Moià - Riera Marfà - Molí Brotons salt i gorg de la Tosca - ermita

Si seguiu aquesta ruta, si us ha estat d'utilitat, si us ha interessat, si trobeu algun problema, algun dubte o una critica a fer, us agrairé la vostra valoració i comentari.

I que poc coneixem aquest país!
Quines sorpreses ens amaga.
Quins racons plens d'encant, d'encanteri i d'història, ens mostra si tenim una mica d'interès a buscar, a entendre i a saber veure i no únicament passar i mirar, mirar, mirar i no veure res.
El lloc on hem anat avui es d'aquests que la combinació de bosc, silenci, colors, aigua, edificis, historia i culte estan barrejats i convivint en poc espai.
Aquest lloc el vaig trobar consultant el llibre "Curiositats naturals a prop de Barcelona", de J. Mauri i Portolès. I després consultant diverses rutes de Wikiloc, de companys que abans que nosaltres han visitat aquesta curiositat natural.
Sortint de les proximitats de Moià, un camí de pista franca ens porta, acompanyant la riera de Castellnou en suau descens tot passant per alguna formació rocosa que es utilitzada per practiques d'escalada, per boscos de pins i roures.
Axis arribem a una cruïlla. Continuant ens trobarem l'ermita de S. Marti de la tosca o de la Mare de Deu de la Tosca, del 1668. Any de la proclamació d'independència de Portugal. 20 anys mes tard de la revolta dels segadors, regnant a las Espanyes Carles II, un nen de 8 anys que mes tard se li nomenaria "el hechizado".
Una mica mes endavant, el molí de Marfà, construït segons figura al seu dintell el 1820, al costat de una gran llosa de pedra quasi plana, on la riera s'expandeix i s'amplia.
Però hem de tornar enrere, per ara agafar un estret sender que ens du, al cap de molt poc, al salt i el gorg de la Tosca o del molí de Brotons.
El lloc està envoltat per balmes als dos laterals i per la riera, que arriba saltant pocs metres tres vegades. Es en el primer salt, que es forma el gorg. Però al costat del salt de l'aigua es troba encara ara, una construcció sota una balma, consistent simplement en una façana. Sembla haver estat vivenda i moli de la família del moliner.
Deixo continuació la descripció que fa Vikipèdia:

El Molí de Brotons, o Molí de la Tosca, fou un molí situat en el terme municipal de Castellcir, a la comarca del Moianès. És a l'enclavament de la vall de Marfà.
Les seves restes estan situades a l'esquerra de la riera de Marfà, al nord-est de la masia de Marfà i a prop i també al nord-est de la capella de la Mare de Déu de la Tosca i del Molí de Marfà.
És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes a ran de la llera de la riera, a ran del Salt de la Tosca, en un paratge de gran bellesa.
Estigué habitat i en funcionament almenys des del 1608 (en què és anomenat Molí de Brotons o dels Pilars) i fins al segon terç del segle XIX: l'any 1863 hi hagué una avinguda d'aigua extraordinària que s'endugué un nadó amb el seu llitet de fusta de l'interior del molí, i hi moriren les vuit persones de la família del moliner. A partir d'aleshores ha romàs abandonat.

Les llegendes i els mites varien segons qui i on s'expliquen. He llegit altres explicacions on el bressol del bebè va surar i va ser rescatat. Altre on tota la família va salvar-se excepte la criatura que se la va emportar l'aigua.
Sigui com sigui, o com fos, el cert deu ser que una desgracia va succeir degut a una forta vinguda d'aigua.
Actualment queda la façana.
Es pot entrar al interior del molí, travessant la riera per el lloc mes encalmat (una mica abans d'arribar al gorg), si la quantitat d'agua no es molt forta. I amb molta precaució, doncs la pedra rellisca.
Un cop a l'altre costat, caminant una mica sota una balma , s'arriba a l'entrada del molí.
Es molt aconsellable anar-hi en moments de sol, doncs els reflexes de l'aigua al sostre dona uns colors en moviment que sorprenen per el seu encanteri.
Es com un lloc aturat en el temps de segles enrere. Es a les hores quan es fa compressible la utilització de la paraula "Tosc o Tosca" `per referir-se a aquell indret.
Es un interior brut, tosc, rudimentari. Però al entrar la llum per les finestres, el reflex del sol sobre l'aigua dona color i moviment al sostre.
El resultat es com escenari d'un conte.
Salut.