Moià - Embassament de Molí Nou - Sant Feliu de Rodors - Castell de Clarà - Costa de la Creu

Pàrquing públic gratuït

Molí Nou

Font

Embassament de Molí Nou

Embassament de mida mitjana amb una petita resclosa de ciment d'1 x 15 m, que recull aigua de la pluja que baixa pel torrent de la riera de Passarell. L'envolta una zona de passeig amb arbres (roures, pins, avets) i de picnic, on està prohibit fer foc i banyar-se. Està situat en la zona anomenada el Parc del Molí Nou, de 45.305 m2.

Gorga

Font del Passarell

Corriol a la dreta

Font Montserrat

Barraca de pedra seca

Creuar carretera C-59

Montvi de Baix

Codinacs

Corriol a la esquerra

Sant Feliu de Rodors (s.X)

El lloc de Rodors està documentat des de l’any 929 i deu anys després, l’any 939, ja apareix esmentada l’església. Des del seu inici, Sant Feliu de Rodors va tenir la categoria de parroquial. El seu aspecte actual és fruit de les reformes dutes a terme durant el segle XVIII, que van aprofitar part de les estructures antigues. A les finestres de la rectoria s’aprecien diverses inscripcions com la que fa referència a “Pau Tarradellas, record, any 1759”. Una altra amb l’any 1638 i al costat té representat un ram o un arbre. La tercera finestra porta al nom de Ros Pinosa i l’any 1808.

Castell de Rodors (s.X)

El castell està ja documentat al s. X com a " Castro Rossedores ". Apareix també en la venda d'un alou el juny de 986 pel comte Borrell a Adroarius i muller i consta com un dels límits el terreny "terminio de Rosedores". La zona nord-oest del municipi de Moià va formar, durant segles, una jurisdicció pròpia que principalment va estar sotmesa al castell de Rodors que, del domini directe del rei (s. XIII) va passar a ser regit pels castlans de Clarà. Al s. XIII hi tenia drets la família Talamanca-Sta. Coloma. Molt aviat el castell va passar al domini directe reial i va ser regit pels castlans de Clarà. Des de l'any 1381 i fins el s. XVII va ser propietat de la família Planella i posteriorment va formar un terme autònom governat pel sotsveguer del Moianès. Al s. XVII San Feliu de Rodors també pertanyia al " Sr. Rey" figurant en la Sotsvegueria de Moià i de la mateixa vegueria de Barcelona. Durant els anys 1714 i l'any 1840 va formar un batllia pròpia anomenada de Les Tres Quadres o la Batllia Forana junt amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà. Va resultar un dolent amagatall de joies que pertanyien a la verge (Santuari del Remei de Caldes de Montbui) l'any 1809 davant dels francesos. L'any 1845 Rodors i Ferrerons es van fusionar amb Moià. El castell va subsistir com a masia fins l'any 1960 any en el que va ser venut al mateix temps que els seus blocs de pedra que van ser utilitzats per a construccions noves.

Passar amb compte

Mas Casamitjana

Mas Casamitjana La centenària finca Mas Casamitjana es troba a l’extrem d’una vall, amb vistes als turons ondulants de la Catalunya central i al fons, s’aprecia clarament els Pirineus. Una meravellosa situació prop de l'encantador poble de Moià, amb una de les postes de sol més boniques que hagueu vist mai. Restaurada recentment amb el més mínim detall i seguint un estil rústic modern, és el lloc ideal si el que busqueu és una bonica i singular masia per a casaments i esdeveniments prop de Barcelona, amb una gran personalitat, divertida i elegant.

Mirador natural

Castell de Clarà (s.X)

El castell de Clarà fou un dels castells afectats per les ordres de demolició de castells i cases fortes catalans ordenada per Felip V com a venjança de l’oposició a la seva persona dels catalans durant la Guerra de Successió. El domini eminent estava en mans dels comtes de Barcelona. Els feudataris principals foren els senescals del comte de Barcelona. El 1246 el rei Jaume I permutà al bisbe de Vic el castell i vila de Moià i “el castell de la qual diuen Clarà” amb tota la jurisdicció i en alou franc i lliure.

Sant Andreu de Clarà (s.XI)

Està situada dalt del turó homònim, a pocs metres de les restes del castell de Clarà. Tot i que el seu origen pot remuntar-se a l'època romànica, probablement del segle XI, el primer esment documental és de 1275, quan apareix com a sufragània de la parròquia de Moià i és cedida al rector de Rodors. L'any 1870 va ser restaurada i en part refeta per la família Coromines, amos d'un mas proper. El seu nom apareix gravat a la porta principal i a la làpida situada en un mur lateral. De l'edifici romànic en resta l'absis i part de la nau. Fou restaurada a principis del segle XIX després del saqueig i profanació realitzats pels francesos.

Mirador natural

Corriol a la dreta

Riera de l'Om

Barraca de pedra seca

Costa de la Creu (850m.)

Roure Pubescent

El Roure Pubescent, també conegut com a Roure Martinenc (Quercus pubescens), és un arbre caducifoli mitjà que pot arribar als 25 metres1. És el roure per excel·lència dels països submediterranis. A Catalunya es troba als boscos de muntanya mitjana. Tal com indica el seu nom llatí, els branquillons i les fulles són peluts. Està catalogat com a espècie vulnerable. Les seves fulles són grans, de fins a 18cm de llarg, amb els marges molt dentats, de color verd excepte a la tardor que es tornen groguenques o vermelloses abans de caure. Creix sobre terrenys sovint lliures de calç. La seva esperança de vida pot ser des dels 200 fins als 1600 anys, molt més que qualsevol animal. Les flors de sexes estan en el mateix arbre, encara que separades. Les flors femenines són inconspicues, neixen individualment o en grups de 2 o 3, són difícils de veure per ser molt petites. Les flors masculines surten agrupades en les inflorescències denominades amentos, són nombroses i molt visibles encara que transitories. Cada una de les flors masculines consta tan sols d’un perianto minúscul estrellat en 4-9 lòbuls lineals i escariosos i 6-12 estams. Després de lliberar el pol·len al vent, l’amento cau sencer.

La Creu de Ferro

Mirador

El Mirador de la Creu, situat al Jardí Botànic de Cal Riera a Moià, és un lloc privilegiat amb vistes sobre la població de Moià. Al punt més alt del mirador, hi trobem una creu de ferro.

Jardí Botànic de Cal Riera

Els caminets entre jardins permeten pujar fins al cim, envoltats de plantes autòctones1. Des d’aquest punt es pot gaudir d’una gran panoràmica sobre una bona part del Moianès.