La Gomera: Miradors de Los Roques (circular des de La Laja)

El Monumento Natural de Los Roques està compost per uns afloraments d´origen volcànic amb forma de grans menhirs després d’haver estat esculpits per l´erosió. Els més emblemàtics son el d'Agando i els seus veïns: Las Lajas, La Zarcita, Carmona i Ojila. Aquest conjunt de monòlits envoltats per la laurisilva és visible des de la carretera GM-2, que té habilitats els corresponents miradors, però en el nostre cas hem seguit una ruta circular que ens ha permès contemplar-los des d’altres punts de vista. L’itinerari que es descriu s’inicia a les cases del llogaret de La Cueva, als vessants més amples del barranc de Las Lajas, tractant-se d’un grup de petites edificacions molt característiques a l’illa. Ens incorporem aquí mateix a la ruta 29 de la xarxa de senders i remuntem la carretera, que passat el dipòsit d’aigua esdevé pista de terra, fins que s’acaba a l’alçada de la presa d’Ojila o embassament de La Laja, que ens queda una mica enclotat. Marxem per sobre el barranc fins que entrem en una zona volcànica boscosa que remuntem per la dreta, fins arribar a una mena d’esperó - aresta on el camí esdevé molt més costerut i accidentat, guanyant alçada de forma directa, en algun cas amb l’ajuda de graons tallats a la roca, per una antiga colada de lava. Puntualment haurem de fer ús d’alguna mà, però no implica cap problema. Val a dir que no hem vist marques de pintura, sinó que ens guiem per les fites, havent de parar molt de compte en un punt on sembla que haguem de remuntar l’aresta pel dret, quan el camí marxa a l’esquerra a flanqueig. Hi ha fites, però no són molt visibles. La millor referència és un molló de formigó que marca el límit del Parc Nacional, a la que no hem d’arribar, malgrat ho sembli, doncs just sota d’ell és on cal canviar de direcció. A partir d’aquí el camí traça una diagonal ascendent, flanquejant sobre el barranc de Las Lajas, entrant al Parque Nacional de Garajonay quan passem per sobre unes curioses formacions rocalloses de color vermell. Ja fa estona que veiem a l’altre banda la bonica estampa de Los Roques.

Arribem a la carena i enllacem amb la ruta 1 del PN, a la zona coneguda com El Bailadero, marxant a l’esquerra fins passar primer pel seu mirador i més endavant per la zona d’aparcament de la carretera CV-14. El sender marxa en paral·lel a ella, però una mica per sota i arribem a un altre punt d’estacionament, Reventón Oscuro, on entronquem amb la ruta 18 del PN, des d’on seguirem per un bonic camí que ens durà fins a La Zarcita, tot i que primer passarem per un esperó de roca sobre l’estimball que, al marge de ser el punt més elevat de la ruta, esdevé un fantàstic mirador de Los Roques. Val a dir que estem fent en sentit invers un tram de l’itinerari que el dia abans ens havia dut a l’Alto de Garajonay (*). Un cop a La Zarcita ens incorporem al traçat del GR 131 en el punt on el van deixar el dia anterior. Anem perdent alçada prop de la cara oest del Roque de La Zarcita (havíem estat mirant la possibilitat de pujar-hi, doncs sembla l’únic accessible a peu, però ho trobem tot molt emboscat, sense una senda que ens hi porti, per tant, ho deixem córrer), fins que arribem a la carretera GM-2, on hi ha habilitats dos miradors per a contemplar aquestes curioses formacions volcàniques. Val a dir que també hi ha un tercer punt panoràmic, tractant-se d’una plataforma penjada sobre la capçalera del barranc de La Laja, des d’on veiem el flanqueig que ens ha dut fins al Bailadero, fàcilment identificable pel color de la roca volcànica. Al mirador inferior de la carretera hi ha un monument metàl·lic en record de les víctimes d’un incendi que va tenir lloc al setembre de 1984, tot i que el darrer registrat a l’illa va ser el 4 d'agost del 2012, intencionat, tractant-se del pitjor incendi forestal de les últimes dècades a les Illes Canàries, des del punt de vista ecològic, que va cremar el 18,8% de la superfície del Parque Nacional de Garajonay. Val a dir, que 36 hores després de passar per aquí, el Cabildo Insular va tancar tots els accessos al PN per l’altíssim risc d’incendi, donada l’extrema sequera i les altíssimes temperatures registrades a l’illa. El dia que vam marxar, les coses seguien en el mateix nivell d’alerta màxima.

Seguim poca estona pel voral de la carretera fins trobar el trencall a l’esquerra que ens baixa a La Laja per la casa del Manco, seguint la ruta 13, abandonant el GR 131. Es tracta d’un bonic camí, ample i obrat, com molts dels que hem trepitjat i trepitjarem, amb bones vistes sobre el barranc i Los Roques d’aquest vessant, que s’introdueix poc a poc en una pineda. Passem pel costat de les runes d’una casa de pedra (Casa del Manco), on sortim dels límits del PN, entrant en un bosc cada cop més ombrívol, baixant arran mateix d’un barranc. A partir d’aquí augmenta cada cop més el grau d’inclinació del sender, fent-ho però sempre de forma còmoda. Haurem de travessar vàries vegades la llera de la torrentera, on veurem que s’hi ha construït murs de contenció per controlar la baixada d’arbres durant les riuades, fins que el barranc es va obrint i ja comencem a veure les casetes de La Cueva i la vall de La Laja. Arribem a una cruïlla i marxem a l’esquerra, per un corriol que ens fa perdre alçada i que, després de passar pel mig dels “carrerons” del llogaret ens deixa al punt d’inici de la ruta

Dificultat tècnica: L’únic tram una mica “compromès” és la pujada per l’aresta volcànica que hi ha per sobre l’embassament i algun pas puntual fins al Bailadero, però si estàs mínimament avesat a la muntanya no ha de comportar cap problema. El fet que la guia Rother qualifiqui la ruta de difícil, deu venir donat pel tipus de persona al que pot anar dirigida, doncs s’ha d’anar ben calçat. Per la resta, anirem tota l’estona per pistes i camins fressats, evidents i fitats, sense cap mena de complicació

Accés al punt d’inici: Des de San Sebastián de la Gomera seguim la GM-1 fins a la doble rotonda de El Pulpo, on seguirem per la Avenida José Aguiar fins a la rotonda que passa per sobre el barranc de la Villa, on seguirem per la CV-1 en direcció a Chejelipes i La Laja. Aquesta carretera, a partir de la zona de l’embassament, és molt estreta i virada, tot i que en molt bon estat. Al cap d’uns 4 quilòmetres arribarem a les cases de La Cueva a la localitat de La Laja, on hi ha espai per deixar dos o tres cotxes. Si no hi ha lloc, seguint carretera amunt, trobarem diversos espais per aparcar. Un fet curiós i notable és que al llarg de la carretera hi ha avisos lluminosos que s'activen per advertir de la presència de vianants a la calçada. Val a dir, que hem aparcat aquí per fer la pujada de bones a primeres i no traçar un perfil amb forma de V, tot i que es pot començar a qualsevol dels aparcaments que trobem a les carreteres CV-14 i GM-2

(*) Ruta associada: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/alto-de-garajonay-circular-des-de-las-mimbreras-150587840