MOIÀ-ST. PERE DE MARFÀ-LA TOSCA- MOLÍ DE BROTONS 20171129

Aquest matí hem decidit donar un tomb pels voltants de Moià i visitar el famós molí de Brotons. El dia s.ha presentat fred i amb una important gebrada al matí , però res que no es pogués superar .
Aparquem el cotxe al costat de les piscines que hi ha un lloc molt adient per fer-ho sense problemes . Iniciem doncs la caminada passant pel cementiri per agafar el camí de Moià a Marfà. Durant el recorregut ens anirem trobant diverses rieres , de les que faré un comentari més endavant.
La primera que veiem es la riera de Castellnou i l'anirem resseguint pel seu marge dret , fins a creuar el pont i passar al costat esquerre . L'anirem resseguin encara que cada cop més separats de la llera però no deixarem la pista per la qual anem. Ens trobem amb una masia en runes La Saleta . Un cop passada arribem a un encreuament de pistes i nosaltres prendrem el de la nostra esquerra , però abans veiem un camí davant nostre que baixa suaument , ens dirigim a un mirador natural des de on tindrem una bona panoràmica del meandre que fa el torrent de "La Fàbrega" , ens trobem a una zona anomenada" la Escaleta dels Gats ". Retrocedim sobre les nostres passes fins a la pista que seguíem i continuem per ella que suaument va baixant fent ziga-zagues fins torna creuar el torrent La Fàbrega punt en el qual la pista torna a pujar lleugerament . Al cap d'una estona i arribem a una esplanada on hi ha l'abandonada masía " El Saiolic" situada en un lloc molt apropiat , però que no ha servit per donar continuïtat a l'activitat dels seus antics moradors. Deixem les ruïnes i seguim per la pista de la dreta ( camí de Castellterçol a Marfà) que aviat ens deixarà als peus de la imponent masia de Marfà que dóna nom a la contrada. Continuem resseguint la pista que ara es la de Moià a Marfà per anar a baixar a la riera de Marfà i visitar un parell d'antics molins ara en desús. Deixarem doncs la pista per seguir per un corriol que baixa fins la riera de Marfà. En arribar a la riera veiem les ruïnes de l'antic molí i passem a l'altre costat de la riera i prenem el camí que puja. Al cap de poc trobem la petita ermita de la Mare de Deu de la Tosca , que està autènticament xapada ( una xapa metàl·lica cobreix la porta). Passada l'ermita i en un revolt de la pista, veiem el camí de baixada que ens portarà a un altre molí . Arribem en un moment i el que veiem no ens deixa indiferents , és un lloc preciós, amb una gran gorga amb les restes de la construcció del molí de Bretons sota unes roques i el Salt de la Tosca . Un cop visitat tornem enrere i tornen a la pista per la qual veníem, fent unes llaçades i fent una mica de camí muntanya amunt per estalviar algunes corbes de la pista, retornem a la pista de Moià a Marfà que ens deixarà de retorn al Moià.
Tot l'itinerari transcorre per pistes fàcils de caminar i amb uns desnivells molt suaus, únicament suggereixo la utilització del GPS per la quantitat de pistes i camins que hi ha.
No vull deixar passar l'ocasió per comentar la terrible decepció i rabia que hem patit al comprovar l'estat de les rieres . Totalment clavegueres a cel obert , com feia molts anys que no veiem en lloc de Catalunya . L'aigua ( si es pot dir així) de color negre i pudenta a més no poder, un veritable fàstic. No es pot entendre com avui dia encara es poden fer vertits incontrolats ( o no tan incontrolats ) a les nostres rieres , matant tota la fauna i posant en perill a les persones . Les autoritats haurien de prendre mesures , perquè és absolutament indecent i intolerable . Pero ..... a qui importa!!!!!!.
Aquest és el punt feble de la ruta d'avui, que malgrat la indubtable bellesa dels racons visitats , el lamentable estat de les rieres no el fa gens atractiu.