Molí del Coix - Molí d'Altimires - Sant Joan Vell - Sant Joan d'Oló - Santa Creu de la Plana - Castell d'Oló

Parking public gratuit

Corriol a la esquerra

Cruilla

Font del Roc

L'indret està equipat amb taules de pícnic i també compta amb un plafó informatiu del PEIN del Moianès. Es divideix en dues àrees. La que es troba al sud és la font antiga. Compta amb un parapet d'obra amb dos nivells de brolladors i piques. L'àrea més al nord es va arranjar a la dècada de 1970 i compta amb un sol brollador.

Cruïlla

Molí del Coix (s.XIII)

Antic molí fariner emplaçat vora la riera d'Oló i als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló. De tota la infraestructura se'n conserva part del rec, que passa per un interessant aqüeducte uns 50 metres abans del molí, restes de dues basses i la construcció del molí pròpiament, que es troba en ruïna. Del molí se'n conserven diversos murs mig esfondrats que conformen una planta més o menys quadrada, amb un cos adossat al nord. La casa tenia planta baixa i segurament un pis superior, i sembla una obra majoritàriament del segle XVIII. La façana principal és encarada al sud-est, vers el camí que ressegueix la riera. S'hi conserva un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i dues finestres. El forat de sortida del carcabà es troba a la part inferior del cos adossat al nord.

La Vinya

Barraca de pedra seca

Molí d'Altimires (s.XIII)

Antic molí fariner que té la particularitat de ser al mateix temps una torre de defensa medieval. La torre de defensa i el molí van conviure des del principi. Així ens ho fa pensar el fet que la torre és una construcció unitària bastida en una sola fase, i no s'hi aprecien modificacions. Més endavant (probablement als segles XVII-XVIII) s'hi adossà al nord-oest la casa que servia com a habitatge del moliner.

Can Borina

Barraca de pedra seca

Cingles d'Altamires

Pista a la esquerra

Sant Joan Vell (s.XI)

L'església de Sant Joan d'Oló primitiva (emplaçada en un turonet proper a Armenteres) està documentada l'any 1081 i ben aviat devia assumir funcions de parròquia; així consta el 1136. Al seu voltant hi va sorgir una sagrera, però s'hagué d'encabir a la falda del turó perquè a dalt no hi havia espai.

Punt d'espera

Basses de l'horta d'Armenteres

En aquest indret hi havia un gran zona d'horta pertanyent al mas Armenteres. A finals de la dècada de 1980 els aleshores propietaris, la família Llonch, van vendre la finca a Agustín Orea, d'origen mexicà i persona polifacètica. A la masia hi va crear un centre que promovia activitats inspirades en el xamanisme i altres disciplines afins, i el va denominar "Chamanasterio".

Enllaç amb pista

Barraca de pedra seca

Armenteres de Dalt

Sant Joan d'Oló (s.XVII)

Sant Joan d'Oló és un antic poble rural que celebra la seva festa Major el primer cap de setmana d'Agost. Aquesta església és anomenada popularment "Sant Joan nou"; es troba prop del mas La Plana i de la capella romànica de Santa Creu de la Plana.[2] Fou construïda entre el 1627 i el 1639, quan la parròquia comptava amb 26 famílies.

Comunidor de Sant Joan d'Oló (s.XVII)

A partir del segle XVI l'Església optà per impulsar la construcció de comunidors vora les parròquies en un intent per canalitzar les pràctiques ancestrals i populars que es feien des de temps immemorials per conjurar les tempestes. Des del comunidor el sacerdot beneïa el terme i conjurava el mal temps, especialment les pedregades.

Cruilla

Santa Creu de la Plana (s.XII)

Aquesta església es troba dins de la parròquia de Sant Joan d'Oló i no va passar de capella rural. Apareix citada el 1081 com a Santa Creu de Sant Joan d'Oló. Hom suposava (PLADEVALL, 1991: 210) que al voltant de l'església hi podia haver una "sagrera de Santa Creu" que està documentada el 1166, però notícies més recents semblen indicar que aquesta sagrera es trobaria al raval de Santa Eulàlia.

creuar carretera

Ruines

Cingleres dels Plans

Cingle característic d'aquest tram de la Riera d'Oló amb els estrats geològics, d'un color rosat, que han quedat al descobert per la tasca erosiva de la riera. En aquest sector la Riera d'Oló forma un ampli meandre. A la part de llevant, on la tasca erosiva de la riera ha estat més intensa, s'aixeca un serrat de forma triangular que en una de les seves cares presenta un tall pràcticament vertical, d'uns 80 metres. Ha deixat al descobert els materials sedimentaris, dipositats en estrats horitzontals.

Barraca de la pedra tosca

Font de les Bruixes

Barraca de pedra seca

Corriol a la esquerra

Baixada de les Marrades

Església Vella d'Oló (s.XVII)

Es tracta d'un edifici d'una sola nau, cobert amb una teulada a doble vessant, amb capelles laterals afegides, un absis rectangular i un campanar esvelt en forma de torre. La porta d'accés està coronada per un arc de mig punt, a sobre del qual hi ha un frontó partit, amb un escut al centre i dos florons. Flanquejant la porta trobem en relleu una pilastra a cada cantó. En la portalada hi ha gravada la data de 1646. Un ull de bou s'obre en la part superior de la façana, En l'absis hi podem veure les restes d'una finestreta tapiada. L'aparell és obrat amb carreus irregulars de calcaria i gres, sense ser disposats en filades.

Castell d'Oló (s.XI)

El Castell d'Oló era un important castell que tenia al seu càrrec la defensa i domini de tot l'actual terme municipal de Santa Maria d'Oló més tot el de l'Estany. La seva situació enclotada feia que necessités altres castells o guàrdies que formaven part del seu sistema de control, entre els quals destaca el castell d'Aguiló, actualment del tot desaparegut. També en devien formar part, segons la bibliografia consultada, diverses torres de les quals no queda actualment més que el nom, en diversos masos del terme.

Dalt del Poble