Mirador del Turó Galliner (1.612m) i Lletó des de Vilanova de Banat (Alàs i Cerc, Alt Urgell)

Ascenció senzilla fins el turó Galliner, un excel·lent mirador als peus de la serra del Cadí. Sortim des de Vilanova de Banat, fi de la carretera, on accedim des de la comarcal C-462 que va de Solsona a la Seu d'Urgell tot desviant-nos en el punt quilomètric 83'2 pel trencall que va a Artedó (o Ortedó) per la LV-4008, i després fins a Vilanova de Banat. Aparquem a l'entrada del poble a la dreta. Aquest nucli es troba a 13,5 quilòmetres de la Seu d'Urgell, la capital comarcal. Allà és on Galceran III de Pinós va establir el seu nou castell ja que l'anterior, a Banat, havia quedat destruït pel comte de Foix sobre l'any 1230. Aquest nucli de població pertany al municipi d'Alàs i Cerc. Des del mateix poble ja tens la imatge del Cadí cap al sud i del Pirineu de l'Alt Urgell i Andorra si mires cap al nord.

L'excursió, en part, puja i baixa per la pista forestal que va al llogaret de Lletó, un petit nucli deshabitat on actualment només hi ha una casa habitable. Durant l'ascens ens desviarem després de deixar a la nostre dreta el turó de les Carbonades per un bonic corriol que puja pel bosc de pi roig de la Fontfreda fins al cim del Galliner. Dalt del cim, a 1.612 metres, hi ha un miardor de fusta construit la tardor de 2009 i des d'on podem contemplar unes magnífiques vistes de la cara nord de la serra del Cadí i de les muntanyes de l'Alt Urgell, Pallars Sobirà, Andorra i la Cerdanya: Boumort, serra de Prada, pic de l'Orri, pic de Salòria (sostre comarcal de l'Alt Urgell), Monturull, Tossa Plana de Lles, etc. Un seguit de cartells col·locats en diferents orientacions permeten identificar el seguit de muntanyes que es veuen des del mirador. El mirador també es troba estratègicament situat en una ruta migratòria d’aus planadores, la qual cosa permet també l’observació ornitològica. L’època en què es veuen més rapinyaires és de final d’agost a final de setembre. L’aligot vesper (Pernis apivorus) i l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) són de les més freqüents d'observar.

La baixada del cim la fem cap al sud per un camí que es va fer per portar els materials per construir els búnquers i dipòsits de munició de l'anomenada Línia Pirineus que hi ha dalt del turó, a tocar del nou mirador. Passada la collada Ampla sortim del bosc i travessem una zona d'erms i matolls fins arribar a la collada de Lletó, punt on comença el Parc Natural del Cadí-Moixeró, i lloc on girem cap al nord per la pista que ens porta de nou a Vilanova de Banat passant abans per l'antic nucli de Lletó (si entreu al poblet veureu uns antics safareigs i l'església de Sant Esteve). Durant tota la baixada anirem tenint bones perspectives del Cadí. Compteu unes 2'5-3 hores per fer la volta tranquil·lament. Si voleu allargar l'excursió podeu pujar al tossal de Lletó (1.631m) des de la collada de Lletó (15 min), i retornar pel mateix lloc o baixar per darrere (direcció sud) i tornar a la collada de Lletó passant pel coll de Sant Esteve (comptar uns 40 minuts extres si feu aquest bucle). Val la pena fer una passejada per dins del poble de Vilanova de Banat on podeu veure l'església de Santa Cecília, la font del carrer Baix de Vilanova o els antics safareigs de cal Vilanova.