Mola de Genessies (100 cims)

Hem dormit a la zona d'autocaravanes de Vandellós i a les 9 enfilem direcció Tivissa, però abans d'arribar-hi trenquem a l'esquerra cap a Gavadà.
A pocs quilòmètres, un cop passat el coll de Fatxes, trobem el Mas de Genessies, punt de sortida de la nostra excursió.
És un cim amb força vistes i que amb poca estona hem pujat per un cantó i baixat per l'altre.
Els camins són amb pedra solta. Cal estar a l'aguait de no relliscar.
Des del Mas de Genessies, s'agafa la pista emporlanada del darrere fins a trobar el barranc Fondo, on hi ha uns camps amb avellaners.
Anem a parar de dret a uns indicadors que ens assenyalen els dos camins que van a la Mola de Genessies. Nosaltres triem de pujar pel camí de l'esquerra i baixar per l'altre.
És un camí molt malmès per l'aigua i ens porta al coll del Rourar. Ja comencem a tenir unes vistes molt boniques de boscos i muntanyes.
Hi ha fites que ens porten al peu de la Mola i un caminet que es podia dir que és una petita grimpadeta. De fet, qui va lleuger no hi posarà ni una mà.
Aquest camí costerut ens porta a un altiplà del cim de la Mola, que segons algunes cròniques, els pilotets de pedres són restes d'un poblat ibèric, tot i que no sembla massa clar per la gruixudària de les "parets" de pedra seca i perquè fer un assentament en un lloc sense aigua no sol ser habitual.
Tots aquests pilots de pedres estan en un cantó de la Mola des d'on podem observar on està el punt geodèsic al cim més enlairat de la Mola de Genessies. Ens dirigim cap allà i en poca estona, seguint per corriols, ens podem fer la foto al cim. Sense gaire ganes de quedar-nos-hi, ja que fa força vent.
Des del cim es veu el mar cap a Tarragona, cap al delta de l'Ebre i les muntanyes dels Ports. Al cantó més a l'esquerra ens hi surt una muntanyeta molt llunyana que l'aplicació que portem al mòbil ens diu que és el Penyagolosa i una mica més cap al Nord s'hi pot entreveure l'Aneto.
Des d'aquest cim s'hi pot observar un grapat de muntanyes dels 100 cims de la Feec_cat: Molló Puntaire, El Caro, Torreta de Montsià, Lo Tormo, els cims del Montsant, els de la serra de Llaveria, el Montalt i fins i tot, la Talaia del Montmell.
Llàstima del vent que ens convidava més a baixar que a quedar-nos.
La baixada, la fem per un grau que hi ha a l'altra cantó i que a vegades és una mica difícil de trobar, però entre les marques de color blau i alguns pilotets de pedres, podem seguir avall sense dubtar ( i amb l'ajuda del Garmin).
Fem una baixada que ens sembla força llarga i dreta fins arribar al barranc Fondo, pel qual podem circular per un camí fresat i de bon fer fins a arribar als camps d'avellaners que ja ens indiquen que som a prop del punt d'inici, on hem deixat el nostre auto.
No ens hem trobar a ningú de tota l'estona en què hem estat per la muntanya i hem sentit els ocell i el vent com a únics acompanyants durant el matí.
L'hem feta amb la Carme ei dia 4 de gener de 2023.