Mines d'Osor - La Grevolosa

Iniciem la ruta a les Mines d'Osor, que foren en el seu moment, de les més importants de Catalunya, i que van restar obertes fins el 15 de gener de 1980, data del tancament definitiu, tot i que l'entrada al pou "Leonor" ja s'havia tancat uns mesos abans, en concret el 15 d'Octubre de 1979. En un primer moment se n'extreia galena, i més tard espat fluor principalment. Aquestes mines tingueren una gran importància econòmica per a la zona, però actualment resten totalment abandonades i amb un estat deplorable.

La Vall de la riera de la Gironella també està totalment despoblada. La solitud i la pau, juntament amb el seu paisatge exuberant de belleses naturals, son els principals actius que trobarem. La riera de la Gironella, en alguns mapes i depenent del tram del seu recorregut, és ressenyada com a riera de la Grevolosa o de la Gironella, perquè, de fet pren el nom de les dues masies més importants que existiren en aquesta vall, en passar-hi a prop.

Comencem a caminar en paral·lel a la riera de la Gironella (divisòria entre el Bisbat de Girona i el de Vic). Emprenem la marxa al km 5,1 de la carretera que uneix Anglès amb Osor. Encara no passats cinc minuts passem pel costat d'unes instal·lacions mineres i de l'entrada del Pou "Leonor", que està tapiat. Seguim i creuem la riera a través d'un passallís o gual empedrat. A la seva esquerra marxa un petit corriol que ens porta a la mina que surt a la fotografia de la ruta. Nosaltres seguim rectes i creuem altra vegada la riera, però en aquesta ocasió a través d'un pont. Continuem fins a trobar-nos la primera bifurcació de pistes. La de l'esquerra descendeix fins a la riera i la creua i llavors empren una dura pujada fins el Perer. Nosaltres girem a la dreta i al cap de poc fem un brusc canvi de sentit. Anem pujant suaument fent llargues tirades i només en dues ocasions girem sobre nosaltres mateixos.

Passarem pel costat de les ruïnes del Caulí (o també Puigcaulí) on podem fer-hi una parada. En tot cas seguim cap al nostre objectiu: La Grevolosa. Trobem aquest gran casal en una corba que gira a la dreta.

Aquesta masia ja existia al s. XIV, però que pertany a una reconstrucció dels s. XVIII-XIX. És un edifici de tres plantes i vessants a laterals, amb obertures quadrangulars amb llinda monolítica.L'entrada principal està precedida per una porxada de tres arcs de mig punt, el central més gran, la planta noble té finestres amb balconada i a la planta superior hi ha una galeria de dos arcs de mig punt. Hi havia, també una capella dedicada a la Mare de Déu del Roser. Avui està en un molt avançat procés d'enrunament, però encara es pot apreciar, per les seves dimensions que va ser una casa de les més riques de la contrada.

Feta la visita de rigor, la tornada la fem pel mateix camí d'anada. En el track només hi ha la tornada.