MIRADOR DEL PLA DE LLET (100 CIMS FEEC) DES D'ARISTOT-CAMÍ VELL D'ARISTOT A CASTELLNOU DE CARCOLZE-BOSC DE LA PEGUERA

Entretinguda i solitària ruta que transcorre integrament dintre del terme municipal del Pont de Bar, a l'Alt Urgell, on assolirem el cim del Mirador del Pla de Llet, un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC, visitarem dos bonics pobles d'aquest terme municipal, Aristot i Castellnou de Cacolze i ens endinsarem seguint diferents pistes dins del Bosc de la Peguera, entre pins de curioses formes.
Comencem la ruta a l'entrada de la població d'Aristot, on trobem el rètol que l'anuncia. Una opció potser millor és seguir la carretera que gira a l'esquerra i que puja fins a la part superior del poble, on trobem un petit aparcament al costat d'una font i per on passarem durant la ruta. En qualsevol cas, el començar al lloc on ho fem ens permet començar la volta que fem al poble inicialment per la part inferior del mateix, dirigint-nos primer cap a la seva església, Sant Andreu d'Aristot, i seguidament, després d'una breu pujada, al mirador del castell, magnífic lloc on trobem les seves restes, plafons informatius i una excel·lent panoràmica de l'imponent Serra del Cadí, que ens acompanyarà durant bona part de la ruta. Seguim la ruta passant pel petit pàrquin comentat inicialment on trobem una font, seguint la pista a l'esquerra que deixa una bassa dipòsit a l'esquerra i que seguim tenint en compte, que a la següent bifurcación, no hem de seguir la pista més evident a la dreta, sinó la que davalla a l'esquerra en un tram herbat amb feixes de pedra a la nostra dreta. Una mica més endavant deixem la pista i seguim a l'esquerra per un corriol on trobem alguna senyal groga, esdevenint un corriol que creua el Torrent el Pla de Llançola. Estem dintre de zona boscosa i a les següents dos bifurcacions seguim a l'esquerra, creuem altra torrent i seguim passant al costat d'una sèrie de pins de curioses formes, sobretot un pi de tres branques. El corriol va sortint apropant-se ara a la cinglera i fent alguna pujada i baixada, passant per un parell de bonics miradors amb espectaculars vistes de la Serra del Cadí, un primer, amb un tancat de fusta, i un segon a un sortit a un esperó rocallós. La pujada s'aguditza al tram final al que acabem sortint a un collet, el de la Roca Fembra, on trobem un indicador a una pista, que hem de prendre a la dreta en direcció al poble de Castellnou de Carcolze. Las pista baixa fins a la carretera que porta al poble, que prenem a la dreta i que seguim per arribar al mateix, encimbellat damunt d'un turó. Entrem a la població apropant-nos a la bonica església de Sant Gervasi de Carcolze, amb una portalada sota el campanar que formava part de l'antic castell que dominava la població. Al nostre pas, mentre observavem les marques de picapedrer de l'arc d'entrada de l'edifi, el senyor Esteve, de Ca la Filomena, al costat de la mateixa, va sortir i es va oferir a obrir-nos i ensenyar-nos l'interior de l'església, a més a més d'explicar-nos algunes curiositats de la població i recomanar-nos alguna foto interessant. Deixem la població passant junt a la font ideal per recarregar aigua i deixar a l'esquerra una bassa agafant una pista on comença el llarg tram de pujada sostinguda que ens portarà al punt culminant de la ruta. Són uns 10 kilòmetres de pista on solament haurem d'estar atents a agafar les bifurcacions correctes cada cop que ens trobem. Al primer tram, arribem a les Bordes de Carcolze, on fem un breu anada tornada, i on es trobava l'antic nucli de la població. Pel que veiem, estan en procès de restauració. La pista, sempre en pujada, creua el Torrent de la Coma i fent algunes marrades s'endinsa al Bosc de la Peguera, on podrem veure diferents pins amb curioses formes. La pista comença a orientar-se cap al nord sortint a una zonade prats on a un gir deixem les ruïnes de l'Orri de l'Aristot a la dreta. Quan la pista fa una llaçada, agafem una drecera atravessant un prat que ens torna a deixar a la pista, ja al Coll de Queralt, on s'ens obre la visió cap a les muntanyes pirinenques destacant la Tossa Plana de Lles i la seva inconfundible forma. Seguim la pista a la dreta i una mica més amunt la deixem per agafar un corriol que puja a la carena i que ens permet pujar a una cota secundària (2113 m) on trobem una fita termera, que separa els termes municipals del Pont de Bar (Alt Urgell) i Lles de Cerdanya (Cerdanya). Una curta però costeruda baixada per un corriol ens deixa a un collet on una última pujada seguin la pistaon trobem senyals d'itineraris d'esqui nòrdic de les pistes d'Arànser ens deixa al cim del Mirador de Pla de Llet (2145 m), un dels cims del repte dels 100 cims de la FEEC. El mirador, ofereix una magnífica panoràmica cap a les muntanyes pirinenques al nord i cap a la Serra del Cadí, al sud. Allà, trobem una balconada amb un vèrtex geodèsic i una mena d'obelisc coronat per l'escultura metàl·lica d'un isard. Deixem enrera el cim sense camí aparent baixant per la vessant herbada que ens deixarà al Coll del Roc del Contador. Ens apareix aqui el tram potser més perdedor del recorregut, donat que entre mates de ginebrons i algun pi haurem d'orientar-nos cap a l'est perdent alçada fins trobar una resta de corriol transitable que comença a pedre alçada de manera evident. Una referència, que ens indica que estem al bon camí, es trobar la sorprenent resta d'un antic vehicle abandonat o estavellat que deixem a la nostra dreta, on el corriol amb força pendent entre pins baixa fort fins assolir una clariana al Coll de l'Esqueja, que ens queda al davant i que haurem de deixar a la dreta, retrobant el corriol que continua avall baixant amb fortes pendents entre pins i mates de boix. Passarem davant d'una bassa que ens quedarà a la dreta, sortint a una pista que creuarem seguint el corriol on anirem trobant alguna fita i endintsant-nos ara a un alzinar. A l'alçada del mas en ruïnes de la Noguera, tenim una bona panoràmica del poble d'Aristot, on havíem començat la ruta. El camí continua baixant fent diferents girs fins apropar-nos a una zona de marges de pedres on comença a planejar camí del Torrent del Molí, ideal per fer una pausa i refrescar-se durant aquesta calorosa matinal. Des d'allà, només caldrà seguir la pista herbada que ens deixarà a Aristot, on només haurem de seguir el camí en sentit contrari del que havíem fet a l'inici per tornar a l'entrada del mateix, lloc de començament de la ruta.