Mola d'Irto, Punta Redona i Cim de la Mort

Descripció: La
ruta la iniciem a l'Àrea de la Fonteta, sortim a la carretera C-43 i tirem avall direcció al Pinell de Brai, al primer trencall que trobem a ma esquerra el prenem i anem seguint aquest camí forestal força recte seguint sempre el camí principal. Just al punt on el camí faria un gir de 90 graus a l'esquerra, nosaltres prenem un trencall de baixada a ma dreta. Aquest camí ample que te un camp de vinyes a la nostra esquerra, sobtadament s'acaba igual que el camp de vinyes i ens enfilem a ma dreta per anar resseguint un corriol, que a trams la garriga està esborrant per no ser un corriol massa transitat, que ens dur a la Mola d'Irto, això ens fa desviar un tros del nostre itinerari natural, però realment si hi ha temps i ganes, es mol recomanable. Arribem al pla inclinat de la Mola i al bell mig hi trobem les runes de l'ermita de Sant Marc, fem unes passes mes i ens acostem fins al punt més alt de la Mola, al cingle que ens dona pas a una magnífica vista de la Vall de Carruves i de Gandesa. Descendim retrocedint sobre les nostres passes fins a tornar al camp de vinyes, i creuant-lo pel seu final just on s'acaba, veiem el camí, el GR-171 que ens portarà per la carena fins al cim de la Punta Redona. Durant aquest recorregut el camí es molt fresat i podrem gaudir unes esplèndides vistes i per desgracia i degut al incendi de l'estiu del 2012 en aquesta zona, veurem les restes de les trinxeres i amagatalls que han quedat totalment a la vista, i amb el paisatge cremat, sembla talment que ens traslladi en el temps, fins al 25 de juliol de 1938, data en que va començar la Batalla de l'Ebre, i que ens du el trist record d'una batalla que va costar més de 100.000 vides, i molts d'ells en defensa de les llibertats i d'un estat democràtic. Prosseguim dons el nostre camí, entre arbres calcinats i al cap de poc de transitar per la carena, el nostre voltant ja no es cremat i això es un alleujament per la vista. El paisatge contrasta espectacularment entre el vessant frestec i escarpat de Pinell de Brai i el planer i ple de camps conreats de Gandesa i Corbera, es realment molt bonic. Arribem a la Punta Redona i trobem una bandera republicana, que el fortissim vent que bufa aquest cap de setmana deu d'haver arrancat del piló i el tornem al seu lloc. Ens fem les fotos de rigor, mengem una mica i prosseguim ja que el temps incomoda, ben aprop trobem un pal indicador, on trenquem a ma esquerra direcció a Corbera, superem la cresta i tirem avall pel GR, una senyal pintada ens indica GR 171 però crec que es un enllaç amb el 171-3. El camí baixa ràpid en ziga zaga, fins a trobar la pista, la prenem en direcció sud, es a dir cap a la Mola d'Irto i ben aviat trobem una desviació, prenem la pista més evident, la de l'esquerra. Aquesta pista va creuant tots el camps de la Vall de Carruves, amb la Serra Cavalls a la nostra esquerra i així podem apreciar el recorregut que acabem de fer i la Serra de Santa Madrona a la dreta, on es hi dirigim però cap al seu final, a la "Cota 481 - Cim de la Mort" punt o l'exèrcit republicà va haver de retrocedir cap a l'Ebre davant l'avanç de les tropes de l'exèrcit sublevat de Franco i on hi hagueren moltes baixes. Seguint la pista, quant gaire be som a coincidir amb la ruta d'aquest matí direcció a la Mola, abans de girar bruscament a l'esquerra, veiem un camí ample però poc freqüentat, el prenem i l'anem seguint-lo fins que en mig d'un camp d'olivers hi ha un trencall a mà esquerra, l'agafem i no el deixem, aquest camí ens dura fins la carretera C-43 passant per Cim de la Mort. Un cop creuat el cim descendim fins a la carretera, la creuem i prenem el primer camí a ma dreta i tot seguit el primer camí a ma esquerra, camí que de forma paral·lela a la carretera ens durà fins l'Àrea de la Fonteta. Un gran recorregut, amb forts contrastos de paisatge, bones vistes i amb un component històric important. Molt recomanable.