Moja, Pic de L´aliga, Castell d´Olerdola, Moja, 24-01-15

Turó del les tres Bastións

El Puig de l'Àliga és una muntanya de 460 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf.[3] Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

Puig De L´Aliga

El Puig de l'Àliga és una muntanya de 460 metres que es troba entre els municipis d'Olèrdola a l'Alt Penedès i de Canyelles al Garraf.[3] Al cim podem trobar-hi un vèrtex geodèsic

Font de L´Alba

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Font de Fontanilles

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Photo ofCastell de Sant Miquel d´Olèrdola

Castell de Sant Miquel d´Olèrdola

Castell d'Olèrdola Dreceres ràpides: navegació, cerca Castell d'Olèrdola Castell d'Olèrdola Castell d'Olèrdola Fitxa tècnica Territori Catalunya • Comarca Alt Penedès • Municipi Olèrdola Coordenades N 41 18 13,8 E 01 42 34,4 Altitud 358 msnm Construcció segle X Documentat Des del 929 Llista de castells dels Països Catalans US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg El castell d'Olèrdola és una fortalesa medieval bastida sobre una torre-talaia d'època romano-republicana i forma part del recinte emmurallat del poblat d'Olèrdola. Taula de continguts [mostra] Ubicació[modifica | modifica el codi] El conjunt monumental d'Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d'altitud, als vessants occidentals del massís del Garraf, tot dominant la plana del Penedès. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases. Història del conjunt[modifica | modifica el codi] De l'antiga ciutat i castell d'Olèrdola hom sap que fou habitada a l'època neolítica i a l'edat del bronze i, més tard, pels ibers. La seva ocupació fou, possiblement, intermitent, ja que per la seva posició estratègica constituïa un lloc fortificat en èpoques bel·licoses i poc convenient durant els períodes de pau. La història del castell està molt lligada a la del conjunt de l'acròpoli. Un document ens diu que el comte Sunyer I de Barcelona (912-954), l'any 929, edificà un castell a les ruïnes de l'antiga fortalesa romana i també l'església de Sant Miquel d'Olèrdola. Aquest castell, juntament amb la població, és esmentat molt sovint en la documentació del s X ("castrum i civitas Olerdulae"). Des de l'inici fou de domini comtal i va patir moltes ràtzies musulmanes. L'any 985, degué patir l'expedició d'Almansor, que saquejà el pla de Barcelona, la pròpia capital i la Batalla de Rovirans|comarca del Vallès]]. El castell d'Olèrdola tingué un paper important en les lluites polítiques del s XI. Mir Geribert encapçalà la rebel·líó contra Ramon Berenguer I, comte de Barcelona esdevenint veritable senyor absolut d'Olèrdola fins al 1059 en que la revolta finalitzà i Mir Geribert reconegué la potestat del comte sobre el territori. La gran invasió almoràvit de l'any 1108, darrere de les incursions musulmanes en territori català, causà la devastació d'Olèrdola. Els comtes, un cop retirats els invasors, intentaren estimular la repoblació concedint àmplies franqueses, demanant la col·laboració del monestir de Sant Cugat i encarregant la custòdia de castell i ciutat a Jordà de Sant Martí, els descendents del qual en posseïren la castlania fins al s XIII. a partir del s XII, amb el despoblament de la ciutat, la fortalesa perdé tota la seva importància estratègica. Esporàdicament tingué guarnicions temporals en època de conflictes armats, com en la guerra civil catalana del s XV o durant la guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola).Després vingué l'abandó total tot i que en el segle XVII encara es tenia com a lloc del senyor Rey. Església romànica de Sant Miquel d'Olèrdola Església de Sant Miquel d'Olèrdola[modifica | modifica el codi] L'església de Sant Miquel és a la part alta del recinte arqueològic de l'antic poblat d'Olèrdola. Molt afectada per la ràtzia d'Almansor l'any 985, es reconstruí i consagrà novament el 992. En l'acta de consagració d'aquesta data hi consta que fou construïda i consagrada per primer cop pel bisbe Teodoric i el comte Sunyer, vers el 935. Al s XI hi ha moltes donacions referides a Sant Miquel. Parciälment destruïda pels almoràvits el 1108, El comte Ramon Berenguer III la donà a la catedral de Barcelona perquè la refés. El despoblament de la zona n'explica la decadència tot i que va mantenir el culte fins al final del XIX. Actualment està reduïda a la categoria d'ermita. L'església de Sant Miquel d'Olèrdola és un element referencial en el paisatge penedesenc. Al segle X, el comtat de Barcelona guanyava terreny al territori controlat pels musulmans i Olèrdola es convertí en nucli principal del nou territori, el castrum o civitas. La recent restauració de l'església (2011) li ha renovat la imatge, un edifici romànic amb alguns elements gòtics i renaixentistes. La recerca ha permès apropar-se als fidels que l'utilitzaren com a temple i cementiri durant més de mil anys.[1]

Font de l´Avellaner

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Font de l´atmalló

El municipi d'Olèrdola (30 Km2) es reparteix entre la plana del Penedès al nord (Sant Pere Molanta, Moja, Sant Miquel d'Olèrdola) i l'extrem occidental del Massís del Garraf al sud (Puig de l'Àliga, Penya del Papiol, Olèrdola, fondo de la Vall, Viladellops i algunes urbanitzacions). Part del territori, tant de plana com de muntanya, es troba protegit dintre del Parc d'Olèrdola; Cal afegir-hi la Muntanyeta, un espai municipal situat entre St. Miquel, Olèrdola i Moja. Els llocs de major interès del municipi d'Olèrdola són: poblat ibèric, castell d'Olèrdola, ermita de Sant Miquel d'Olèrdola, Torre de Moja, el Fondo de la Vall i alguns dels nuclis i esglésies. El congost d'Olèrdola, per on ara passa la vella C-15, és un dels pocs passos naturals al Garraf. Però al terme hi ha nombrosos camins que comuniquen Olèrdola amb l'entorn. Aquesta part del Massís del Garraf, barrera i pont a l'hora, és el suport d'una xarxa de camins que connecta les dues comarques: el Garraf i l'Alt Penedès. Sobre aquests territoris, i per tant sobre Olèrdola, s'ha definit una xarxa de senders –camins, corriols i pistes per fer a peu, bicicleta i, fins i tot, a cavall-: els Camins del vi i del Cava i els Senders del Garraf. Olèrdola és a la zona de transició de les dues xarxes. Olèrdola té dues propostes locals encaixades sobre les xarxes: la Ruta de l'Aigua i la Ruta del Vi. Les rutes de l'Aigua i del Vi són similars en llargada (12 i 11 km) i també en els desnivells acumulats (256 i 261 m respectivament). La ruta de l'Aigua té alguns trams de corriol i altres de carretera de molt baix trànsit, a més dels camins o pistes de terra. La Ruta del Vi pràcticament no té corriols però si alguns trams de carretera de molt poc trànsit. La Ruta de l'Aigua (12 km), cobreix el territori nord del terme. Els elements de major interès pels que passa són la Muntanyeta, Moja i el Fondo de la Vall. La ruta té una drecera entre can Castellví (extrem oest del Fondo de la Vall) i cal Passeres, que defineix dues rutes menors, una sobre el sector de Moja (6 km) i una sobre el bosc de Passeres, el Fondo de la Vall i Sant Miquel d'Olèrdola (8 km). La ruta sencera combina espais molt variats, amb el Fondo de la Vall com a element de major rellevància. Els recursos vinculats a l'aigua (fonts, pous, torrents, etc.) li donen nom ja que són els més significatius. La Ruta del Vi (11 km), circular des de la rotonda est de Sant Miquel d'Olèrdola, discorre prop del nucli de Viladellops, l'extrem NO de Can Trabal (urbanització), can Marc, cal Torres, la carretera de St. Pere Molanta. Un tram del GR 92-3, entre la Pedrera d'Olèrdola i can Marc, permet de fer dues rutes menors, una a llevant per Viladellops (7 km) i una a ponent per cal Torres (9 km). La Ruta del Vi recorre, bàsicament, terres de vinyes amb masies i caves. El GR 92-3 i una connexió especial des de cal Jesús permeten arribar al cim de la Penya del Papiol, amb molt bones vistes de l'entorn, el massís i la plana del Penedés.

Moja, Pic de L´aliga, Castell d´Olerdola, Moja, 24-01-15

Trail photos

Author

Trail stats

Rating