Mola Castellona, mola del Moro i forn de la Pimpollada des del coll del Vicari

Molt bella ruta circular pel massís dels Ports, que discorre per bellíssims boscos de pi negral, passa arran de vistents agulles rocoses i de cingles imposants; va per barrancs plens de variat sotabosc, i ofereix vistes imponents al Baix Ebre, al Montsià, a la mola del Montsià i al delta de l’Ebre a llevant, i al Mont Caro i els seus contraforts a ponent.

Resum
Anem des de Coll del Vicari (1.287 m), de baixada cap a la mola Castellona, primer pel camí de la Caramella, que deixem (1.189 m, 0,6 km) per anar cap al collet del Mig (1.103 m, 1,6 km), passar un tram pel barranc de la Geganta (1.071 m, 2,3 km), encaminar-nos cap al pas difícil de l’Escaleta (1.007 m, 3,1 km) i ascendir a la mola Castellona (1.034 m, 4,2 km). Després fem un llarg flanqueig, quelcom intricat, fins al grau del Moro (923 m, 6,9 km), que és un altre pas difícil, més que el de l’Escaleta, superat el qual som a la mola del Moro (936 m, 7 km). Retorn per la cova del Caro (970 m, 7,9 km), ascensió pel barranc de Desferracavalls passant per les Bassis del Caro (988 m, 9,2 km), visita al forn de pega de la Pimpollada (1.145 m, 10,2 km) i altre cop pel camí de la Caramella (1.189 m, 10,7 km) retornarem al coll del Vicari (1.287 m, 11,2 km), inici i final de l’excursió.

Aproximació en cotxe
És un trajecte complicat, on el recurs del Wikiloc, “Com arribar a l’inici de la ruta”, és summament útil!
Anant per l’autopista de la Mediterrània o AP-7, en direcció sud, a l’alçada de l’Aldea sortim de l’autopista per la sortida 40, per incorporar-nos a la carretera C-42 en direcció a N-235/Tortosa/L'Aldea. Seguim per la C-42 en direcció nord-oest, com si anéssim a Tortosa. Passades sis rotondes, encara per la C-42, creuem l’Ebre pel pont del Mil·lenari (11.4 km), prop de Tortosa i just passat el pont, a una rotonda, tombem a la dreta (12 km) per incorporar-nos a la carretera C-12. El recorregut des d’aquí fins a trobar la carretera del Port és complicat! Al cap de 700 m (12,7 km) hi una rotonda on prenem la 4a sortida. Seguim pel polígon del Pla de l’Estació, en direcció oest-nord-oest. Arribem a una altra rotonda (14,4 km) on prenem la segona sortida a la dreta per continuar per la carretera de l’Observatori, que després d’unes girades segueix en direcció nord-oest. Comencem a tenir la sensació que estem anant cap al massís dels Ports! La carretera de l’Observatori es transforma en el camí Vilaret (15,2 km), que seguim fins a trobar la carretera dels Reguers o T-342 (16 km), on tombem a mà esquerra. Seguim per la carretera dels Reguers fins a una rotonda (17,4 km), on prenem la segona sortida (17,6 km) que ens aboca a la carretera del Port. La carretera del Port s’endinsa en el parc natural dels Ports (23,1 km) i ascendeix, pronunciadament, fent llaçades pel massís dels Ports, fins al refugi del Caro. Arribats a la cota 1.084 m (32,5 km) deixem la carretera del Port atès que girem a l’esquerra i prenem el camí del Caro, una pista asfaltada que segueix enfilant-se, també fent llaçades, fins al mirador del Caro, dalt del Caro. Arribats al coll del Vicari, 1.287 m (34,5 km) –1,7 km abans d’arribar al mirador del Caro--, ens aturem, atès que és el punt d’inici i final de la nostra excursió a peu. Vam deixar el cotxe a un voral sense envair per res la pista.
Des l’AP-7 fins al coll del Vicari haurem fet 34,5 km, haurem trigat uns 50 minuts i haurem ascendit més de 1.200 m de desnivell, des la cota 38 m, on hem deixat l’AP-7, a la cota 1.287 m, al coll del Vicari.

Excursió a peu detallada
Des del coll del Vicari comencem a baixar, decididament, per la cara sud, en direcció sud-est, pel camí de la Caramella al Caro --camí que forma part de la ruta Kilòmetre Vertical Roquetes (1) i que seguirem fins al pas de l’Escaleta. Al cap de poc (1.189 m, 0,6 km) som a una divisòria, on tombem a l’esquerra, per anar flanquejant la muntanya, en descens suau, endinsant-nos a les clotades dels barrancs. Passada la primera clotada trobem el collet del Mig (1.103 m, 1,6 km), un coll a l’aresta que baixa del la mola del Boix, coll que ens permet gaudir d’una bona vista a la mola Castellona i mola del Moro, els nostres objectius, també al Baix Ebre i al Montsià, i al fons la serra del Montsià.
Seguim flanquejant la muntanya, baixant suaument, endinsant-nos a la clotada del barranc de la Geganta, barranc que creuem (1.071 m, 2,3 km) sense cap dificultat. Seguim baixant i flanquejant, fins a arribar a la carena i encarar el pas de l’Escaleta (1.007 m, 3,1 km). Un pas difícil des del punt de vista del senderisme. És una grimpada de segon grau superior, la corda pot ser útil, nosaltres la vam emprar. Superat el pas de l’Escaleta som a una cresta que ve directament de la mola Castellona, situada al sud-est. Hem d’anar seguint la cresta, cercant el millor pas, és a dir, el menys embardissat. Passem un collet (971 m, 3,5 km) i ascendim el tram final de cresta, una mica enrevessat, fins al cim de la mola Castellona (1.034 m, 4,2 km). La vista des del cim és espectacular! Abasta a llevant el Baix Ebre, el delta de l’Ebre al fons, el Montsià i la serra del Montsià. A ponent tenim el Caro ben destacat i la resta dels cims més alts del Port.
Desfem el camí que hem fet per la cresta, durant uns 200 m i tombem a mà esquerra (989 m, 4,5 km), per descendir pel flanc sud-sud-oest de la mola Castellona, primer decantant-nos una mica a la dreta o sud-oest i de seguida a l’esquerra, est-sud-est, tot flanquejant la muntanya en descens, fins a una divisòria poc visible (931 m, 4,8 km), on fem un gir de 180º a la dreta, per seguir descendint lentament, flanquejant en direcció contrària, cap a l’oest. Seguim així, flanquejant pels passos que hi ha entre els estimbats de la muntanya, durant 400 m, punt (903 m, 5,2 km), que fem un nou viratge de quasi 180º, per fer una ziga-zaga baixant, tornant a la mateixa direcció, per creuar el barranc de la Geganta (857 m, 5,6 km) i, seguidament, el de la Conca (848 m, 5,7 km). Des del segon barranc, el de la Conca, iniciem un nou flanqueig, en ascensió suau, ara cap al sud, en direcció a la mola del Moro, el nostre proper objectiu. Aquest flanqueig també discorre per passos entre estimbats, amb balconades naturals que ofereixen belles vistes al Baix Ebre i al Montsià. D’aquesta manera arribem a un collet a tocar de la mola del Moro (904 m, 6,8 km), a partir del qual ascendim per la cresta fins al grau del Moro (922 m, 6,9 km), a la paret rocosa oest de la mola del Moro. Un pas difícil, més que el de l’Escaleta, amb perill, que vam passar escalant per una fissura, assegurats amb la corda.
Assolim de seguida el cim (936 m, 7 km) de la mola del Moro. La vista torna a ser espectacular, molt semblant a la que hem gaudit des la mola Castellona.
Desfem la ruta, desescalant el pas difícil del grau del Moro i retornant al collet prop de la mola del Moro, des del qual (904 m, 7,2 km) iniciem el retorn per una ruta sovint sense camí o traces poc perceptibles, cercant el passos entre els roquissars i alguna timba. Així anem flanquejant, sense ascendir gaire o gens, en direcció nord-oest, pel flanc de la muntanya. Passem per la cova del Caro (970 m, 7,9 km), una segona cova (956 m, 8,3 km) i així fins a trobar el barranc de Desferracavalls (942 m, 8,8 km), on hi ha una placa metàl·lica indicadora, molt ben obrada, n’hem anat trobant d’altres.
Ascendim més o menys per la llera del barranc i aviat trobem les Bassis del Caro (988 m, 9,2 km), on hi ha un com i panells indicador. Continuem ascendint pel barranc, ara fortament, en direcció nord-nord-oest, fins a una collet (1.147 m, 10,2 km) a l’aresta o llom que baixa per la part de llevant del mont Caro.
Des del collet seguim en la mateixa direcció, ara en un flanqueig gairebé a peu pla, passem el forn de pega de la Pimpollada (1.145 m, 10,2 km). Hi ha panells informatius. Al forn obtenien pega per a usos medicinals i per a impermeabilitzar les botes de vi, i quitrà per a impermeabilitzar les embarcacions. Ho feien cremant la teia de la soca dels pins, especialment del pi negral.(2)
Seguim el flanqueig i aviat trobem el camí d’anada (1.189 m, 10,7 km), el camí de la Caramella pel qual tornem al coll del Vicari, inici i final de l’excursió (1.287 m, 11,2 km).

Epíleg
En total 11,2 km i 644 m de desnivell de bellíssima ruta. Cal recordar que hi ha dos passos difícils. La ruta discorre per les raconades del Port, compta amb l’ascensió a dos cims amb vistes espectaculars, estarem gairebé sempre acompanyats per l’encís del bosc de pi negral, visitarem llocs d’interès natural, l’orografia és molt bella i variada. L’excursió té la particularitat que comença de baixada i acaba en forta pujada, al revés del que sol succeir en l’excursionisme. De tot plegat en tenim un molt grat record!

Cites
1. Km VERTICAL: CARAMELLA - CARO (1441m), Regués - Mas de Barberans (Roquetes, Els Ports). 1200 metres desnivell en 7,4 Km [Internet]. Wikiloc | Rutes del Món. [citat el 30 de març de 2024]. Disponible a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/km-vertical-caramella-caro-1441m-regues-mas-de-barberans-roquetes-els-ports-43121830
2. Garcia, Maria Luz Perez. “POU de PEGA de LA PIMPOLLADA.” Refugi Caro, 30 de novembre de 2023, www.refugicaro.com/ca/pou-de-pega-de-la-pimpollada/. Accedit el 3 d’abril de 2024.