Moià: Creu del Mirador - El Fermí -Pedrissa - Coromines - Castell de Clarà i Ermita de Sant Andreu.

Anem a Moià. Entrem al poble per la carretera C-59, venint de l'Estany. Deixem la carretera per entrar al carrer Lluís Companys, i poc després fem un gir a l'esquerra i seguim pel carrer de la Creu, fins al Mirador dels Escolapis a on s'acaba el carrer i aparquem.
Ja a peu ens enfilem fent ziga-zagues fins a la Creu del Mirador. El mirador, ara arranjat, permet contemplar el pla on s'assenta Moià, el Montseny, el Moianès sud, Montserrat i la serra de Sant Llorenç del Munt. La creu col·locada al seu cim data de 1900.
Continuem en direcció nord, per un camí fressat que ens porta al cim del Fermí, amb un vèrtex geodèsic.
Ara anirem baixant i trobant de tant en tant algunes clapes de neu. Travessem la Riera de l'Om, amb l'aigua gelada, passem pel mig d'una pineda i finalment arribem a una pista ampla que ens porta primerament al Mas Pedrissa, i poc després a un altre gran mas, Coromines.
A Coromines fem un gir a la dreta, passem per les restes d'un forn i una mica més endavant pel costat de la Bassa de Coromines, avui ben buida d'aigua.
A la bassa fem un gir a l'esquerra i ens endinsem al bosc. Un bonic camí ens porta fins al Turó de Sant Andreu i a les restes del Castell de Clarà.
Els orígens del Castell de Clarà es deuen al desig de protecció de la vila de Moià, i el seu terme coincidia plenament amb el de la vila. Es pot datar al segle XI. Clarà fou un dels castells afectats per les ordres de demolició de castells i cases fortes catalanes ordenades per Felip V com a venjança de l'oposició a la seva persona dels catalans durant la guerra de Successió, i a partir d'aquell moment romangué abandonat.
A pocs metres del castell hi ha Sant Andreu de Clarà, l'antiga capella del Castell de Clarà.
Va ser construïda directament sobre la pedra, sense fonaments. Al mur de migdia destaquen dos voluminosos contraforts de pedra. Un cos afegit del segle XIX (1870) guarda la tomba de la família Coromines. A la façana hi ha una inscripció que fa referència a la destrucció soferta l'any 1808 després del saqueig i profanació realitzats pels francesos.
Baixem del turó per un bonic corriol que ens porta de nou, a la pista asfaltada de Coromines. La travessem i continuem caminant per una pista de terra paral.lela a l'asfaltada. La pista es va estrenyent i es converteix en un bonic camí que anem seguint fins a trobar un corriol que ens baixa a la Riera de l'Om. El travessem i ens enfilem a un altre camí, més ample, que ens enllaça amb el camí fet a l'anada.
I a partir d'aquest punt ja només ens cal anar desfent el camí per on hem vingut, fins al cotxe.