Mirador de Trampa. Montsià

11 de febrer de 2019

Una nova aproximació al Racó dels Mangotxos, però aquesta vegada pujant per Lo Canalat, per visitar una de les joies de la Serra: el Mirador de Trampa, i arribant al capdamunt del racó d'en Baló.

Dificultat: "Difícil". L'accés al mirador tampoc no té cap sender transitat, tot i què nombrosos corriols recorren la zona entre alts cingles. Per tant cal intuició i sobretot precaució.

Aproximació: Des de la N-340 a l'alçada de les Cases d'Alcanar, pujo pel camí asfaltat de davant de Can Conill, al mateix entrador de les Cases, per l'esquerra d'una botiga de mobles tancada, en direcció a la serra i amb el barranc de Sant Jaume a l'esquerra. El segueixo 1,14 Km fins a una cruïlla de quatre camins, però continuo pel principal que s'endinsa a la serra entre conreus. S'acaba el camí encimentat i segueixo encara uns metres per l'estret camí fins que trobo un apartador on poder deixar el cotxe.

Itinerari. Un cop he deixat el cotxe segueixo remuntant el mateix camí, en la mateixa direcció. Entro a una gran finca plana d'oliveres, i cal fixar-se a la dreta, per veure una curiosa alineació de tres grans forns de calç, el tercer habilitat com a caseta... Són els forns de Gori.
Torno al camí, i a la bifurcació prenc el ramal de l'esquerra, el camí principal, atent a una fita de pedres a la dreta. Pujo pel corriol que en pocs metres em deixa davant d'una bonica barraca de pedra en sec. Per darrera la barraca emprenc, fora sender, la pujada cap al turó que s'aixeca al davant, entre vegetació molt escassa, i cercant el pas millor entre grans lloses de pedra i margens baixos. Arribo al sender que remunta cap al Canalat i el segueixo guanyant metres cap a un bosquet frondós de pi. Només arribar veig un revolcador d'argila de porcs senglars. Estic a la zona coneguda com la mina de Plàcito. A la soca d'un pi, una fita de pedres ens marca l'entrada del corriol que ens portarà cap al mirador. Com he dit abans, per vells corriols i entre alterosos cingles, que faran que estiguem ben atents al GPS i al terreny. A una punta de cingle encarada a la serra del fandango que tenim al davant, un petit baixador ens farà davallar al peu d'un cingle on trobem el Mirador de Trampa. Una gran paret de pedra en sec, tapa l'entrada a una àmplia balma. Només una senzilla finestra s'obre des de dins la cova cap a llevant. Uns metres més endavant de la paret trobem la petita entrada a la cova. Refugi d'algunes famílies durant la guerra civil, i de més d'un pastor quan en altres temps pasturaven aquestes serres. Una veritable joia!!
Torno pel mateix corriol fins a la mina de Plàcito, per retrobar el sender bó que remunta fins al cim del Canalat. Fa molts anys, vaig remuntar directament des del mirador fins al coll del Canalat, però el terreny és molt escarpat i la vegetació s'ha menjat els antics corriols.
El sender recorre plàcid la lloma del Canalat en direcció nord, regalant-nos grans panoràmiques dels dos barrancs que l'encerclen: el de la Roca Roja, per la dreta, que s'acaba al racó dels Mangotxos, i el barranc Fondo, per l'esquerra que remunta fins al Racó d'en Baló.
L'ampli sender s'acaba de sobte en passar a tocar de les restes de dos casetes, i es converteix en un corriol que passa el coll que separa els dos barrancs i ens porta entre vells bancals a trobar el sender entre el racó dels Mangotxos i el coll del Camí dels Montes.
El prenc uns metres cap a l'esquerra per anar a visitar la preciosa barraca del Sabateret, una altra excel·lent mostra de treball en pedra en sec, i el proper cocó del Sabateret, tallat a la roca viva d'una llosa, descobert.
Retorno al sender i el prenc ara en direcció al racó dels Mangotxos. L'hora avançada del capvespre li dóna a Roca Roja uns tons vermellosos espectaculars.
Baixo ràpid pel bon sender fins a retrobar el maset enrunat i el pou del Navarro o de Badoc, i prenc el ramal de sender per l'esquerra per anar a pujar a la Moleta. Pel camí trobem a l'esquerra dos masets assolats i la bassa de la Moleta, completament seca i regirada pels senglars. Uns metres més endavant deixo el sender per l'esquerra per trobar la gran fita que marca el cim de la Moleta. He volgut venir fins aquí per tenir una bona visió del racó del Ninyo, i per descobrir com encarar noves recerques per aquest difícil barranc de la serra. Retorno al Povet del Navarro i ara baixo resseguint el lligallo de Roca Roja en sentit sud-oest. Poc abans d'arribar al trencall del sender que baixa al racó de Cova Calitra, encaro una raconada de bancals perduts per l'esquerra, fins al capdavall dels marges, on s'amaga, tal i com ens va anticipar Joan Bta Beltran, en la darrera sortida comuna, la cova de Miquel de Saqueta. Un amagatall o recer excavat a la terra, a la base d'un dels darrers marges.
Torno a pujar fins al sender i prenc el sender de la dreta, a la propera bifurcació, que baixa decidit cap al jaciment pre-iber de Sant Jaume. El vorejo pel sender de la dreta, que no puja fins a les restes, i aquesta vegada baixo pel sender més fressat fins als conreus de tarongers, deixant per la dreta el vell sender del Fandango. Deixo una gran bassa de reg a l'esquerra i entre conreus arribo al camí principal, el lligallo del Coll de la Punta, que remunto fins a trobar el cotxe.

Una visita imprescindible per als que estimem el Montsià i la seva història.

Salut i muntanya!!!