Mola de Colldejou i Serra de Llaberia (La Miranda, la Foradada, la Creu i el Cavall Bernat)

La serra de Llaberia és un conjunt muntanyós situat a cavall de les comarques del Priorat, el Baix Camp i la Ribera d'Ebre i integrat en la serralada Prelitoral Catalana. L'envolten les muntanyes de Prades al nord, la costa tarragonina a l'est, els cims de Tivissa i Vandellòs al sud, i el riu Ebre i la cavitat del Priorat a l'oest. Tots aquests accidents orogràfics són visibles en dies de bonança meteorològica des dels cims de la serra, que ratllen els 1.000 metres d'alçària: el més alt, el de la Miranda, en fa 918.

La millor època per admirar les vistes és des de la tardor fins a principis de la primavera, quan bufa el mestral, el vent predominant, de component nord-oest, que escombra els núvols. Quan el vent manca, la proximitat al mar fa que la boira s'instal·li sovint a la regió, a vegades durant dies.

El massís és format per la serra de Llaberia pròpiament dita, la serra de Montalt i la Mola de Colldejou. Presenta relleus escarpats, amb grans cingles i barrancs. La naturalesa calcària de les seves roques, ajudada per l'acció continuada de l'aigua i el vent, ha provocat l'aparició de balmes, coves i avencs.

El paisatge de la serra és boscós, amb terrenys dedicats al conreu a les parts baixes. Hi ha alzinars esquitxats d'arbres de fulla caduca, que li donen una intensa coloració a la tardor, tot i que l'elevat nombre d'incendis que sol patir la regió ha facilitat la progressiva substitució d'aquests boscos per d'altres de pi blanc, i per garrigues o brolles, on el romaní i el bruc són les espècies predominants. Al llarg dels cursos fluvials es desenvolupa també la vegetació de ribera.

Les aus i els amfibis constitueixen la fauna més abundant. Entre les primeres destaquen els picots i les rapinyaires, i entre els segons, la granota verda i la salamandra. També s'hi troben diversos tipus de serps i de llangardaixos.

La serra de Llaberia està envoltada de petits pobles que conserven el seu encant original i que es poden visitar amb vehicle motoritzat. A l'interior del parc, però sense formar-ne part, hi ha un únic nucli de població, Llaberia, habitat tan sols a l'estiu. Pels camins d'aquest Espai Natural Protegit hom pot trobar jaciments ibèrics, masos dispersos i nombroses construccions de pedra seca, com marges, corrals o forns de calç. La serra es pot recórrer a peu (la travessa el GR 7), en BTT o a cavall. En els seus cingles es practica també freqüentment l'escalada.