Moianès: Riera Marfà i Salt del Molí de Brotons

Moià. Riera Marfà i Salt del Moli de Brotons. Aparquem a prop de la carretera que porta a Moià i seguim la pista. De seguida ens trobem una zona d'escalada al costat dret de la pista. La Riera sempre la tenim a l'esquerra. Arribem a un desviament a l'esquerra que agafem i baixem cap a la riera, la creuem i seguim en pujada.
Anem seguint la pista i quan arribem a un petit salt d'aigua i un gual, decidim pujar un tram per la Riera per anar a buscar un gorg que queda més amunt. Es un espai maco però la llàstima es que els cursos fluvials d'aquesta zona inclosa la Riera Marfà son dels mes contaminats de Catalunya.
Podem apreciar la escuma i la olor, evidentment no aptes pel bany.
Tornem enrere i continuem per la pista en pujada fins enllaçar amb la pista inicial on trobem un pal amb info del GR 3.
Girem esquerra i seguim per la pista fins trobar un altre pal amb info. Aquí girem esquerra pel camí que surt i anem seguint una estona. Trobarem unes fites que marquen corriols que tallen les voltes del camí. Les podeu agafar i arribareu abans.
Quan arribem a una intersecció on veiem l'ermita a la dreta, girem a l'esquerra passant una tanca de fil elèctric que de seguida ens porta al Salt del Moli de Brotons.
Afortunadament està amb bon cabal d'aigua considerant que estem al mes de juliol, però tampoc convida al bany.
Es realment un espai molt maco, es pot rodejar una mica per l'esquerra però es queda tallat en arribar al salt, així que optem per creuar la Riera i anar cap a la Bauma on trobarem l'antic Molí.
Un lloc curiós i bonic que mereix unes fotos.
Tornem enrere i desfem el camí fins a l'Ermita de la Mare de Déu de la Tosca.
Una construcció molt senzilla que no presenta massa interès.
Baixem fins a la riera on parem a dinar i després ens apropem a les Ruïnes del Molí de Marfà molt cobert per vegetació.
A partir d'aquí ja es desfer el camí per la pista principal passant pel Salt del Candeler que lamentablement està sec.
I d'aquí al cotxe, passant una calor considerable però descobrint un altre racó de la Catalunya Central.
Recomano fer la ruta a la tardor després d'èpoques de pluges.