miradors d' Amer: Sant Roc, Santa Lena, Puigdalí, i Roca Ballera

Comencem a la carretera de Sant Esteve de Llémena i ens enfilem al cingle de Sant Roc pel pujant de la Sitja. Un cop a dalt agafem aire i seguim a la dreta els senyals blancs de la ruta de les ermites, cap a Santa Lena. Seguim, i després ens desviem a l'esquerra cap a la casa d'el Llepard. Allà agafem uns corriols ben fressats que ens porten a la roca Ballera, que té unes vistes espectaculars al pla de Sant Roc. Baixem i seguim uns corriols cap al Puigdalí (o també anomenat Puig Galí). Aquí veiem la torre de Rocasalva a sota, tot el pla de la Selva, i a la dreta Amer i el Far. Baixem i recuperem el camí de les ermites fins a Sant Roc. Reculem un tros per poder baixar el cingle pel grau del Llop. El desnivell és d'uns 700 metres.

"Les traces més antigues de poblament humà a Amer les trobem als cingles de Sant Roc, a l'extrem nord-est del terme. En una cavitat coneguda amb el nom de "la Bauma de la Xemeneia" ha estat localitzat un jaciment del paleolític superior on s'hi han exhumat restes d'indústria lítica i de fauna. Molt a prop, al Cau Negre de Sant Roc, l'any 1981 hom hi excavà el que semblaven les restes d'una incineració del Bronze Final (1200-650 aC).
D'època ibèrica es troben importants vestigis al cim del Puig d'Alia o Puig Galí, a llevant del terme, una elevació estratègicament situada entre les valls del Ter, del Llémena i del Brugent, amb un ample domini visual. Diverses recollides de material i alguna estructura encara visible permeten avançar l'existència a l'indret d'un poblat ibèric, però el més interessant és l'existència d'una torre rectangular de 9'70 per 7'75 metres que, a manca d'excavacions arqueològiques, es pot interpretar com una torre romana de vigilància dels segles II-I aC.
En època romana, el poblament degué ser intens al fons de la vall, seguint el curs del Brugent. Si bé manquen encara troballes concretes i específiques, topònims com els dels importants masos de Gallissà i Palou, documentats ja els anys 949 i 860, respectivament, fan pensar-hi amb certesa, així com la troballa d'enterraments en tegula en el subsòl de l'església de Santa Maria. Aquestes tombes són anteriors a la fundació del monestir, l'any 949, i possiblement també a la de la cel·la de "Santa Maria vora el riu Amera", dependent del monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès) i coneguda des de l'any 840.
Va ser precisament la consagració del monestir de Santa Maria d'Amer, promogut per la mateixa comunitat de Sant Medir, el 9 de novembre de 949, el que va marcar l'evolució històrica de la població durant molts segles. Els dominis del monestir s'estengueren al llarg de l'edat mitjana per tota la vall i més enllà, i l'abat exercí la jurisdicció civil del poble durant tota l'època feudal, essent-ne, per tant, el senyor jurisdiccional."(http://ca.wikipedia.org/wiki/Amer)