Mola de Colldejou;Torre de Fontaubella-Canal del Mig-la Mola-coll del Guix-camí de Massanes-la Torre

Excursió circular per a pujar a la Mola de Colldejou des de la Torre de Fontaubella per un dels camins més directes, la canal del Mig i retornar pel coll del Guix i el camí de Massanes que discorre per la part sud i de ponent de la Mola.

OBSERVACIONS:
La pujada per la canal del Mig es recomanable fer-la amb temps sec, abstenir-vos en cas de temps humit i amb roca mullada o a l'hivern amb gel, perque pot ser una pujada força perillosa, degut a lo relliscosa que pot estar la roca.

EXCURSIÓ:
Sortim de la Torre de Fontaubella pujant pel carrer que passa a tocar de la zona esportiva. Anem pujant per una pista que ens porta fins la carretera de Colldejou, just abans d’un revolt pronunciat. El sender travessa la carretera 2 cops i fa drecera evitant de passar per aquesta. Seguim pujant pel sender passant gairebé tota l’estona per dins de bosc, cosa d’agraïr si és època de calor.

El senderó està força net i s’enfila fort sobretot a mesura que ens apropem a les parets de roca i a la torrentera per on discorre la canal del Mig.

Des de baix ja hem anat observant el tall on hi ha la canal. Arribarem a peu de cinglera i de la part més estreta de la canal del Mig, per aquí hi ha una cruïlla poc marcada amb el senderó que pel recingle ve del portell de la Cova (esquerra) i permet enllaçar (per la dreta, O) amb la canal Fosca o del Corb.

Ara si que ens cal enfilar la part més costeruda per dins la canal, amb més pedra i algun esglaó rocós on ens ajudem amb les mans, tampoc és una pujada de tartera pròpiament si no que tot i ser molt dreta sempre es va seguint un petit rastre de corriol marcat amb algunes fites que va esquivant la part més pedregosa del mig. El millor de tot és que en trobar-nos a l’obaga de la Mola, tota l’estona hem tingut ombra fins sortir de la canal.

Sortim de la canal del Mig i anem uns metres cap a l’esquerra (ESE-E), gaudim amb l’esplèndida vista cap al nord i l’oest (sobretot si seguim uns metres pel prat prop de la cinglera), deixem un sender a l’esquerra que sembla més marcat i que marxa planer prop del cingle i seguim pujant de biaix guanyant una mica més d’alçada per un rastre de sender fins situar-nos en el pla herbat de la Mola, passarem pel costat d’una petita alzina solitària i poc més enllà arribarem al pouet de la Mola, un aljub on es recull aigua de la pluja i que hem vist se li ha ensorrat la volta de pedra en sec que el cobria. Continuem pel pla direcció SE-SSE fins trobar el Bassot de la Mola, bassa d’aigua terrera que permet abeurar els ramats que de vegades pasturen per aquests rodals. Aquí tenim una cruïlla de camins, enllacem amb el camí (GR-7.3) que puja del coll del Guix pel portell de les Processons, el seguim per l’esquerra (E) pujant suaument pels prats d’herba i gaudint de la vista cap a la serra de Llaberia i la Miranda (al costat dret). Al fons veiem la torre situada al cim de la Mola que ens serveix de referència per que és on anem.

Castell i cim de la Mola de Colldejou (922 m.). Aquesta torre que es coneix com el castell de la Mola, és de forma circular d’una sola planta i va ser construït al segle XIX durant la tercera guerra Carlina. Som en un cim emblemàtic de Tarragona, amb una inconfusible silueta visible des de molts indrets del camp de Tarragona i Priorat. Gaudirem de l’extensa panoràmica cap a la serra de Llaberia, la Costa Daurada, i conjunt de muntanyes i pobles del camp de Tarragona, Priorat, serra de Montsant, etc.

Des de la torre, anem perdent una mica d’alçada, anant uns metres direcció E, en direcció a la cinglera, deixarem el sender (GR) que per l’esquerra i direcció aprox NE baixa pel portell de la Cova. Trobem un senderó que passa per un relleix damunt la cinglera i el seguim per la dreta, anant amb compte, tindrem un aèria vista sobre el poble de Colldejou. De seguida serem damunt una raconada espectacular, amb una gran paret de roca als nostres peus, el racó dels Cargols. S’ha d’anar amb compte sobretot si fa vent tot i que normalment aquesta raconada queda protegida i a recer del fort vent que bufa al cim.
Anem seguint un senderó marcat amb punts blaus i vermells que va davallant per la vessant sud de la Mola en direcció al coll del Guix, és el camí del Portell del Móra. A poca distancia del racó del Cargols veiem una fita a l’esquerra i la sortida de la canal del Bon dia que puja per les Miloques.

Es baixa prou bé, perdent desnivell bastant depressa i quan som bastant avall el nostre sender s’uneix al camí que puja del coll del Guix pel portell de les Processons (G.R-7.3), el seguirem recte, davallant fins el coll.

Coll del Guix (631 m.), situat entre la Mola de Colldejou i la Miranda de Llaberia, és un important encreuament de camins. Per aquí passa el GR-7. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Colldejou (GR) i també la pista que baixa a la font del Bullidor i la ctra de Colldejou. Enfront deixem la drecera d’en Ramon, sender molt dret que permet pujar fins la Miranda. Anem pel camí ample de la dreta (SO / O) seguint marques del GR-7 que comença a davallar per la vall de Massanes.

Més endavant trobarem una bifurcació de camins, deixarem el de l’esquerra (GR-7) que va a la font de l’Abellar i serveix per pujar a Llaberia pel camí dels Revolts. Seguim el camí de la dreta, davallant per una pineda.

Al cap d’uns 12 minuts trenim el trencant a mà esquerra per anar a la bassa de Massanes i la font. La font sembla que raja entre vegetació i l’indret està molt tapat i poc clar, per tant no factible per a omplir aigua en condicions. L’aigua està conduïda i raja dins la bassa.

Seguim davallant fort per la pista, la vall s’estreny, trobem una alzina destacable (alzina de l’Escoda segons mapa de Piolet) i més avall s’en uneix per l’esquerra un sender que ve del GR-7 i el camí dels Revolts, seguim per la pista. Poc després trobarem un trencant a la dreta, és el camí de la Torre de Fontaubella, deixem la pista i agafem aquest sender.

Anirem més aviat amb tendència a pujar bastanta estona però també davallant en algun tram, pel mig d’un espès bosc de pins i alzines, el camí està ben net i s’hi passa sense dificultat. Després de passar un coll el sender comença a davallar i acabarà desembocant en una pista just on hi ha la font de Fontesaubelles (topònim que fa referència a l’origen del nom actual del poble), a l’esquerra a pocs metres del camí, aquest cop no rajava i la bassa estava mig buida, efecte de la sequera acumulada de fa temps. Continuem per la pista i al cap d’una estona deixem un trencant (pal indicador) del sender que s’enfila a la Mola per la rasa dels Teixos i la canal Fosca.

Passarem prop d’una barraca de pedra en sec, enlairada sobre el camí, la caseta del Xima, seguim i poc després arribem a una cruïlla de pistes. Per la dreta aniríem a la ctra de la Torre a Colldejou, per l’esquerra a les Casotes i a Marçà pel camí del solà del Comú. Seguim recte pel sender PR-C-53, en direcció a la Torre, anem davallant.

Trobarem una cruïlla i un camí ample. Deixarem el PR-C-53 que se’n va per l‘esquerra en direcció al coll de l’Eudalda i Falset i seguim per la dreta direcció la Torre. Més enllà passem vora les instal·lacions de la depuradora, anem paral·lels a la riera de Fontaubella. Després pugem fins arribar a les primeres cases de la Torre de Fontaubella, tancant el circuit d’avui.

CARTOGRAFIA: Serra de Llaberia E 1/20.000 Editorial Piolet