Moianès: Molí de Brotons i Salt de la Tosca - Mare de Déu de la Tosca - Molí i riera de Marfà.

Feia temps que volíem anar al Molí de Brotons, avui ho hem fet. Un indret idíl.lic i això que avui amb la sequera que tenim, el Salt de la Tosca no portava massa aigua.
Per arribar-hi hem anat fins a Moià, hem girat direcció a Calders i abans de sortir del poble hem torçat cap a l'esquerra cap el Polígon Industrial Sot d'Aluies. Quan ens hem trobat amb un pal indicador que ens mostrava la direcció cap al Molí de Brotons, hem seguit per una pista i hem aparcat al primer lloc que hem trobat.
Hem anat seguint la pista, que es correspon amb el GR-3. Quan ja havíem caminat uns 500 metres aproximadament, hem descobert un altre lloc a on poden aparcar uns 3 o 4 cotxes també, encara que s'ha de circular amb compte per arribar-hi. He marcat amb un waypoint aquest lloc. Tot seguit comença un curt tram de forta baixada només apte per 4x4. Si no disposeu d'aquest tipus de vehicle no hi passeu.
Pels que sí que disposin d'un tot terreny, si volen, poden seguir endavant fins a un altre waypoint que he assenyalat amb un lloc ample per aparcar, 1,3 km més endavant. Però a partir d'aquí sí que ja està prohibida la circulació.
Nosaltres hem preferit no arriscar el cotxe i hem fet tota la pista a peu.
Quan arribem a un pal indicador del Camí de la Tosca, deixem el GR i seguim la pista de l'esquerra. Hi ha algunes dreceres indicades amb fites a terra.
Anem baixant fins al trencant del Salt de la Tosca (no hi ha cap indicador, només una fita de pedres a terra) i el seguim, cap a l'esquerra.
Al cap de poc ja arribem a la resclosa, seguim primerament un corriol arran de la paret de pedra fins al Mirador del Salt de la Tosca. El Salt i el Molí costruït a sota de la balma són un paratge encisador. Ens hi quedem una estona per menjar-nos l'entrepà i fer un munt de fotografies i reculem uns metres per anar cap a la riera de Marfà i travessar-la just a sota de la resclosa. Com que avui no baixa massa aigua ho fem sense problema, però en època de pluges deu ser complicat. Al terra del paviment de pedra de la riera hi ha un munt de marques d'enclavaments de pilars de fusta, probablement d'alguna antiga passera o potser d'una desapareguda resclosa de fusta.
A l'altre costat de la riera hi ha una balma que ens dóna accés a les restes de l'antic Molí de Brotons. És un molí semitroglodític, situat aprofitant les balmes arran de la llera de la riera. Està documentat des de 1608 i va estar en funcionament fins a mitjan segle XIX. L'any 1863, una sobtada avinguda de l'aigua de la riera va inundar el molí i va ocasionar la tràgica mort dels vuit components de la família que l’habitava. A partir d'aleshores va romandre abandonat.
Un cop gaudit del Molí reculem fins al camí de l'anada i seguim cap a l'esquerra fins a l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, a l'enclavament de la Vall de Marfà. Podria ser que es tractés de la mateixa església coneguda com a Santa Maria de les Illes, que en la documentació del segle XI es delimita prop de la mateixa riera. L'edifici actual, però, va ser construït l'any 1639 i ampliat al mateix segle (1668 i 1673). Va ser remodelat de nou l'any 1914, quan s'inaugurà el nou altar i el cambril.
A continuació anem fins a les restes del Molí de Marfà, molt a prop de l'ermita, a la dreta de la riera de Marfà. En el fort aiguat del 1863, que s'endugué la família sencera del proper Molí de Brotons, els membres de la família del moliner salvaren la vida refugiant-se a la teulada del molí. Seguidament, fou abandonat. Tanmateix, es recuperà temporalment a la segona dècada del segle XX, moment en què consta habitat en els padrons municipals de Castellcir. Actualment, es troba en un estat ruïnós.
I en aquest punt fem mitja volta i tornem cap al cotxe pel mateix camí de l'anada. La ruta no és circular.