Mines d'Osor - Santa Bàrbara

Pujada al santuari situat al cim de la muntanya de Santa Bàrbara (854 m), talaia avançada de les Guilleries, situada estratègicament entre Anglès, la vall d’Osor, Santa Creu d’Horta, el Sobirà i Santa Coloma de Farners. L’ascensió transcorre quasi íntegrament per pistes forestals, i només està senyalitzat el tram final a partir del coll del Pla de Llancers. Els horaris corresponen a la pujada a peu, però també es pot fer el recorregut en BTT.

L’itinerari es pot començar a la Colònia de les Mines d’Osor, en la carretera d’Anglès a Sant Hilari Sacalm passant per Osor. El track comença a l’esplanada on hi ha les antigues instal•lacions i pous de la mina, abandonats des de l’any 1980. Una pista en bon estat remunta el riuet del Sot de la Grevolosa, també conegut com a Torrent de Gironella, que sol portar aigua tot l’any. En uns deu minuts la pista es bifurca, i cal baixar uns metres per la de l’esquerra fins creuar el torrent per damunt les pedres. La pista principal es va enfilant tot fent vàries zigazagues, deixant-ne d’altres de secundàries que es troben parcialment o del tot envaides per vegetació. A la sisena d’aquestes corbes, a l’esquerra, queden les ruïnes de la casa d’El Perer (45 min aprox), que passen pràcticament desapercebudes sota la vegetació.

De seguida s’arriba a un collet i un curt tram planer. Poc abans que la pista torni a pujar es passa entre dos pins a banda i banda del camí. A l’esquerra surt un corriol que s’endinsa en el bosc (inclòs al track), que no es recomana prendre perquè està pràcticament esborrat per la vegetació. A més es retalla molt poc camí, així que és millor continuar per la pista. Al cap d’aproximadament una hora i quart la pujada es suavitza i fins i tot es baixa una mica. Es passa pel costat d’una petita font (font de la Casina?) tapada pels arbres, fins que s’arriba a una nova pista, més ampla i transitada. La seguim cap a l’esquerra en pujada, passem per unes pinedes abandonades, i pel costat de les restes de La Casina, una altra casa oblidada fa temps que també està essent engolida per l’exhuberant vegetació.

Poc abans que faci les dues hores de camí arribem al coll del Pla de Llancers. Cruïlla de diverses pistes, on hi arriba la que ve des d’Anglès per Bellveí (ruta clàssica per pujar a Santa Bàrbara), i on hi ha un pannell indicatiu. Seguim per la pista a l’esquerra del plafó, prenem de seguida el trencant de mà dreta que puja una mica, i trobem ara sí indicat amb marques vermelles, el corriol que ens acabarà de dur fins al santuari. Tant si el prenem (track) com si continuem per la pista, una pujada final bastant pronunciada ens acabarà de cansar abans no fem cim (2 hores 15 min, aprox).

A dalt, l’entorn de l’ermita i el santuari presenten un aspecte immillorable gràcies a les restauracions que s’hi ha fet recentment. Les vistes són àmplies però el bosc dificulta el gaudir de bona part d’elles. Hi ha un punt de guaita contra incendis, però el seu accés hi està restringit. Tampoc es pot pujar al vèrtex geodèsic. Tanmateix el lloc val la pena.

Per afrontar la baixada el millor és desfer el camí que hem fet de pujada. Intentar trobar pistes alternatives per la zona del Sot de la Grevolosa és complicat i pot comportar embardissades memorables. Entre l’abandó absolut a què està sotmès el bosc i les devastadores nevades del març de 2010, gran part de les pistes que apareixen als mapes són ja història, ja que l’espessa vegetació s’està menjant voraçment molts dels antics camins i corriols.