Moià, Passarell, Fonts, Molí de la Crespiera.

Molí Nou o de Moià: Està situat al nord-est de la vila de Moià, al sud de la masia de Passarell, a la qual pertanyia. És a la dreta de la riera de Passarell, a migdia de l'Embassament de Molí Nou i a l'esquerra del torrent de la Vinya. L'edifici del molí ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. Va ser uns dels darrers molins en deixar de funcionar al municipi.

A l'entorn del molí, en un lloc que constitueix un bell paisatge natural, s'ha construït una zona de pícnic que és el destí d'un dels itineraris de natura dels voltants de Moià.

Embassament del Molí Nou o Pantà de Moià: Embassament a la riera de Passerell entre el Molí Nou i La Masia de Passerell, es va construir al 1984 i ara és un lloc de referència de Moià junt amb el Parc del Molí Nou.

Font i Masia del Passarell: Masia de planta rectangular que ha patit moltes reformes i ampliacions amb teulada a dues vessants i ràfec amb una línia de rajola i amb testers de fusta. La majoria de les finestres tenen motllura perimetral i algunes ampit també motllurat. Al sud té un cos annexat de planta rectangular simètrica al cos principal actual. A la porta de l'accés actual (façana nord) hi ha una data incisa a la llinda: "1708".
A pocs metres d'aquesta façana hi ha un cobert de carreus regulars i maons als angles de l'edifici, l'antiga pallissa, amb teulada a dues vessants molt reformada, annexat a aquest hi ha un altre cobert porxat on en un dels carreus hi ha inscrita, verticalment, la data: "1788". En una de les llindes del balcó de llevant del tercer pis hi ha una data inscrita: "1777".

Davant de la masia hi ha la font. des de la qual anem fins a les fonts de Montserrat i Isabel, retornant per seguir la caminada.

Font de l'Avi: Mina d'aigua que era un dels primers llocs des del qual es suministraba aigua a Moià.

Molí de la Crespiera: Molí en runes tapat per la vegetació. Només s'entreveu un fragment de la façana sud d'uns 5 m aproximadament. La factura és de grans carreus de pedra gres amb morter de calç. A la banda de llevant hi ha una escala de cargol que permet pujar a una habitació que semblaria haver estat una cuina. Ja se'l cita en documents de la notaria de Moià a finals del segle XIII i primers anys del XIV, tot i que la factura indica un molí de tipologia moderna.