Moja, Castell de Sant Miquel, Font del Atmatllò, Cim del Papiolet, Sant Miquel, Moja, 09.12.2017

Pont C 15

Si ha plogut aneu amb molt de compte. Si ha llovido i con mucho cuidado.

Tùnel Pas d´animals sota C 15

Font de L´Alba

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Font de Fontanilles

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Castell de Sant Miquel d´Olèrdola

Castell d'Olèrdola • Comarca Alt Penedès • Municipi Olèrdola Coordenades N 41 18 13,8 E 01 42 34,4 Altitud 358 msnm Construcció segle X Documentat Des del 929 Llista de castells dels Països Catalans El castell d'Olèrdola és una fortalesa medieval bastida sobre una torre-talaia d'època romano-republicana i forma part del recinte emmurallat del poblat d'Olèrdola. El conjunt monumental d'Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del massís del Garraf, tot dominant la plana del Penedès. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases. Història del conjunt De l'antiga ciutat i castell d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard, pels ibers. La seva ocupació fou, possiblement, intermitent, ja que per la seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau. La història del castell està molt lligada a la del conjunt de l'acròpoli. Un document ens diu que el comte Sunyer I de Barcelona (912-954), l'any 929, edificà un castell a les ruïnes de l'antiga fortalesa romana i també l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. Aquest castell, juntament amb la població, és esmentat molt sovint en la documentació del s X ("castrum i civitas Olerdulae"). Des de l'inici fou de domini comtal i va patir moltes ràtzies musulmanes. L'any 985, degué patir l'expedició d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la pròpia capital i la Batalla de Rovirans|comarca del Vallès]]. El castell d'Olèrdola tingué un paper important en les lluites polítiques del s XI. Mir Geribert encapçalà la rebel·líó contra Ramon Berenguer I, comte de Barcelona esdevenint veritable senyor absolut d'Olèrdola fins al 1059 en que la revolta finalitzà i Mir Geribert reconegué la potestat del comte sobre el territori. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al s XIII. a partir del s XII, amb el despoblament de la ciutat, la fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s XV o durant la guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).Després vingué l'abandó total tot i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey. Església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola Església de Sant Miquel d'Olèrdola L'església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic de l'antic poblat d'Olèrdola. Molt afectada per la ràtzia d'Almansor l'any 985, es reconstruí i consagrà novament el 992. En l'acta de consagració d'aquesta data hi consta que fou construïda i consagrada per primer cop pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, vers el 935. Al s XI hi ha moltes donacions referides a Sant Miquel. Parciälment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins al final del XIX. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola és un element referencial en el paisatge penedesenc. Al segle X, el comtat de Barcelona guanyava terreny al territori controlat pels musulmans i Olèrdola es convertí en nucli principal del nou territori, el castrum o civitas. La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.

Font de l´atmalló

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Puig del Papiol o Cim del Papiolet

PUIG DEL PAPIOL (383 m).- Vèrtex geodèsic de segon ordre. Bona vista sobre la depressió del Penedès i els massissos de Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Montseny, Ordal i Garraf, serres del Montmell i la Llacuna, etc. Es deixa el cim per un camí carener que va en direcció sud-oest.

Sant Miquel D´Olerdola

Olèrdola Localització d'Olèrdola respecte de l'Alt Penedès Municipi de l'Alt Penedès Muralla romana d'Olèrdola Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca Espanya Catalunya Barcelona Penedès Alt Penedès Gentilici Olerdolenc, olerdolenca Mogenc, mogenca Molantenc, molantenca Pressupost 4.114.604,00 € 2007 Superfície 30,15 km² Altitud 189 msnm Població (2012[1]) • Densitat 3.621 hab. 120,1 hab/km² Coordenades UTM(ED50) 31T 393120 4575252Coord.: 41° 19′ 18″ N, 1° 43′ 23″ E (mapa) Organització Entitats de població • Alcalde: 8 Josep Tort Miralles Codi territorial 081458 Agermanament Sibanicu (Cuba) Web http://www.olerdola.cat/ Olèrdola és un municipi de la comarca de l'Alt Penedès,[2] amb capital a Sant Miquel d'Olèrdola. El nom del municipi prové de l'antiga ciutat d'Olèrdola, capital històrica del Penedès que hi havia al turó de Sant Miquel d'Olèrdola (385 m). Entre tots els municipis del Penedès, Olèrdola és dels que té més importància històrica i un valor arqueològic més consolidat. Des de la prehistòria i, posteriorment, ibers, romans i cristians, han vingut ocupant la plataforma rocosa del turó de Sant Miquel, i el seu entorn més proper, tot aprofitant la estratègica situació de l'indret pel control de la plana penedesenca, i la defensa natural que ofereixen els penya-segats. Això fa que Olèrdola disposi de força elements inclosos en l'Inventari de Bens Culturals. Taula de continguts [amaga] 1 Geografia 2 Comunicacions i accessos 3 Castell d'Olèrdola 4 Parc Comarcal d'Olèrdola 5 Economia 6 Festes majors 7 Alcaldes 8 Vegeu també 9 Referències 10 Bibliografia 11 Enllaços externs Geografia[modifica] Entitat de població Habitants Can Trabal 395 Daltmar 653 Moja 1.409 Polígon industrial Clot de Moja 0 Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, el 11 Sant Miquel d'Olèrdola 397 Sant Pere Molanta 674 Viladellops 45 Dades: 2011. Font: Idescat Evolució demogràfica 1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 59 34 40 195 250 1.096 1.274 1.517 1.438 1.492 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 1.520 1.521 1.352 1.234 1.332 1.564 1.575 1.601 1.660 1.808 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 1.893 2.058 2.232 2.428 2.632 3.084 3.483 - - - 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) El municipi d'Olèrdola, inscrit dins d'un territori muntanyós, és a uns 50 km al sud-oest de la ciutat de Barcelona. Municipi de la província de Barcelona, és a pocs quilòmetres al sud de Vilafranca del Penedès i pertany a la comarca de l'Alt Penedès, limita amb els vessants occidentals del massís del Garraf. La superfície total és d'uns 30 km² i l'alçada va des dels 180 metres fins a una cota màxima de 465 metres (el Puig de l'Àliga), amb una altitud mitjana de 280 m. El municipi d'Olèrdola es format per quatre pobles: Moja (principal nucli de població), Sant Miquel d'Olèrdola (bressol de les primeres arrels històriques de la comarca), Sant Pere Molanta (eix de l'impuls industrial del municipi) i Viladellops, així com nuclis de més recent urbanització Daltmar i Can Trabal, a més de les barriades (Can Torres, Rectoria, La Serreta, Can Segarra, Can Moles, les Planes, el Sepulcre, la Font, Can Ferran...) i força masies disperses. Comunicacions i accessos[modifica] Olèrdola té una situació estratègica respecte la xarxa viària. El municipi és travessat per l'Autopista AP7, on té entrades i sortides, per la C-15 i futur Eix Diagonal (Manresa-Igualada-Vilafranca del Penedès-Vilanova i la Geltrú), i per la N-340, com a vials de primer ordre. L'Eix Rossend Montané uneix els nuclis històrics d'Olèrdola entre sí, la carretera de Sant Pere de Ribes, que duu a Can Trabal, la Carretera de Moja, i els camíns del Castell d'Olèrdola, de Viladellops i de Daltmar, formen la xarxa de camins asfaltats, de doble sentit, que defineixen la malla de vials de segon ordre. Altres camins asfaltats són: el de Les Planes, de Cal Moles, de Penafel, de les Tres Torres, així com la xarxa de camins rurals que permeten la passejada a peu, o amb bicicleta, i accedir a les moltes finques i masies disperses del municipi. L'estiu de 1998 es va senyalitzar el que es coneix com la Ruta de l'Aigua i del Vi, pensada per fer en bicileta o a peu. El recorregut, en forma de 8, té sortida a Sant Miquel d'Olèrdola i passa per les diferents fonts així com per algunes de les empreses elaboradores de vins i cava del municipi. Castell d'Olèrdola[modifica] Article principal: Castell d'Olèrdola El conjunt històric d'Olèrdola és dalt del turó de Sant Miquel (358 m), en un contrafort del massís del Garraf, al sud del terme municipal. Les troballes arqueològiques més antigues corresponen a l'inici de l'edat del bronze (2000-1800 aC).[3] Cap a la fi del segle II aC, els romans hi establiren un campament militar per controlar la via Hercúlia (més tard Via Augusta), que travessa la comarca. Aixecaren una impressionant muralla pel davant de l'anterior, amb torres de planta quadrangular. D'aquest període data la gran cisterna excavada a la roca, i la talaia, torre al punt més alt del recinte. Cap el 929, el Senyor Sunyer I hi edificà un castell i una església dedicada a Sant Miquel, d'estil preromànic. Posteriorment es bastí el temple romànic, a la fi del segle X (any 992). El castell es construí al costat de la talaia romana, al cim. L'església romànica, ubicada a la meitat superior de la plataforma, és d'una sola nau, amb absis de planta quadrangular i volta de canó. A la primeria del segle es van reforçar els murs de la nau amb arcs torals i formers. Sobre el portal hi ha una finestra geminada amb una columneta aprofitada d'una construcció anterior. La meitat inferior del recinte era ocupada per senzills habitatges i un gran nombre de sitges per emmagatzemar-hi el gra, buidades a la roca. Fora de la fortificació s'estengué el poblat medieval, antic barri de Santa Maria, avui conegut com el Pla dels Albats, amb les ruïnes d'una església romànica i un gran nombre de sepultures tallades a la rocs. El 1963 la Diputació de Barcelona n'adquirí la propietat i l'any 1971 s'inaugurà dins del recinte del castell el Museu Monogràfic d'Olèrdola. L'any 1995 va ser traspassat a la Generalitat de Catalunya, i és, des de llavors, una de les seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya. L'any 1999 s'inaugurà el nou centre d'interpretació, en substitució de l'antic museu.[4] Parc Comarcal d'Olèrdola[modifica] Amb una superfície de 409 hectàrees i entre el Puig de l'Àliga i la riera de Vilafranca, el Parc Comarcal d'Olèrdola es divideix en tres grans zones: L'arqueològica, l'agrícola i la d'interès paisatgístic. La seva finalitat és la conservació, la millora i el desenvolupament harmònic del sistema de relacions entre l'activitat humana, la fauna, el medi físic i el paisatge. Cal esmentar, pel seu interès històric, les pintures rupestres localitzades al llarg del cingle de la Vall de la Seguera (balmes de Can Ximet, Can Castellví i els Segarrulls). Aquestes pintures, el desembre de 1998, es van incloure en la llista del Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, juntament amb la resta de conjunts similars de Catalunya, com a part integrant de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.[5] El parc forma part de la Xarxa d'Espais Naturals, gestionats per la Diputació de Barcelona, la qual el va adquirir el 1988, any en que es va aprovar el pla especial, destinat a protegir l'àmbit i donar el tractament adequat al patrimoni arqueològic i arquitectònic de l'entorn. Economia[modifica] Olèrdola és territori de vinyes, les quals formen part de la Denominació d'Origen Penedès. A Olèrdola hi ha diferents empreses elaboradores de cava i vi, algunes de les quals ubicades en importants edificacions. Es poden visitar en diferents èpoques de l'any o bé concertant visita. A Moja, al Celler Cooperatiu, hi ha un representatiu exemple d'edifici del modernisme industrial. Davant de Cal Sadurní, a Sant Pere Molanta, hi ha l'Aula de la Vinya i el Vi, una aula on es pot visitar un museu d'eines antigues del camp, i realitzar diferents activitats que ens ajudaran a entendre millor tot els procés de producció vitivinícola, des de la recollida del raïm fins a l'elaboració del vins i el tast. Amb el suport decidit de l'Ajuntament d'Olèrdola, la creixent economia olerdolenca s'ha promogut i desenvolupat a partir de les iniciatives empresarials instal·lades als polígons industrials del municipi, a Sant Pere Molanta, el Clot de Moja, i a Els Espiells. Ubicats en una execl·lent situació geogràfica, els polígons disposen de tots els serveis, d'accessos directes a la N-340, i molt propers a les entrades i sortides de l'AP-7, la qual cosa els aporta el valor d'una molt bona accessibilitat per a la implantació de tot tipus d'empreses i serveis. El Polígon Industrial de Sant Pere Molanta, amb una superfície de 61,79 Ha, del les quals 51,10 de sòl industrial, és un dels majors polígons de la comarca de l'Alt Penedès. Acull 125 empreses nacionals i de la Unió Europea, que ofereixen un ventall ampli d'ofertes i serveis empresarials i industrials, comerç al detall, tallers, ITV, etc... El Polígon Industrial del Clot de Moja, creat el 1999, té una superfície total de 29 ha, de les quals 17 Ha industrials, en 60 parcel·les. S'hi han establert, amb rapidesa, nombroses empreses, destacant el sector de serveis i la logística. El nou planejament general defineix la zona de Els Espiells, a la Carretera de Moja, com un sector amb vocació industrial .

Moja zona esportiva

MOJA. Localització Localització d'Olèrdola respecte de l'Alt Penedès.svg 41° 19′ 33″ N, 1° 41′ 28″ E Estat Espanya Autonomia Catalunya Població Total 1413 hab. (2012) Modifica dades a Wikidata Moja és una entitat de població d'Olèrdola, a la comarca de l'Alt Penedès.[1] Se situa a una zona plana, a uns 233 metres d'altitud sobre el nivell del mar i a uns 2,5 km de Vilafranca del Penedès. Moja ja s'esmenta l'any 981 en un document de compra de terres, en un altre document del 1010 l'alou de Moja és donat en testament al monestir de Sant Cugat del Vallès. El principal atractiu del poble és la capella romànica de Sant Esteve, del segle XII, d'una nau amb un absis semicircular amb decoracions exteriors llombardes i un campanar de torre amb planta quadrangular sobre el creuer. Aquesta capella es troba avui annexada a l'església parroquial de Sant Jaume del segle XIX. Al centre del poble hi ha una antiga torre de defensa de planta circular amb l'entrada situada al segon pis (avui és una finestra). La torre fa uns 14 metres d'altura i uns 5 m de diàmetre interior; la torre actual seria del segle XII atès que en un document del 1114 l'abat de Sant Cugat encomana la seva reconstrucció.