Mogorrita (1864 m) per la cresta Sud 🐕 🚶🏻‍♀️ 🚶🏻‍♂️

El Mogorrita (1864 m) és el cim més elevat de la província de Cuenca.

En aquest cas no agafarem la pujada normal al cim que aquesta té inici a la zona del port de Cubillo a prop del km 7 de la carretera CM-2119.

La nostra ruta d'avui comença a la mateixa carretera CM-2119, però 2 km més cap a l'oest (entre els km 5 i 6). Estacionarem el vehicle en una corba tancada on surt una pista de terra en direcció Oest i sols entrar a la corba veurem una bona esplanada on podrem deixar el cotxe. Val a dir que la tornada la farem per aquesta pista i començarem l'excursió per la carretera en direcció Est. A uns 500 metres deixarem la carretera i ens endinsarem pel mig del bosc sense camí definit fins a arribar a la cresta a peu de la roca. Aquest tram és força embolicat i lent avançar a causa de la vegetació que ens obstaculitza la caminada.

Iniciarem la pujada a la cresta amb algun suport de mans, però res complicat i menys exposat. La cresta és molt ampla i bona de caminar. En aquest tram cal ser intuïtiu i viu per escollir el camí millor a seguir i si veieu un altre que us dona més confiança no dubteu en agafar-lo perquè tota aquesta part és completament salvatge i cal anar amb pantaló llarg per evitar les esgarrinxades a les cames.

Després d'uns 600 metres pel mig del bosc i superar una part de roca amb tendència cap a la dreta arribem a la cresta que us he comentat. La cresta és rocosa i la progressió per ella és fàcil i entretinguda que ens deixarà justament al cim. A més a més, també podrem observar algunes trinxeres i refugis de la Guerra Civil.

Un cop al cim gaudirem de molt bones vistes i veurem una caseta dels agents rurals que es pot arribar per pista forestal.

Seguim la nostra ruta, direcció Nord per un camí ample amb un lleuger descens. A partir del km 1,5 aproximadament abandonarem la pista i ens endinsarem per un corriol poc marcat i ens mantindrem rectes sense anar ni a la dreta ni a l'esquerra.

Al final d'aquest tram girarem cap a l'esquerra en direcció cap avall per anar a buscar el barranc i enllaçarem amb una altra pista que agafarem cap a la dreta.

Tot seguit arribarem a una zona de pastura i agafarem una pista ampla per on anirem pujant a poc a poc.

Cal estar atents al GPS perquè hi ha moltes pistes i canvis de direcció.

Ara ens toca remuntar la muntanya en diagonal fins a pujar a la nostra segona cresta d'avui molt més feréstega, bonica i rocosa que resseguirem fins al final i ens endinsarà al bosc que aquest desembocarà en un tramat de pistes per anar cap a on tenim el nostre cotxe.

La ruta l'hem qualificat de moderada, però no té cap mena de dificultat tècnica aparent, això no obstant cal remarcar que el terreny és molest de caminar perquè hi ha molta roca irregular i cal anar amb compte que no hi ha massa camí definit quan ens endinsem al bosc i això ens pot dificultar avançar i perdre'ns si no estem acostumats a portar un sistema de seguiment, GPS que en aquesta excursió és del tot imprescindible.