Molí d Boixeda, S. Maria del Grau i tomba del Grau, Xemal, alzina de Querol, tina de cal Pere Negre

RUTA DEL MOLÍ DE BOIXEDA SANTA MARIA DEL GRAU TOMBA DEL GRAU DE FALS CAMÍ RAMADER DE CASTELLTALLAT EL XEMAL ALZINA GROSSA DE QUEROL TINES DEL XEMAL I DEL PERE NEGRE i més...

Molt interessant ruta per la costa de cal Xemal fins l’alzina grossa de Querol. Descobrirem 3 tines isolades en el paisatge, dues d’interès remarcable: la del Grau, en que podrem admirar perfectament l’estructura, i, en la de cal Pere Negre, unes característiques arquitectòniques singulars. Admirarem la remarcable tomba antropomòrfica del Grau de Fals. Admirarem la centenària alzina de Querol. Podrem admirar diferents masos, i un edifici de remarcable interès: Cal Dalmau, tot i que no hi passarem pel costat. També és de subratllar pel seu interès l’ermita preromànica de santa Maria del Grau, situada en un bell paratge. I no podia faltar-hi el Xemal com a punt culminant. També culminarem el turó boscós del Dalmau, en la pujada del qual descobrirem antigues i interessants fites de terme.

Alternarem pistes i corriols, i cal estar amatent a les cruïlles. Les vistes i el paisatge proper són una delícia, sobretot si el temps acompanya.

Quan baixeu del Xamal pel corriol haureu de trencar a mà dreta pel bosc. El rastre del caminet és dèbil, però si manteniu la direcció adequada aviat arribareu a la pista. És un tros curt i no presenta dificultats (no hi ha cingleres ni daltabaixos)
Farem una mica mica de carretera tant al començament com al final.
Una altra ruta 100% Bages

Partim del Molí de Boixeda, situat a la confluència de les carreteres BV-3008 i BV-3012; una de sant Joan de Vilatorrada a Fonollosa, i l’altra del Molí a Rajadell. En el lloc conegut com Molí de Boixeda hi ha això, un molí (o el què queda d’ell), però també el restaurant que du aquest nom. Dimecres és tancat per descans setmanal. És un lloc recomanable.
Tot seguit ressenyo algunes informacions sobre els elements que trobarem. Com de costum la informació és extreta del portal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-grau
-Església de santa Maria del Grau
La Mare de Déu de Santa Maria del Grau, talla de romànica de fusta policromada, formava part del mobiliari litúrgic de l'església de mateix nom, situada dins el terme de Fals. La notícia més antiga que tenim del temple data de 1039, quan tan el lloc com l'església apareixen citats en el testament de la vescomtessa Engúncia de Cardona, propietària d'un alou a la zona del Grau. En aquest document ens parla de l'oratori de Santa Maria de Grau, el seu sagrer, i del mas de Santa Maria. L’origen però d'aquestes talles romàniques es remunta al segle XIII-XIV, amb l'aparició de la tradició de les Mares de Déu trobades. Malgrat tot no existeix al terme de Fals cap tradició llegendària que rememori el fet de la troballa de la Mare de Déu. Aquesta imatge va presidir l'ermita del grau fins la Guerra Civil Espanyola. Durant aquest període la peça fou extreta de l'església i enterrada per tal de ser amagada i evitar la seva crema o desaparició. El fet de que es trobés enterrada directament a terra sense cap protecció li va provocar una malaltia a la fusta que feia que aquesta es desintegrés. Va ser restaurada el 1969, afegint el cap del nen Jesús que mancava. Posteriorment va ser custodiada al Museu de la Seu de Manresa i retornada a l'ermita el 1991, on roman des d'aleshores. El seu estat de conservació és força precari, tot i haver estat objecte d'alguna restauració.

-Tomba del Grau de Fals
N 41° 44.894 E 001° 42.412
UTM: 31T E 392483 N 4622631
Ens trobem davant una sepultura esculpida a la roca en forma de banyera (tipus C), i que destaca per les seves grans dimensions, presentant unes mesures aproximades de: 2,10 m de llargada total, una amplada quasi constant de 0,45 m, i una profunditat exactament igual. Segueix una orientació nord-sud. Esculpit al mateix bloc de pedra hi trobem un petit forat on es duien a terme les libacions o ofrenes al difunt.
Observacions:
Aquest conjunt arqueològic apareix a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (CC.AA.) amb el jaciment nº1 del terme de Fonollosa del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

La tomba es troba situada a prop d’uns camps de cultiu molt a prop d’una torre de transformació elèctrica. Aproximadament a uns 250 metres en línia recta des de l'església de Santa Maria del Grau de Fals.
Es una tomba de grans dimensions excavada sobre una gran roca esberlada i desplaçada. Està orientada de nord a sud i, amb els extrems arrodonits, és considerada del tipus C (de 'banyera'), tot i que té la capçalera una mica més ampla que la zona dels peus.
Mesura 2,10 metres de llargada total, una amplada gairebé constant de 0,45 mi idèntica fondària. Al mateix bloc s'hi pot observar un forat rodó que va ser interpretat com a recipient per les ofrenes o libacions.
L'any 1982 fou estudiada pels senyors Antoni Daura i Joan Galobart.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, és visitat l’indret i s’observa el bon estat de conservació de la sepultura.
D'altra banda, s'aprecia que el forat rodó que a la bibliografia disponible s'interpreti com a destinatari per a ofrenes tenia molta similitud a una cassoleta, i a més, anava acompanyada per un regueró irregular, elements tots dos que es solen associar a la cultura megalítica.
Aquests elements doncs, de difícil interpretació, poden o no estar associats a la funció funerària de la cavitat principal.
En les zones lliures de vegetació adjacents no s’observaren materials arqueològics en superfície.
-Cal Dalmau. Es tracta d’un element singularíssim, que vaig descobrir ran de fer aquesta ruta. S’hi projectà una colònia agrícola. Ho deixo aquí. Si esteu interessades visiteu la següent adreça, i quedareu parats:
https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-de-la-colonia-agricola-de-cal-dalmau-rajadell-bages/1058460
-Fites de terme. Entre el vescomtat de Cardona i el terme de Rajadell que formava part del comtat de Manresa
-L’alzina de Querol
-La tina del Xemal
-La tina de cal Pere Negre. Visiteu l’adreça que ressenyo
https://www.acrfals.com/falchs_03-1.pdf

Gaudiu el Bages!