Moja, parc natural del Foix, Castellet,Torrelletes, Moja
Trail photos
Author
Trail stats
- Distance
- 15.45 mi
- Elevation gain
- 3,576 ft
- Technical difficulty
- Moderate
- Elevation loss
- 3,576 ft
- Max elevation
- 1,529 ft
- TrailRank
-
61
4.7
- Min elevation
- 538 ft
- Trail type
- Loop
- Time
- 5 hours 6 minutes
- Coordinates
- 2376
- Uploaded
- August 11, 2013
- Recorded
- August 2013
near Moja, Catalunya (España)
Viewed 2516 times, downloaded 65 times
Trail photos
Itinerary description
Waypoints
Photo
1,276 ft
Daltmar
El municipi d'Olèrdola, inscrit dins d'un territori muntanyós, és a uns 50 km al sud-oest de la ciutat de Barcelona. Municipi de la província de Barcelona, és a pocs quilòmetres al sud de Vilafranca del Penedès i pertany a la comarca de l'Alt Penedès, limita amb els vessants occidentals del massís del Garraf. La superfície total és d'uns 30 km² i l'alçada va des dels 180 metres fins a una cota màxima de 465 metres (el Puig de l'Àliga), amb una altitud mitjana de 280 m. El municipi d'Olèrdola es format per quatre pobles: Moja (principal nucli de població), Sant Miquel d'Olèrdola (bressol de les primeres arrels històriques de la comarca), Sant Pere Molanta (eix de l'impuls industrial del municipi) i Viladellops, així com nuclis de més recent urbanització Daltmar i Can Trabal, a més de les barriades (Can Torres, Rectoria, La Serreta, Can Segarra, Can Moles, les Planes, el Sepulcre, la Font, Can Ferran...) i força masies disperses.
Panorama
1,470 ft
Parc natural del Foix
Parc del Foix Dreceres ràpides: navegació, cerca Parc del Foix Superfície protegida 2.900 ha Òrgan gestor Consorci del Parc del Foix (creat al 1997) Institucions que formen el consorci Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de: Castellet i la Gornal Santa Margarida i els Monjos Any d'aprovació del Pla Especial 1993 Agermanaments Parco Naturale Regionale di Montemarcello-Magra (2007) Director del Parc Pau Mundó Elias Oficina del Parc Carretera de Castellet a Vilanova, km 11, 08729 Castellet i la Gornal Horari de dilluns a divendres de 8:30 a 14 h Tel 977 670 169 Fax 977 670 169 A/e p.foix@diba.cat El Parc del Foix forma part de la Xarxa d’Espais Naturals protegits, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Parc està gestionat pel Consorci del Parc del Foix, integrat per la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida i els Monjos. El Pla Especial del Pantà del Foix, aprovat el 28 de juliol de 1993, és la figura urbanística que garanteix la preservació dels valors naturals i culturals del parc i permet regular els seus usos, ordenar el territori d’acord amb criteris paisatgístics i ecològics, i definir el sistema d'equipaments necessaris.[1] Taula de continguts [amaga] 1 Localització 2 El relleu 3 Vegetació 3.1 Alzinars i pinedes 3.2 Els ambients de ribera 3.3 Els cultius 4 Fauna 5 Patrimoni cultural 6 Activitats i programes 6.1 Programa Viu el parc 6.2 Programa escolar ‘Coneguem els nostres parcs’ 7 Patrimoni 8 Vegeu també 9 Referències 10 Enllaços externs Localització Es troba als contraforts del Massís del Garraf, entre les comarques de l'Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, és a dir, al centre geomètric i per tant, equidistant, del triangle Vilanova i la Geltrú, El Vendrell i Vilafranca del Penedès, capitals de les tres comarques. Comprèn una superfície aproximada de 2.900 ha. El parc està situat a la continuació del massís del Garraf i la posició de l'embassament ve determinada per la conca del riu Foix, ja que es troba situat a l'últim tram de l'esmentada conca. El pantà que es troba a l'últim tram de la conca del Foix conté un embassament que fou inaugurat el 1928 i es troba al municipi de Castellet i la Gornal. El relleu El pantà del Foix, que recull les aigües del riu del mateix nom, es troba en el sector més meridional de la depressió del Penedès, una plana allargada d'orientació NE-SO, situada entre la Serralada Prelitoral i Litoral catalana, que pel sud acaba obrint-se al mar. Geològicament, aquesta vall està farcida de materials sedimentaris miocènics, amb gruixos de fins a 500 metres. Els marges muntanyencs estan constituïts per formacions rocoses que recorden la seva proximitat al massís del Garraf. El protagonisme geològic d'aquestes elevacions correspon a la roca calcària, que genera un paisatge peculiar, el carst, caracteritzat per la presència de coves. Vegetació Alzinars i pinedes El Parc del Foix presenta ambients ecològics ben diferenciats. L'alzinar creix, de forma molt localitzada i sovint barrejat amb pins, en les zones més ombrívoles i humides, mentre que les pinedes de pi blanc dominen en els llocs més secs i assolellats. En aquests ambients podem trobar el margalló i altres arbustos com el llentiscle, el garric, l'arbocer, l'aladern, el boix, el bruc, l'estepa, i plantes aromàtiques com el romaní o la farigola. Els ambients de ribera Els ambients ecològics associats al curs del riu, a les rieres, afluents i, sobretot, al pantà, tenen un interès molt destacat en el context d'un territori sec i deficitari en precipitacions. En els marges del riu Foix i d'algunes rieres, com la de Marmellar i la de Llitrà, també en determinats sectors del pantà, trobem exemples de vegetació de ribera, constituïda per espècies com els freixes, verns, àlbers, oms, pollancres o salzes, acompanyats d'un sotabosc integrat per l'arç blanc, l'emboratxacabres, l'esbarzer, l'heura i la lleteresa. El mirtal és una formació vegetal de gran valor, associada a les rieres dels voltants del pantà de Foix. Allí creixen espècies com la murta, el margalló, el llentiscle, l'arítjol i el càrritx (Ampelodesmos mauritanica). Els cultius Els cultius, en pla o en terrassa, constitueixen un altre dels ambients ecològics característics del Parc del Foix. Aquests ambients d’interregne entre el mitjà natural i el mitjà humà compleixen un paper primordial de refugi i de font d'aliments per a moltes espècies animals. Destaca, tradicionalment, el cultiu de la vinya i, de forma més minoritària, el dels arbres fruiters, com l'ametller i l'olivera, i l'horta. Fauna La gran varietat d'ambients del Parc del Foix acull un gran varietat faunística. La qualitat de l'aigua és fonamental per a la vida de les plantes i els animals que seran l'aliment de moltes espècies d'ocells. Els ànecs collverd, els xarxets, les polles d'aigua i altres aus es poden alimentar d'algues, llavors i plantes aquàtiques. Els bernats pescaires, els martinets i els blauets basen la seva alimentació en la captura de peixos, amfibis i invertebrats aquàtics. A més, encara hi trobem tot un seguit d'ocells insectívors com ara els corriols, els balquers i els rossinyols, que es dediquen a capturar larves, mosquits, cucs i altres invertebrats. Probablement, doncs, la fauna aquàtica sigui la més rellevant al Parc del Foix. Del grup dels peixos, el més abundant és la carpa, però no hi manca l'anguila o la bagra. Les tortugues d'aigua i les serps d'aigua, entre els rèptils i els amfibis, com ara granotes, gripaus i salamandres, també són espècies faunístiques lligades al medi aquàtic. Respecte als ocells hi ha més de 150 espècies catalogades. Entre els ocells aquàtics que s'hi veuen tot l'any hi ha el bernat pescaire, el martinet, els ànecs, els cabussets, les fotxes i les polles d'aigua. D'uns anys ençà, a l'època de nidificació, cabussets, fotges, balquers i molts altres ocells es reprodueixen habitualment a l'entorn dels canyissars. A l'hivern, s'hi apleguen moltes espècies provinents del Nord d'Europa: esplugabous, ànecs, corbs marins, etc. Altres aus, com ara el martinet de nit, les xivites o l'àliga pescadora, s'hi aturen uns dies per reposar dels llargs viatges migratoris. També a les èpoques de migració, el pantà és un espai utilitzat. En total, en els darrers cinquanta anys s'han citat 210 espècies d'ocells durant l'època migratòria. Altres ambients humits com les basses són refugi d’amfibis com la salamandra, la granoteta de Sant Antoni, la granota verda o el gripau comú. A les zones boscoses, viuen mamífers com el teixó, la geneta, la guineu, el senglar i aus com el xoriguer, el gaig, la mallerenga blava i el tudó, mentre que al roquissar podem trobar alguns rèptils com el llangardaix, la serp blanca i la serp verda, i algunes rapaces com l’àliga perdiguera. Les coves acullen diversos animals cavernícoles, com algunes espècies de rat-penats, i als ambients humits, hi trobem de manera abundants l’òliba i el dragó. Patrimoni cultural El Foix ha tingut un paper destacat com cruïlla de civilitzacions. En temps iberorromans creuava la via de Tarraco a Barcino, i a l'Edat Mitjana es va convertir en frontera entre cristians i musulmans. D'aquesta època daten els castells de Penyafort i Castellet, que van tenir un gran valor estratègic. Més recentment, nombroses masies són testimonis d'un temps en què la trilogia mediterrània (oli, blat i vinya) presidia l'agricultura de la zona. Per altra banda, les canyades, o antics camins de transhumància, mostren la importància que va tenir la ramaderia. Activitats i programes Programa Viu el parc Viu el parc és un programa organitzat per l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona amb la col·laboració dels ajuntaments de l'àmbit de cada parc. El programa ofereix activitats plàstiques, escèniques, musicals, literàries, folklòriques i de difusió del patrimoni natural i cultural que es porten a terme, durant un determinat període de l'any, tant a l'interior dels parcs com en els municipis que tenen el seu terme municipal dins dels límits de l'espai protegit. El programa inclou en cada edició un apartat específic adreçat als escolars dels municipis del parc. El programa Viu el Parc del parc del Foix es desenvolupa entre els mesos de setembre i desembre. ‘Coneguem els nostres parcs’ és un programa d'educació ambiental destinat a promoure el coneixement dels espais naturals entre els docents i els escolars de la província de Barcelona. La participació en l'activitat és totalment gratuïta. El programa és una iniciativa de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb els ajuntaments que hi participen. L'activitat s´adreça específicament al sisè nivell de l'educació primària i consta de dues fases que tenen lloc en dos dies diferents: una sessió de treball a l'escola i una visita al parc. Els espais naturals que es visiten són el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc Natural del Montseny, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac, el Parc del Garraf, el Parc d'Olèrdola i l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. La filosofia del programa és sensibilitzar els participants sobre el valor social i ecològic dels espais naturals, en els quals es du a terme una gestió activa de conservació que cerca l'equilibri entre el manteniment dels ecosistemes, el desenvolupament socioeconòmic de la població i l'ús públic de l'espai. El poble de Castellet conté un castell que antigament feia de porta al massís del Garraf i a l'embassament.A més a la resta del parc s'hi troben un aqüeducte d'estil romànic i diverses masies.
Castle
656 ft
Castellet i la Gornal
El terme municipal és al sud de la comarca, entre el Garraf i el Baix Penedès. La capital del municipi és la Gornal. En la divisió provincial del 1833, la Gornal va ser inicialment inscrita a la província de Tarragona, per estar al marge dret del riu de Foix. Però aleshores la capital municipal era Castellet, que va quedar a la província de Barcelona, i es va modificar el límit provincial per mantenir la integritat del municipi.
Fountain
Summit
1,391 ft
Turo de la Sanabra
Turonet de 386 metres d´alçada, entre La Rapita, Els Monjos i Moja. Capella romànica del segle XII situada al llevant del caseriu de la Sanabra, a l´esquerra del torrent de la Sanabra, dalt d´un turó de difícil accés i un dels punts més alts del terme municipal, amb 344 metres, molt a prop de la Font de Sant Llorenç que es troba a la fondalada. El que resta dempeus ens indica que es tractava d´una església de dimensions reduïdes. El temple és d´una sola nau, amb absis circular d´origen romànic i, possiblement, amb la sagristia adossada.
Comments (1)
You can add a comment or review this trail
I have followed this trail View more
Information
Easy to follow
Scenery
Moderate
Ruta de senders s'ha de seguir amb GPS ja que es una variant dels camins mes amples.