Moià - Oló - Moià

Más Coromines

Bassa de Coromines

Panoràmica del Montcau i Montserrat al fons

Font del Termanal

En la baixada cap al Molí del Perer, hi ha aquesta font a prop de la pista.

Molí del Perer

En el seu dia era molt important aquest molí ubicat ben bé al mig entre Moià i Santa Maria d'Oló. També m'ha arribat que la família Roca, propietaria, sempre ha tingut molt prestigi per la zona, tant a nivell humà com d'estatus social. CONTINGUT A WIKIPEDIA: El Molí del Perer fou un molí situat en el terme municipal de Moià, a la comarca del Moianès. Estava situat al sector nord-occidental del terme de Moià, a la vall de la riera de Malrubí, al límit del terme, tocant amb el de Santa Maria d'Oló. És al nord del Rourell i al sud-oest del Perer. És al costat nord-est d'on s'ajunten el Riu Sec i la riera de Malrubí. L’edifici que alberga el molí està en força bon estat. A l’exterior se n’observen dues basses, així com un pou i el desguàs del molí. Bibliografia AYMAMÍ DOMINGO, Gener i PALLARÈS PERSONAT, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Barcelona: Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994. (Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la UEC). ISBN 84-85678-125 RODRÍGUEZ LARA, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2009. (Col·lecció "Camí Ral", núm. 30). ISBN 978-84-232-0735-0.

Barraca de vinya

Feta per Ramon Roca l'any 1871

Creuament de riera

En aquesta zona es creua 7 vegades la riera de Malrubí. Compte en dies de pluja que no és fàcil travessar sense mullar-se. Molt recomenat calçat Gore-Tex per talde que no entri aigua en el calçat.

Más l'illa

Vista de Sau de lluny

Capella de Sant Vicenç de Vilarasau

SEGONS WIKIPEDIA: Sant Vicenç de Vilarassau és una obra del poble disseminat de Sant Vicenç de Vilarassau, al municipi de Santa Maria d'Oló (Moianès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau ha estat integrada en la de Santa Maria d'Oló, per la qual cosa, malgrat no haver perdut la categoria de parroquial, no té ja rector propi. Apareix documentada des del 1134 i 1284, ja amb aquest caràcter. Sant Vicenç de Vilarassau es dreça en un indret elevat del Moianès i era la parròquia del nucli disseminat de cases conegut per aquest nom. Església d'una nau coberta amb volta de canó, reforçada amb un arc toral que la divideix en dos trams. L'absis semicircular, situat a llevant i cobert amb volta de quart d'esfera, presenta les característiques genuïnes del romànic llombard; quatre bandes llombardes que delimiten tres series de quatre arcuacions cegues són el motiu de decoració de l'absis. Les bandes llombardes també apareixen en el mur de la cara sud, situades sota mateix del ràfec de la teulada. Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada i n'hi ha dues més d'iguals al mur de migjorn. L'accés a l'església es fa pel cantó de ponent i la porta és moderna. En aquest mateix mur s'alça un campanar de d'espadanya refet. Al costat de tramuntana s'hi afegí en època moderna un cos que fa la mateixa llargada de la nau i té funcions de sagristia. L'aparell de l'església és obrat amb carreus regulars disposats en filades i a trencajunt. El lloc és documentat per 1ª vegada el 957 com a Villare Ansaldi. És una església romànica, del segle xi, petita, però molt bonica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó de mig punt, amb un arc toral a mitja nau, l'absis semicircular, a llevant, és cobert amb una volta de quart d'esfera. Part defora, té quatre grups d'arcuacions llombardes, amb lesenes que separen els grups. Les arcades llombardes es repeteixen al llarg de la façana sud. La porta és a migdia, adovellada, i hi ha tres finestres de doble esqueixada, una al centre de l'absis i les altres dues, a la façana meridional. L'església apareix esmentada el 1134. L'any 1284 s'esmenta la parròquia de Sant Vicenç de Vilarassau, però amb aquesta denominació de parròquia no apareix ni en les llistes anteriors al 1154 ni en les del 1361 i 1438. La funció de sufragània de Santa Mª d'Oló està ben documentada i es recalca en la visita episcopal del 1686. Es creu que seguiria els mateixos passos que la parròquia de Santa Mª d'Oló, la qual el 1364 passà a dependre de la canònica de l'Estany, i després de la seva extinció el 1592 passà a les Cinc Dignitats Reials; el 1686 continuava amb aquesta dependència. El 1878 assolí la categoria de parròquia, que encara avui conserva, encara que no té un culte regular.

Más Vilarasau

Mas adossat a la capella, a on hi ha indicadors ja que hi ha un creuament de camins.

Más la Rovira

Indicadors, Oló a 2.3km

Capelleta de Sant Pere

Carretera asfaltada

Aquí la carretera està asfaltada, encara que hi passen només els vehicles de les diferents masies de la zona i per anar al nucli rural de sant Joan D'Oló

Más El Joncar

Más La Deu

Panoràmica d'Oló - zona vella

Al fons l'església vella i la zona antiga de "Dalt del poble". Val la pena visitar-ho, encara que no ho farem en aquest recorregut. SEGONS WIKIPEDIA: L'església parroquial vella (Santa Maria d'Oló) data de vers el 1646, i fou bastida damunt de les restes d'almenys, dues esglésies medievals de les quals es té constància a través de les seves actes de consagració, esdevinguda el 999 i vers 1166. En el seu entorn, les llindes de diverses cases testimonien la formació del poble, al segle xviii.

Panoràmica d'Oló - Zona nova

Entre boscos es veu al fons la nosva església del poble i les cases del voltant.

Panell informatiu El Brai

Explica la depressió que origina la Riera d'Oló a l'anar erosionant el terreny. Es poden veure a l'altra banda les muntanyes segades, amb les diferents capes acolorides on es mostren les diferents sedimentacions.

El Brai

Fàbrica Sauleda i vista del poble

En primer pla, la fàbrica Sauleda fabrica tendals que exporta per tot Europa. És una de les fàbriques més importants del poble. Per més info: https://www.sauleda.com/ Al seu darrera tres edificacions de vivendes fetes a la meitat del segle 20, per allotjar els treballadors de la fàbrica. Al seu darrera es veu el campanar de l'església nova i altres cases del poble.

Panell informatiu Riera d'Oló

Explica que el mar arribava a aquesta zona fa milers d'anys i la influència de la riera d'Oló en aquesta zona. SEGONS https://moianesmes.cat/project/sender-de-la-riera-dolo/: La riera d’Oló es troba inclosa dins l’Espai Natural Protegit del Moianès. Neix a l’altiplà del Moianès, a la vessant nord del Puig Rodó, creuant de nord-est a sud-oest el municipi de Santa Maria d’Oló fins a desembocar a la riera Gavarresa. La riera d’Oló transcorre per un paisatge singular d’orografia abrupta modelada per l’aigua: els xaragalls, els torrents, els salts d’aigua, els cingles i les terrasses fluvials. Els sòls d’origen sedimentari ( lutites roges, gresos i calcàries) aporten nutrients a l’aigua, generant una diversitat de flora i, a la vegada de fauna, excepcionals.

Església nova d'Oló

Data del 1963 i és una de les esglésies més noves de la Catalunya Central.

Plaça del poble

Plaça d'Oló i nucli central del poble, on s'arriba tan a peu com en cotxe. Val la pena pujar a la zona vella del poble a on hi ha una església del segle X

Camí de Sant Jaume (indicadors)

Indicadors cap a Sant Pere de Rodes i Sant Benet de Bages

Más Casamitjana