Mola de Colldejou, Miranda i Creu de Llaberia i Cavall Bernat (2x100 cims)

Colldejou i Llaberia
18 May 2019

Itinerari circular que ens permetrà pujar la Mola de Colldejou i tres elevacions de la propera serra de Llaberia, incloent-hi a més a més dos indrets geològicament de gran interès, com són la Cova de la Mola i la Foradada de Llaberia. Es tracta d’un recorregut que transita en la seva major part per senders i corriols força fressats, aprofitant en alguns casos diversos dels camins històrics de la contrada, tot i que la ruta exposada, en cas d’anar justos de temps, té diverses dreceres, que la poden escurçar en, almenys, tres dels seus trams, com es pot comprovar en la informació disponible a la xarxa, però en el nostre cas hem optat per la versió més llarga, que no suposa, en tot cas, un increment pràctic al desnivell positiu acumulat.
L’inici de la caminada el trobem al poble de Colldejou, al que s’hi arriba des de l’autovia A-7, agafant la sortida de Mont-roig del Camp, travessant aquest nucli per la carretera T-322, que ens deixa, a l’alçada del quilòmetre 14, a unes zones habilitades per estacionar el vehicle. Ens caldrà dirigir-nos a la part alta del nucli, passant a tocar la pista poliesportiva i la plaça del Sitjar, fins trobar una cruïlla marcada amb els senyals del G.R. 7 que forma part del traçat del camí de Colldejou a la Torre de Fontaubella, iniciant l’ascens per un camí empedrat, que ens porta al collet de la Xuta, seguint les marques blanques i vermelles del sender de gran recorregut, trobant a mà esquerra un corriol, que seria la primera de les dreceres opcionals, fins al portell de la Cova. En el nostre cas seguim el G.R., arribant a una pista on trobem els dipòsits de la font Freda, agafant el trencall que puja de cara, en direcció nord, que, en un moment donat, abandona el traçat del sender que per la dreta se’n va a la Torre de Fontaubella, però en el nostre cas anem encara per la pista, parant compte a un encreuament en el que entronquem amb la variant del G.R. 7-3, que ens portarà a l’esquerra en direcció a la Mola, pujant primer còmodament pel mig del bosc, fins que poc a poc, ens situarà en un terreny força trencat, que guanya alçada cada cop de forma més costeruda, fins deixar-nos als peus d’una canal pedregosa, que, gairebé al capdamunt, abandonarem a la dreta, per un graó, sortint a una mena de pla inclinat lleugerament emboscat amb pins als peus mateix de la cara NE de la Mola, oferint-nos una imatge feréstega, amb les seves imponents muralles de roca. Guanyem alçada seguint les marques de pintura, per un camí molt evident, que ens deixa al portell de la Cova, on el camí s’uneix amb la drecera que hem esmentat anteriorment i segueix cara amunt, per un terreny pedregós, encarant la canal del Batllet, que abandonarem a l’alçada d’un trencall a l’esquerra que es dirigeix a una mena de balma que queda uns metres per sobre nostre, on es troba l’entrada a la Cova de la Mola. Es tracta d’una cavitat força accessible, doncs les seves dimensions interiors permeten, en general, el pas a una persona de no gaire envergadura, tot i que hi ha algun punt estret que pot fer entrar els dubtes als que no som especialistes en aquesta mena de terrenys. La boca té una mida de 4 x 3,5 mts. i dóna pas a una sala amb grans blocs, de la que, per l’esquerra, marxa una galeria força ampla i alta, que deixa a una saleta de la que a l’esquerra marxa un corredor cada cop més estret, on bufa un fort corrent d'aire en direcció contraria a la que estem marxant, i és que al final d’aquest hi ha una obertura abocada a la paret de la cinglera, on hi ha una instal·lació per assegurar un ràpel en cas de voler baixar per aquest vessant de la muntanya. En tot cas, cal superar l’estretor més seriosa, amb unes mides aproximades a 0,85 x 0,30 mts. Tot plegat, aquesta cavitat, bastant planera, té una distància visitable d’uns 140 mts., amb força informació a les xarxes per a qui estigui interessat en altres detalls sobre les seves característiques.
Acabada la visita, de l’accés a la cova, marxa en lleuger descens, un sender molt clar, que gairebé en horitzontal ens torna a la canal del Batllet, després de superar un esperó rocallós, recuperant les marques del G.R. 7-3, que ens van fitant els millors passos entre les roques, en l’ascens per aquest corredor que acaba al portell de la Cova de la Mola, on s’obre l’ampla planúria zenital de la Mola de Colldejou, muntanya de 922 mts. d’alçada, coronada per les restes d’unes edificacions militars datades a les guerres carlines. Marxem en direcció al SW passant per sobre el racó dels Caragols, on seguim a la dreta fins trobar el camí fressat que ens durà al portell de Móra, seguint unes marques de pintura blava, que no abandonarem fins al coll del Guix, important cruïlla de camins, on es troben el G.R. 7 i la seva variant 7-3, que hem recuperat fa una estona. Per l’esquerra arriba la pista de Colldejou, per davant veiem la de la font del Bullidor i una mica esbiaixada, marcada amb un rètol de fusta, la drecera d’en Ramon, que ens portaria directament a la Miranda de Llaberia, mentre que a la dreta, seguint el G.R., anem cap a la font Abellar, que és per on marxem. Primer per pista fins a la bassa de la font i més endavant per camí, ens incorporem al sender de los Revolts, amb trams empedrats, graons i marges de pedra seca, pujant mitjançant vint-i-una giragonses fins al portell de Llaberia, escletxa per la que saltem la cinglera i que ens deixa als vessants més amables de la serra, per sobre els camps de conreu del clot dels Arenals. El G.R. marxa a la dreta en direcció al nucli de Llaberia, mentre que en el nostre cas, ho fem en sentit contrari, situant-nos gairebé al caire del cingle, seguint corriols més o menys definits, trobant de tant en tant, fites de pedra, que, després de passar pel portell del Valent, ens deixa a la Foradada, bonic pont de pedra natural abocat a les parets de la cinglera, que de primeres costa de veure, ja que està una mica amagat entre les roques. Seguim pel corriol carener, ara fitat amb marques de pintura blava, en direcció a l’evident Miranda de Llaberia (919 mts.), fàcilment reconeixible per l’esfera blanca que la culmina, que és un radar meteorològic, trobant dalt de tot una fita geodèsica i el clau de l’I.C.G.C., així com una caseta d’observació i una antena metàl·lica. Aquest cim pertany a dos municipis, el de Colldejou al Baix Camp i al de Tivissa a la Ribera d'Ebre, sent un bonic mirador, sobretot sobre la Mola de Colldejou. Seguim el cordal, on encara trobem marques blaves i fites de pedra, més o menys arran del fil de la carena encinglerada, salvant els relleus que anem trobant, vers l’evident Creu de Llaberia (902 mts.), tercera elevació de la jornada, alçada a la punta dels Frares, que és, per la seva posició, un excel·lent mirador sobre el camp de Tarragona.
Baixem, encara arran del cordal, en direcció al portell de Madrocs, als peus del Mont-redon, on hi ha un rètol indicador, marxant en el nostre cas a l’esquerra en direcció, entre altres indrets, al Cavall Bernat, darrer objectiu de la jornada. Les marques blaves ens indiquen per on cal voltar la punta de Fornells fins al portell de la Roca Mitjanera, amb l’agulla de roca que hem de pujar ben a la vista, que des d’aquí sembla força complicada, però que sobre el terreny no ho és tant. Aquesta collada torna a ser una important cruïlla de camins, amb un rètol que ens indica les diferents opcions i és la darrera drecera que podríem fer, si optem per baixar a Colldejou després de fer un tram anada i tornada al Cavall Bernat, que no és el nostre cas, doncs seguim baixant, travessant una tartera, fins arribar als seus peus, on hi trobem una canal dreta i descomposta, equipada amb una corda, per la que hem de pujar, fins arribar a una mena de collet amb dos arbres. És el punt clau, doncs no s’ha d’arribar fins dalt de tot, sinó que hem de girar a la dreta per unes lleixes graonades de roca, on trobem una cadena que ens ajudarà a superar el graó, fins a un planell inclinat, on una traça de camí ens porta al segon pas de grimpada, que es fa per una curta fissura al vessant esquerre del grau, amb bones preses per peus i mans, i que, un cop superada, ens deixa dalt del monòlit, a 840 mts. d’alçada, on hi ha una petita creu de ferro. Si la visibilitat ho permet, les vistes que es tenen sobre els entorns de la serra de Llaberia, la Costa Daurada i les muntanyes meridionals de Catalunya són amplíssimes. Baixarem per on hem pujat fins als peus de la canal, recuperant cap a l’esquerra el traçat del sender d’enllaç amb el camí ral de Pratdip a Colldejou, fitat de forma escadussera amb marques de pintura groga. Primer marxem a flanqueig pels caients trencats de la paret sud del Cavall Bernat i més endavant anem seguint un camí carener, que passa a tocar la Roca dels Esperits, amb una petita foradada, fins arribar al collet de la Terra Blanca, on entronquem amb l’esmentat camí ral, senyalat com a P.R. C-96, que ja no abandonarem fins al final de la nostra ruta. Anem a l’esquerra, per dintre del bosc, sense perdre ni guanyar gaire alçada, amb lleugeres pujades i baixades, trobant-nos al cap d’uns 800 mts. amb una gran fita de pedres que ens marca l’entrada a la drecera del Morral d’en Voltes, que és per on baixa el corriol provinent precisament del portell de la Roca Mitjanera. Travessem una barana metàl·lica, entrem a un tram una mica trencat i acabem a una pista, a tocar la bassa i la font del Bullidor, parant compte a les marques del P.R. que la tallen un parell de vegades, per acabar incorporant-se a ella, fins que trobem un pal indicador que per l’esquerra ens baixa al torrent dels Serralls i al barranc del Salt de les Soques, travessant-lo, fins acabar caminant per un sender molt fressat, amb marges de pedra, que segueix unes feixes de conreu fins la carretera T-322, que cal travessar, passant una cadena que barra una antiga pista, encara seguint les marques blanques i grogues, que ens pujaran per un camí a estones una mica brut, que passa la carretera per sota, fins arribar al carrer de la Font, a tocar la parròquia de Sant Llorenç, des d’on tanquem el cercle, desfent els nostres passos de pujada fins al punt final d’aquest molt recomanable itinerari.

Ressenya de xrs1959