Mirador de Torre Baró - Aqüeducte Ciutat Meridiana - Castell de Torre Baró

L’aqüeducte de Ciutat Meridiana era un canal de conducció d’aigua que formava part de l’aqüeducte del Baix Vallès que va projectar Andreu Marí i que va finançar el banquer Manel Girona. Va ser construït a les acaballes del segle XIX aprofitant que Barcelona estava creixent i que el rec Comtal i els pous començaven a ser insuficients per proveir la ciutat. L’aqüeducte feia 18 quilòmetres de llarg i conduïa 1.700 metres cúbics d’aigua al dia des de les rieres de Ripoll i Caldes.

El Castell de Torre Baró va ser construït abans de l’any 1930, data en la qual l’edifici està representat a l’emblema de la Patrona del barri de Santa Engràcia, la primera referència de Torre Baró data de 1339, quan n’era propietari Guillern d’Argentona. L’any 1714 les tropes borbòniques enderroquen la torre, aleshores propietat del baró Bernat de Planós. Es construeix una segona torre l’any 1797 que, tot i que fou inclosa en el catàleg d’edificis històrics de l’Ajuntament, va ser enderrocada l’any 1968 per tal de permetre el pas de la prolongació de la Meridiana.
A finals del segle XIX, la família Sivatte va comprar els terrenys de Torre Baró, incloses les muntanyes de les Roquetes. Per alguns, Manuel Sivatte i Llopart va construir l’edifici com a casa de repòs per a la seva filla malalta en un lloc privilegiat pel seu clima i aquesta va morir abans de finalitzar les obres, deixant l’edifici per acabar. Segons altres fons, l’edifici te el seu origen en un projecte de la “Compañia Urbanizadora de las alturas del noroeste de Horta”, en la qual figurava Manuel Sivatte coma conseller d’administració, segons el qual es pretenia urbanitzar la zona de les Roquetes o Sierra de los Pinares i la construcció d’un hotel al centre de la futura urbanització, que fou conegut amb el nom de Torre Baró o Torre d’en Sivatte.
Actualment és un punt d’informació i educació ambiental del Parc Natural de Collserola gestionat per l’Ajuntament de Barcelona.