Miradors i Salts de Sant Martí Sescorts (L'Esquirol)

Avui hem fet una nova circular per l'inesgotable Osona, contemplant les giragonses del Ter, al seu pas per Sant Pere de Casserres, des de l’incomparable mirador sota La Roca LLisa, per continuar gaudint dels vertiginosos salts del Cabrit, d’en Nara i de la Barra de Ferro, ja a la riera de les Gorgues. El retorn l’hem fet pel planer i empedrat camí ral de Vic a Olot.


El primer objectiu d’avui ja ens deixa la boca oberta, un véritable espectacle de la naturalesa. El meandre del Ter, gairebé a la cua del pantà de Sau, forma una paella que encercle el monestir de Sant Pere de Casserres, estratègicament col·locat el cim del turó. La vista al natural del quadre, supera de llarg, la millor fotografia que d’aquest indret, mai havíem vist.


Seguint les ziga zagues del Ter, per sota la Roca Llisa i seguint un estret corriol per sobre l'abisme, arribem al primer salt d'avui: el salt Gros de la Gorga, aigües amunt del famós Salt del Cabrit que com un tobogan natural acompanya i amanyaga l’aigua fins el riu Ter, amagat sota la cua del pantà de Sau i que es deixa admirar des del seu mirador.


El corriol discorre protegit i ombrejat per un bosc d'alzines i roures. Crida la nostra atenció un alt nombre de roures morts que fan pensar amb alguna epidèmia que s'està escampant.

Entremig de roures i alzines apareixen uns quants Aurons negres que llueixen un fullatge de tres lòbuls, d'un verd exuberant que de ben segur van servir d'inspiració per l'anagrama de Adidas.


Corriol enllà, una nova giragonsa, una nova entrada d’aigua i nou torrent, el de les Paganes, donant peu al bonic Salt d'en Nara. Llàstima que una pudenta escuma, formada sota la cascada, delata un estat lamentable de la seva aigua.


Arribem a la Riera de les Gorgues que neix sota el Pla d’Aiats i vessa les seves aigües al Pantà de Sau. En el seu recorregut forma un llarg canyó de parets verticals, algunes de considerable alçada i just on comencem a encarar el congost veiem l’ impressionant Salt de la Barra de Ferro de 80 metres d’alçada per on es precipita el torrent de la Bertrana. El nom li ve de l’epoca dels carboners que hi van instal·lar-hi unes barres de ferro, a banda i banda que aguantaven la corda que servia per passar les sàrries de carbó del cantó de Tavertet al de l’Esquirol.


Continuem per un corriol seguint el curs del Torrent de la Font Nova, travessem el Sot de la Tomba, just per una cascada que deixa caure l'aigua, sobre una petita gorga, en forma de cortina transparent.


Sortint del sot i seguint el corriol, arribem a La Bertrana, un conjunt format pel mas que li dóna el nom, una petita capella, antiga església parroquial de Santa Maria de Corcó i l'antigua masoveria convertida avui en casa de colònies, on un guirigall de mainada alegraban les sessudes discusions del grup.


Des de La Bertrana retornem al nostre punt de sortida trepitjant l'empedrat del recuperat Camí Ral de Vic a Olot.


En definitiva, una sencilla, planera i espectacular ruta matinal, només esquitxada per un mal record de l'estat lamentable de les aigües d'alguns torrents.