Mirador Vielha. Estanho de Vilac. Bonh de Garós. Tuc d'Ombrer. Tuc d'Arenho. Mirador Vielha

Según my costumbre, primero en euskera y luego en catalán y español. La traducción al catalán se la debo a nuestra amiga Neus Nogué.

Gure asmoa zen Vielha-ko atseden lekuan hastea baina autoa ez da nirea, pista erdipurdi
dago eta lehenago aparkatu dugu, Kanadiar ataka batean, 500 m bat beherago. Hortaz,
lehen oharra, pista ez dago sobera ongi turismo arrunt batentzat.
Atseden lekua pasa eta berehala pista utzi dugu, basoan barrena igoz. Estanho de Vilac-
en atera gara pistara. Zati honetan bidezidorra pikua da baina ez sobera. Hortik aurrera
bidea samurtu egiten da, pistaren sigi-saga luzeak sahiesten dira modu erraz batez. Oso
ongi igo gara, azken igoera salbu. Bonh de Garòs-eko azken aldapa oso-oso pikua da.
Bonh de Garòs 2 h 20 min.
Behin tontorrera igota, Tuc d’Arenho-ra doan mendi gandor belartsua ZO-RA-GA-RRIA da.
Bi aldetara zabaltzen den ikuspegia ezin ederragoa da. 4 h 30 min
Tontorretik Coth de Salient aldera jo dugu eta gero pistara. Pista luzean barrena autoraino
itzuli gara inolako ez-ustekorik gabe. Beherakoan Estanho de Vilac-etik autora pistaz jaitsi
gara, belaunak zigortuak ditugu eta erosoago goaz horrela.

Zaila bezala sailkatu dut ibilbidea, nagusiki, Bonh de Garòs -eko azken aldaparengatik.
Distantzia eta desnibela kontuan hartzekoak dira ere.
Pensàvem començar a la zona de pícnic de Vielha, però el cotxe que portem no és nostre;
la pista està en mal estat i aparquem al pas canadenc, uns 500 m més avall. Per a un
cotxe normal pot ser una mica complicat arribar fins a l’àrea d’esbarjo.
Just després de deixar l’àrea d’esbarjo entrem al bosc. El camí fa força pujada, però no és
exagerada. Sortim a la pista a l’Estanho de Vilac. D’ara endavant les dreceres de la pista
són molt còmodes. L’última pujada al Bonh de Garòs sí que fa molt de pendent. Bonh de
Garòs 2 h 20 min
Des d’aquí fins al Tuc d’Arenho el recorregut és un plaer per als sentits, una veritable
meravella. Tuc d’Arenho 4 h 30 min
Baixem al Coth de Salient i després a la pista. Per la pista tornem al cotxe sense cap
contratemps. Des de l’Stanho de Vilac fins al cotxe hem baixat per pista: els genolls
protesten i així anem més còmodes.
El recorregut el classifico com a difícil sobretot per la pujada al Bonh de Garòs. També cal
tenir en compte la distància i el desnivell.

Pensábamos empezar en la zona de pic-nic de Vielha, pero el coche que llevamos no es
nuestro, la pista está en un estado mediocre y aparcamos en el paso canadiense, unos
500 m más abajo. Para un turismo normal puede ser un poco complicado llegar hasta el
área de recreo.
Nada más dejar el área de recreo nos internamos en el bosque. El camino es bastante
empinado, pero no es una pasada. Salimos a la pista en el Estanho de Vilac. De ahí en
adelante los atajos de la pista son muy cómodos. La última subida al Bonh de Garòs sí es
muy empinada. Bonh de Garòs 2 h 20 min
De ahí hasta el Tuc d’Arenho el recorrido es un placer para los sentidos, una verdadera
maravilla. Tuc d’Arenho 4 h 30 min
Bajamos al Coth de Salient y luego a la pista. Por la pista volvemos al coche sin ningún
percance. Desde el Stanho de Vilac al coche hemos bajado por pista; las rodillas
protestan y así vamos más cómodos.
El recorrido lo clasifico como difícil principalmente por la subida al Bonh de Garòs.
También hay que tener en cuenta la distancia y el desnivel.