Mineria i Megalitisme de Palafrugell - Forallac - Mont-ras 2023-01-21 8:23

Mineria i Megalitisme de Palafrugell - Forallac - Mont-ras 2023-01-21 8:23

Un altre dia amb l'engrescador Grup de Muntanyisme dels Enginyers. En aquesta ocasió havíem preparat una ruta curta (amb quatre companys) i una de llarga (amb 30 companys) als peus de les Gavarres pels termes municipals de Palafrugell, Forallac (Fonteta-Sant Climent de Peralta-Vulpellac) i Mont-ras, tot visitant algunes de les mines que encara podem trobar i alguns punts d’interès megalític, a la vegada hem pogut gaudir d’unes vistes espectaculars de l’Empordanet. Gràcies a antics corriols ens aproparem a algunes de les antigues mines de galena i baritina que varen estar en funcionament fins el segle passat.

A la ruta llarga anirem a veure els vestigis de la Mina d’en Torrent (rases, boques, galeries d’extracció i ventilació, terregalls amb la ganga...). Passarem a veure una pedra amb indicis de 4-5 cassoletes molt erosionades -que fins fa poc no coneixia, i que l'amic montagut m'ha assenyalant perfectament-. Després anirem fins la Font de la Teula -que lamentablement encara no raja- i ens aproparem al zona de Llofriu. Passarem a tocar de Can Sena i ens endinsarem al terme de Forallac fins a les ruïnes de Cala Justa, pràcticament desaparegudes. Passarem a veure el fals Menhir de Fitor. Pujarem fins Puig Vidal, d'en Torroella o de les Mines, d’on si ens enfilem al punt geodèsic, tenim una panoràmica de 360ºC a tot l’Empordà, del mar fins Fitor, el Puig d’Arques i Els Àngels. Anirem fins el Coll de Tramuntana i anirem baixant entre antigues parets de pedra seca per visitar el Dolmen de la Vinya Gran. A través de corriols anirem fins el Mirador de Mont-ras, amb una vista excepcional de l’Empordanet. Continuarem fins a visitar la Mina Sant Miquel i la Mina Pepita. Passarem a tocar de la Pedrera de la Morena, en el terme de Mont-ras i entrarem de nou al terme de Palafrugell per retornar al Cementiri.

Mines Mont-ras: Al seu terme hi ha diferents mineralitzacions, on es feren explotacions de minerals de plom i de baritina. Les mineralitzacions consisteixen en uns filons de direcció E-W (i NW-SE), encaixonats normalment als esquists paleozoics, prop del contacte amb les granodiorites i els granits (d'altres vegades els filons s'encaixonen dins aquestes roques). Els minerals presents són calcopirita, esfalerita, galena, pirita, goethita, hematites, ankerita, atzurita, calcita, dolomita, malaquita, baritina i quars. Els minerals majoritaris són galena, baritina i quars. També hi ha indicis de fluorita. Tots aquests afloraments estan situats al full 334 i corresponen a diferents mines situades prop del Puig de les Mines i de Can Duc. (Font: Els minerals de Catalunya de Josep M. Mata i Perelló, pàg. 67)
Com ens explica l'interessant blog Palatio Frugelli "A tot el llarg de la historia de l'Empordà s'han realitzat explotacions dels recursos mineral a la franja marítima de les Gavarres on existeixen diverses àrees de mineralitzacions filonianes i on entre d'altres minerals hi es present la galena, objecte d'una explotació significativa als termes de Mont-ras i Llofriu.
Els minerals s'ubiquen entre els afloraments dels materials paleozoics i apareixen fonamentalment en forma de filons. Són afloraments supergènics de formació per descens lligades a superfícies d'erosió triàsiques.
Entre els minerals presents s'ha de mencionar la galena argentífera (PbS), la baritina (BaSO4) i la calcita (CaCO3), i entre els minerals d'alteració la cerussita (PbCO3), formada per l'oxidació superficial de la galena, i l'anglesita (PbSO4), sulfat de plom, totes dues formades a partir de la galena. En un principi, ja des de les poblacions ibèriques de Castell, Sant Sebastià o d'Ullastret les labors mineres es dedicaren a l'extracció de plom a partir de la galena, de la qual posteriorment també es va obtenir plata en petites quantitats.
Al Puig de Sant Andreu d'Ullastret es va trobar un fragment de galena associat a materials arqueològics datats entre els segles IV i III ane. Els anàlisi han mostrat que contenia restes de plata i d'antimoni coincidents isotòpicament amb els materials de la zona d'Osor - Mont-ras.
De la primera meitat del segle III ane està datat el plom amb epigrafia ibèrica trobat al poblat de Castell. El mineral procedeix de les immediates rodalies de Vall-llobrega o Mont-ras, properes a l'enclavament.
Situant-nos ja a l'edat mitjana, el 28 d'agost de 1405 el rei Martí l'Humà assenyala al seu procurador general tenir per entès que "...en lo terme del castell de Palafrugell se han trobades algunes menas de alcofoll, de les quals ha exides grans quantitats de moneda."
Les paraules del rei Martí ens demostren que les menes que s'explotaven a Palafrugell eren de galena, "alcofoll", espècie mineral beneficiada, i que l'argent era un subproducte de l'explotació del plom que entre algunes menes s'hi havia trobat en majors quantitats, i s'aprofitava l'explotació d'aquestes per obtenir l'argent.
En una noticia, mig en broma mig seriosa, apareguda al setmanari El Palafrugellense, el que fou primer diari de la vila, el 29 de març de 1885, es deia:
"¿Saben ustedes á que vinieron', hace algunos días, dos señores ingenieros de minas de la Provincia?
Pues nosotros tampoco.
Decimos mal: nosotros sabemos, porqué así se nos ha referido, que vinieron á demarcar una mina que solicitan a la vez el Ayuntamiento de una parte, y de otra el Sr. Cura-párroco, ambos de la propia esta villa, como dicen ciertos formularios.
La diferencia o disensión consiste en que, el primero, o sea el Ayuntamiento, toma por punto de partida La Portalada, y el otro, o sea el ministro del Señor, pretende que el punto de partida de su mina, arranque de Morena.
La publicació acaba la noticia dient: "...Y ya que de barita hablamos, bueno ser a hacer notar que casi la totalidad de producción de dicho mineral en Cataluña va a Barcelona donde se vende pulverizada para el comercio con el nombre de espato pesado.
Tiene mucha semejanza con la harina de trigo, diferenciándose solamente por su mayor peso y por esto se la llama también harina fósil. Se mezcla con la otra harina para dar peso al pan y para envenenar al consumidor.".
Durant la Gran Guerra Europea de 1914 es posaren novament en explotació les mines de galena i barita de Mont-ras, estimulats per la gran demanda europea d'aquests minerals.
El dia 9 d'abril de 1932 era notícia el robatori efectuat per dos individus de Mont-ras dels fils de corrent elèctrica de la mina "Pepita", que ja es trobava en un estat de total d'abandó des de feia anys."

Ens explica un company de Wikiloc que: "La pedrera de la Morena va començar a ser explotada l’any 1963, d’on se n’han extret milers de tones de roca granítica, i no va ser fins l’any 1994, després de proveir de grans blocs de roca les esculleres del port esportiu de Palamós, que va ser clausurada perquè no s’ajustava a la legalitat vigent. El fons de la pedrera va quedar inundat a causa de l’aigua que hi aflorava, formant una gran bassa de 5.000 m2. El propietari la va deixar plena de deixalles i amb els anys va esdevenir un abocador il·legal de tota mena de deixalles i brutícies. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament de Mont-ras l’any 1999 va impulsar un projecte per condicionar la pedrera i el seu voltant, amb l’objectiu de convertir-la en un atractiu turístic. Actualment, ens trobem davant d’una antiga pedrera transformada en una zona d’oci que també s’aprofita com a hidrant per als bombers. El front d’extracció que actualment podem apreciar està format de roca ígnia plutònica composta principalment de quars, feldspat potàssic, plagiòclasis i ortosa. Presenta dues tonalitats de colors, de groguencs a rosats i grisos, a causa de la presència d’òxid de ferro i manganès." y que "Al voltant de la pedrera de Morena es concentren un reguitzell d’antigues rases (aproximadament n’he comptabilitzat unes 15), les quals actualment la majoria es troben en mal estat. A causa del seu abandonament i amb el pas del temps, han quedat recobertes de sorres i plantes que dificulten molt la seva localització. Gran part de les rases van ser creades per pagesos i camperols de Mont-ras els quals buscaven sort. En les temporades difícils, aquests anaven al bosc buscant algun filó de baritina molt superficial i el resseguien per extreure’n el material. En aquella època la baritina, també anomenada espat pesant, s’utilitzava per a la fabricació de pintures i llots de perforació. Malauradament, no trobaven suficient material perquè els sortís rendible i eren abandonades."

Com sempre, hem gaudit d’una excel·lent companyia, bones converses. Gràcies Josep per no deixar ningú emboscat ;-) El dia ha estat excepcional, sol, un xic de tramuntana i força fred. Fins la propera.

Salut i Cames!!