Molí d'Altimires-Ermita Sant Joan Vell -Mirador del Cingle dels Plans-Esglèsia Santa Maria d'Oló

Esglèsia de Santa Maria d'Oló

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Font del Roc

Font emplaçada al costat de la riera d'Oló, força a prop del mateix poble d'Oló. Es troba en un planell fresc i ombrívol, aixoplugat per diferents plàtans. L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador. En aquest sector l'aigua és molt abundosa i més amunt de la font hi ha diverses surgències naturals, sembla que de vetes diferents. Una està canalitzada en una mina i s'utilitza per regar els horts que hi ha al costat, i que es troben a una cota més alta que la font. En un d'aquests horts terrassats hi ha l'anomenada barraca del Jepet, que és una curiosa balma de pedra tosca.

Riera d’Oló

La riera d'Oló, néix dins del territori de L'Estany, a uns 850m alt. Desemboca a la Riera Gavarresa prop de Santa Maria d’Horta.

Panoràmica

Molí d'Altimires

El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí Tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força rellevància per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. Recentment, la torre del molí ha estat objecte d'una obra de consolidació (se n'ha reconstruït la part del portal principal, que es trobava derruïda) i s'ha adequat com un punt d'interès d'una de les rutes al voltant d'Oló.

Panoràmica

ANtic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. Es troba emplaçat vora la riera d'Oló, en un punt estratègic on hi havia una cruïlla del camí que anava d'Oló a Sant Joan d'Oló i que en aquest punt travessava la riera per una palanca. La resclosa on es feia la captació d'aigües del molí no s'ha conservat, però devia estar un quilòmetre aigües amunt. Del rec tan sols se'n conserven rastres als 80 m del tram final, al nord del camí. La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s'hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s'hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner. El conjunt, doncs, consta de les restes de la bassa, la torre-molí i l'habitatge semi-derruït. La bassa es troba al costat sud-est i se'n conserva tan sols el mur adossat a la torre, que era el més sòlid perquè havia d'aguantar la pressió de l'aigua. S'hi poden veure uns carreus en disposició semi-circular que corresponen al pou per on l'aigua queia cap al carcabà, però el forat és actualment colgat i cobert de vegetació. L'aigua del rec entrava a la bassa pel nord-est, a l'altre costat del camí. La torre-molí és una construcció perfectament regular i molt sòlida que s'ha conservat sencera, tot i que tenia alguns esvorancs i ha estat parcialment reconstruïda, especialment a la façana principal. És de planta quadrada i té quatre pisos, incloent-hi el nivell subterrani del carcabà. Per la seva tipologia podria datar-se als segles XIII-XV. L'aparell és fet amb carreus irregulars només desbastats però disposats en filades. L'accés principal és encarat vers el camí. Té una porta i una finestra superior amb una interessant llinda decorada amb el gravat de dues roses sexifòlies i una creu sobre un triangle. Les roses de sis fulles solen considerar-se una reminiscència del culte precristià al Sol. Però una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen en aquest cas ben clarament les d'un molí. A la torre hi trobem altres elements petris de qualitat, com dos brancals de la porta principal amb motllures i, a la façana nord-oest, una finestreta amb arc monolític de punt rodó. Això indica que l'edifici tenia una certa rellevància des dels seus inicis. Al mateix temps, el seu caràcter defensiu és ben marcat per la presència d'espitlleres en tots els murs, i especialment a la part superior de la torre. En el nivell subterrani de la torre hi ha el carcabà, on l'aigua feia moure la roda. Al seu damunt hi ha una planta semi-soterrània, coberta amb volta de pedra. Aquí és on hi havia la instal·lació del molí, de la qual encara es conserva la mola sotana. També hi ha un arc apuntat, actualment tapiat, que comunicava amb el pou per on l'aigua queia cap al carcabà. Al seu damunt hi ha la planta baixa, accessible des del camí. També és coberta amb volta de canó i conserva restes d'una escala que conduïa al pis superior. El mur posterior presenta un gran esvoranc. La sortida del carcabà es troba uns metres enllà de la torre. L'habitatge del moliner queda adossat a la torre per ponent. Se'n conserven bàsicament els murs d'un dels angles fins a l'alçada de la coberta. Devia tenir dues plantes, i l'interior estava dividit en dues estances més una altra de posterior. És una construcció més senzilla que la de la torre, i per la seva tipologia podria datar-se als segles XVII-XVIII. A tocar de la riera s'ha conservat una curiosa estructura amb unes escales i una gran cadena que pertanyia a una palanca per travessar la riera. Perquè no se l'emportessin les riuades tenia un curiós sistema basculant o mòbil.

Panoràmica

Serra Borina

És una serra situada al municipi de Santa Maria d'Oló, a la comarca del Moianès, amb una elevació màxima de 517 metres. Els plecs de serra Borina són l’expressió més espectacular de l’abrupte anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló. L’anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló és una estructura molt potent, d’uns 12 km de longitud i orientada de SO a NE, que travessa al sud d’aquesta població. La riera d’Oló ressegueix el flanc SE de l’anticlinal, molt propera i en paral·lel a l’eix. El flanc NO de l’anticlinal, on se situa la població de Santa Maria d’Oló, és relativament suau o horitzontal; en canvi el SE, el flanc enlairat, es presenta amb els estrats progressivament més drets fins arribar a la vertical o a replegar-se al pla de falla i eix anticlinal. Aquesta disposició del flanc SE s’aprecia rotunda i bella als plecs de serra Borina, mercès a l’excavació de la riera. L’anticlinal-falla d’Oló té una continuació en l’anticlinal-falla del Guix, a Sallent, de dimensions menors; són les estructures geològiques que es troben més al sud d’entre les que han estat originades per la tectònica que va enlairar els Pirineus i per la plasticitat de la formació salina Cardona subjacent. Les estructures anticlinals afavoreixen l’aflorament d’estrats més antics. A 1,5 km dels plecs de serra Borina, seguint cap al NE el mateix flanc SE de l’anticlinal, afloren les margues grises guixenques que se situen estratigràficament per damunt de la sal de la formació Cardona. No és tan estrany doncs que al vessant esquerre de la riera d’Oló, prop de la població, brolli la font Salada d’Oló amb aigua d’una salinitat com la de mar. L’any 2010, el departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat va ampliar l’Espai d’Interès Natural del Moianès per incloure la font Salada, la riera i l’espectacular anticlinal-falla de Santa Maria d’Oló.

Panoràmica

Ermita de Sant Joan Vell

Ermita De Sant Joan Vell

Panoràmica

Mirador del Cingle dels Plans

Situat al N de La Plana, el mirador del Cingle dels Plans es un magnífic observatori del nord de la comarca, així com de la d’Osona. En dies clars es veu el Pirineu, des del Canigó fins les muntanyes d’Andorra.

Panoràmica

Panoràmica

Font de les Bruixes

Font emplaçada al vessant de llevant del Serrat del les Tosqueres, en un coster ombrívol i al peu d'un corriol, prop de la masia dels Plans. Consta d'una petita construcció de pedra i maó a l'interior de la qual hi ha el brollador de la font, actualment seca. Adossat a un costat es conserva una bassa-safareig feta amb lloses de pedra. Segons indica la inscripció de la font, la construcció per aixoplugar-la s'hauria construït el 1882. Fins no fa gaire, era un indret suggerent i màgic amb uns roures i alzines gegants que no deixaven entrar la claror del sol. Segurament d'aquí ve el nom popular de Font de les Bruixes. Entorn de 1980 els propietaris del mas els Plans, la família Heredia, van tallar aquests arbres i des d'aleshores el lloc ha perdut bona part del seu encant. D'aquesta font es canalitza l'aigua que abasteix la masia dels Plans.

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Panoràmica

Església Parroquial de Sta Ma d'Oló

L'església parroquial de Santa Maria d'Oló és un dels màxims exponents del barroc a Oló. Cal destacar el retaule barroc que s'hi conserva al seu interior dedicat a la Mare de Déu Assumpta. Santa Maria d'Oló fou construïda a partir de 1646 substituint una edificació anterior d'origen romànic. Al seu interior s'hi conserven dos retaules barrocs. El retaule major, dedicat a la Mare de Déu Assumpta, és obra de l'escultor manresà Pau Sunyer. La seva construcció fou contractada l'any 1663 i s'acabà l'any 1673. De planta poligonal, té una mida de 8,40 mts d'alçada per 3,30 mts d'amplada. Cal remarcar-ne el bon tall de les escenes bíbliques i marianes representades en els diversos plafons. El retaule fou restaurat íntegrament el 1991. En la nau lateral dreta s'hi conserva també un petit retaule dedicat a Sant Isidre.

Panoràmica

Panoràmica