Moià, Molí de Brotons i Vall de Marfà

La riera de Castellnou, a Castellcir, s'uneix amb el torrent de la Fàbrega prenent des d'aquest punt el nom de riera de Marfà, després de quatre meandres la riera torna a canviar de nom per dir-se riera Golarda que, més endavant encara rebrà el nom de riu Calders que és un afluent per l'esquerra del Llobregat.
Castellnou-Marfà-Golarda-Calders recorren un paisatge format per terrasses de pedra tosca on l'erosió ha creat salts, gorgs i baumes. En un punt privilegiat, just a l'inici de la riera de Marfà trobem tots tres elements alhora: el salt de la Tosca amb un gran gorg, recrescut per un mur, als peus i, sota la bauma, el molí de Brotons.
El molí de Brotons fou actiu, si més no des de 1608 i fins al 1863 quan una avinguda va negar les instal·lacions; hi moriren el moliner i tota la seva família entre els quals un nadó que va ser arrossegat amb el seu llitet.
Amb origen i final al centre de Moià fem un recorregut circular pels boscos de la vall de Marfà per conèixer els seus punts més destacats, molt especialment el bellíssim paratge del molí. A la zona hi ha força aigua i ens creuarem, si més no, amb una font permanent (La Tosca) però el color fosc de l'aigua ens avisa de la marcada eutrofització de les aigües, no es pot garantir que les aigües siguin aptes pel consum, millor que dugueu la vostra pròpia aigua.
Sortim de Moià [694 m] pel camí de la Tosca en direcció sud, creuem el torrent de Fontcandelera i enllacem amb el GR 3 [14 min; 671 m]. Continuem paral·lels al torrent per l'ampla pista en clara baixada fins que en una bifucació [28 min; 612 m] prenem el camí de la dreta, cap al torrent. Uns metres més endavant hi ha un dels pocs pals indicadors que veurem en tota la jornada, ens marca el vertiginós Salt Candeler arran de camí (sec quan hi varem passar). Seguim endavant per la pista i ben aviat apareixerà, aigües avall del salt, la riera de Castellnou que ens arriba per llevant. Planegem en direcció sud rebutjant primer un camí a l'esquerra (E) i, uns metres enllà, el propi GR quan aquest gira a ponent [50 min; 612 m]. El camí davalla i un sender fitat amb pedres, ens convida a tallar la corba, el prenem. Desemboquem de nou al camí, a prop d'una nova corba, deixem el corriol per anar a l'esquerra (NE), cap a la corba, des d'on surt un senderó que en pocs minuts ens durà al capdamunt del salt on l'aigua de la riera de Castellnou cau al Gorg Estret [1h 566 m].
Retornem sobre les nostres passes cap a la corba on hem deixat el camí i reprenem el descens. Fem una llaçada completa (esquerra-dreta) i novament trobem un sender a l'esquerra que ens convida a abandonar l'ample camí, aquest cop hi ha un filat electrificat amb un pas [1h 15 min; 557 m].
El sender baixa lleugerament, acostant-se a la riera. Uns 150 m enllà, un corriol ens convida a anar a la dreta, creuant la riera sobre una llosa, ho deixem per després, seguim endavant, arrambats a l'esquerra sota una paret lleugerament abaumada i desemboquem als peus d'un gran gorg d'uns 150 m de circunferència. Enfront (N), l'aigua es precipita sobre el gorg per un parell de punts, el salt de la Tosca. A la dreta del salt, sota la bauma, apareix el molí troglodític de Brotons [1h 18 min; 548 m]. El sender encara ens permetria acostar-nos més al salt però generalment el nivell de l'aigua al gorg ens impedirà arribar a un lloc amb millors perspectives.
Sortim del paratge pel sender per on hem vingut i, ara sí, creuem a l'altra riba per l'ample gual. Arrambat sota la bauma hi ha un senderó que ens permetrà accedir a l'edifici del vell molí [1h 20 min 548 m]. Respecteu aquesta petita obra d'art pagès.
Retornem enrere cap al gual, creuem, seguim a l'esquerra cap a la pista [1h 24 min; 557 m] per on reprenem el descens suau cap a la riera, passem al costat de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i arribem a la riera que creuem per un ample gual [1h 28 min; 540 m].
De l'altra banda del gual el camí passa pel costat de la font de la Tosca i comença a pujar suaument orientat a ponent, després d'una primera llaçada apareixerà al davant nostre, enfilat sobre la cinglera, el casalot de Marfà i la seva veïna capella de Sant Pere. El camí ens durà al davant de la porta de la casa [1h 41 min; 605 m] i, passada aquesta, seguirà guanyant alçada en una pista cada cop més dreta i, ara, encimentada.
Just on s'acaba el ciment hi ha una bifurcació [1h 46 min; 630 m] . Prenem la branca de l'esquerra (ESE) que, planejant, anirà seguint a mitja alçada els meandres de Marfà per l'obaga.
Seguim per aquesta còmoda pista gaudint de les vistes fins que rodegem un camp (en guaret quan vam passar) i una casa abandonada, el Saiolic [2h 11 min; 666 m]. Al peu de la casa el camí es bifurca, a la dreta ens duria cap a Castellterçol, prenem el de l'esquerra per tornar a Moià. El camí ens torna avall, cap al torrent de Fàbrega, que creuarem per un petit gual [2h 26 min; 586 m] per, tot seguit, començar a remuntar, sempre pel camí principal i marcadament cap al nord. Creuem per un pontet la riera de Castellnou [2h 56 min; 612 m]. seguim en pujada fins desembocar en una pista més important [3h; 633 m] que prenem a l'esquerra (NNO) que és, de fet, la pista per on hem començat l'itinerari. En un parell de minuts serem a la cruïlla veïna del salt del Candeler i continuarem amunt cap a Moià.
Ja a les vistes de Moià, optem per evitar la baixada a creuar el torrent i seguim a m à esquerra les fites del GR3 que ens duran a la carretera de Maresa de Moià [3h 27min; 720 m] a pocs metres d'on haviem iniciat la caminada.