MOLÍ DE BROTONS des de Moià

Bonica matinal per fugir de la boira. Ens desplacem a Moià per fer una ruta sense cap dificultat tècnica. Cal portar aigua perquè no hi ha fonts. Tampoc està senyalitzada però sempre discorre per pistes i amb un planol és més que suficient.

Deixem el cotxe a Moià, a prop del camp de futbol i sortim pel carrer del Remei cap el cementiri. Aquí agafem la pista de l'esquerra que ens portarà en suau baixada fins a La Fazia, una paret de roca on hi practiquen escalada i on sempre hi trobem escaladors que fan maravelles pujant a plom. El camí va paral·lel a la riera de Castellnou fins poc abans de trobar-nos amb el torrent de Font Candelera, just en una desviació a l'esquerra, baixem fins a la riera.

La riera de CAstellnou és molt atractiva pel fet de trencar les roques i presentar un curs atrevit, però desmoralitza veure l'aigua tant bruta que porta, amb escuma, amb mil productes que la fan de color avui negre.

Seguim la pista fins arribar a la tanca de la casa de les Vinyes, no és un impediment sinó una senyal per on seguir a la dreta fins arribar a la riera de Marfà, on hem aprofitar per esmorzar.

Creuem la riera i seguim la pista ample, fins arribar a un punt on un filar espinós marca el territori. Hi ha propietaris molt poc empatics. Nosaltres hem seguit pel costat del filat per tal de fer la ruta en paral.lel a la riera fins a la tosca.

Aquí, un cop divisada l'ermita de la Tosca, hem agafat un corriol tancat amb fil elèctric que surt per l’esquerra en direcció al nord per amar fins al Molí de Brotons: una maravella!!!! un salt d'aigua majestuós, un molí troglodita edificat dins de la bauma i una bassa gran i fonda que li dona un encant espectacular a llloc. Aquest sol indret ja paga la pena de l'excursió.

Desfarem el camí, fins arribar novament a divisar l'ermita de la Mare de Déu de la Tosca, una església que no té cap atractiu arquitectònic, al contrari, sembla deixada i sense cap interés. No obstant, hem observat que a dintre està cuidat i que s'hi deuen fet actes litúrgics, doncs hi ha altar, imatges etc.

No podem deixar d'anar fins el molí de Marfà on no entenem com feien arribar l'aigua a la bassa ja que està molt més alt que la riera. Tot i així, la construcció és enorme per un molí del segle XIX i sorpren no veure el canal de desguàs. L'entorn és fantàstic i val la pena perdre un bon temps en admirar els esqueis del riu i les pedres de l'entorn.

Desfem el camí i tornem per l'ample pista que xino xano ens portarà fins el salt del Candaler, un espectacular salt que malogradament no es pot disfrutar en tota la seva magnitut. Des d'aquí i seguint el torrent de Font Candelera, arribarem novament a Moià per fer una bona cervesseta.

Avui hi hem fet la ruta en Quim i l'Ignasi.