pena, creieu-me, així que no en desvetllaré els detalls. Un cop finalitzada, al cap d’una hora més o menys, continuem pujant pel camí, el qual va passant per molts altres punts interessants d’aquestes extenses mines que foradaren la muntanya a diferents cotes. De seguida trobem el filó Nord-est (wp 07), on hi ha diverses rases a cel obert que connecten amb galeries, tot deixant cavitats que ressegueixen els antics filons de mineral explotats. Més amunt hi ha les restes de la Balança i la Galeria Desaux (wp 08 i 09), on encara queden rails de les vagonetes amb què s’extreia el material. Com que anem equipats amb martell, seleccionem un parell de blocs de mineral en una de les escombreres de més amunt i, després de picar una mica, podem recollir unes quantes mostres d’esfalerita de gra fi molt pura, que era la mena principal del jaciment. Superem unes altres galeries parcialment esfondrades, amb més escombreres (wp 10) i encara més amunt altres restes de labors mineres (wp 11), fins que acabem sortint de retorn a la bassa d’Arres. Val a dir que tot el tram de sender des de la galeria Sacòsta fins la bassa és molt dret, són uns 150 m de desnivell en tan sols 1 km de distància, per tant val la pena anar tranquil i fer moltes parades per observar els elements miners. Per això vam trigar més d’una hora en recórrer-lo.

Per completar la visita també és recomanable fer una petita passejada pels voltants de la bassa d’Arres, i apropar-se fins a un mirador que queda al costat, on hi ha un petit oratori i unes vistes espectaculars, sempre que els freqüents núvols no ens facin la guitza. Encara que és un lloc bastant concorregut a l’estiu, continua sent ideal per a dinar i fer-hi una bona becaina!