Montseny. - Molí de les Pipes (Arbucies), fins el salt de la Nou.

Hem reduït la llargada iniciant al Moli de les Pipes, en comptes de fer-ho a Arbúcies, que suposarien 4 Km més, entre anar i tornar.
Recorregut fàcil, per senders entre boscos, i un curt tram per pista, per on circula algun cotxe.
Molta varietat d'arbres.
De fet, comencem just després del Molí de les Pipes, per una pista que molt aviat deixem, per prendre un sender a la dreta que seguirà per el costat de la riera i anirem sentint la remor de l'aigua. En aquest sender, hi ha un punt on tothom passa fent equilibris per sobre un arbre caigut, però salvar el pas sense haver de passar per sobre l'arbre, no representa major dificultat per ningú.
Es passa per diferents cases, alguna d'elles excepcional, per l'entorn o per l'arquitectura.
Hem anat a veure el salt de la Nou. Un salt d'aigua, avui una mica esquifit per el què respecte a la quantitat d'aigua saltant. Però l'espai té el seu atractiu. Al peu del salt hi ha un petit gorg envoltat d'unes roques tintades de vermell com a conseqüència de l'alt contingut de ferro que l'aigua que cau d'uns 15 m d'alçada.
Es un lloc obac, on el sol quasi no hi arriba.
Tornem per un altre camí per fer la ruta, al menys en part, circular. Aqui es passa per una casa pairal que tè un gos negre que borda i ens segueix, però no se liveu cap mala intenció i a més sembla bastant vellet.
A la tornada hem volgut veure l'entorn del Molí de les Pipes, on a part del restaurant, hi han racons de descans al costat de la riera I amb la magnífica presència del pont romànic del s. XI.
Aspectes negatius:
El tram de pista amb circulació de vehicles i sense arbres que protegeixin de la radiació solar. Son 10 minuts dolents.
El pitjor, no obstant, es l'olor de la riera al seu pas al costat del restaurant. Un lloc tant maco, mereix la poca atenció que se li dona, permetent que es converteixi en un lloc desagradable?