Molí d'en Ribes-Molí d'en Frigola-Daró-Forn de Calç de can Puigmiquel-Sant Sadurní de l'Heura

Caminada matinal, amb els col·legues que dissabte rere dissabte i acompanyats dels nostres inseparables companys de quatre potes, sortim a fer un tom pels voltants de La Bisbal.
Sortint de Sant Sadurní de l’Heura, passem per la ma sobre pedra (megalítica?), que està molt a prop del Forn de calç d’en Puigmiquel i que visitarem a la tornada. Hem baixat i travessat el Daró, just al enclavament del molí d’en Ribes, tot i trobar-se en estat ruïnós encara conserva el rellotge de sol en la seva façana.
Tot travessant alguns cop més el Daró seguit avall, passant per una sèrie d’elements que pertanyien i servien per fer anar el molí d’en Frigola... Per a retenir, conduir i emmagatzemar l’aigua, calien unes construccions especials : la resclosa, el rec, l’aqüeducte i la bassa. Com que aquests elements van estar restaurats ( l’any 2001 per l’Escola Taller de les Gavarres) es poden observar in situ i entendre el funcionament dels mateixos. També hi ha uns plafons amb dibuixos i croquis ben explicats. La resclosa servia per elevar el nivell de l’aigua del riu i conduir-la a través del rec i aqüeducte fins la bassa. Aquesta permetia aconseguir una regularitat en la pressió de l’aigua que queia sobre el rodet. També en temps de sequera feia de reserva i es podia utilitzar una bassada per a moldre.
Passat l’aqüeducte, hem de travessar altre cop el Daró i en poca estona arribem al molí d’en Frigola... un dels pocs molins restaurats dels disset que hi ha documentats en aquest riu en època medieval. L’edifici és un antic molí fariner que aprofitava l’aigua del riu Daró com a font d’energia natural per a convertir l’energia hidràulica en energia mecànica. Un sistema sostenible ja que no contaminava l’aigua ni l’aire, ni generava residus. Es troba als peus del riu Daró. Se’n té notícia des del s.XIII, però la construcció que avui es pot veure és dels segles XVII-XVIII i recentment ha estat restaurat.
En el paratge del molí també trobem una cabana carbonera. Seguint la pista forestal amunt i ens acostem al forn de calç de can Puigmiquel . Aquest va estar actiu fins els anys 60 del segle XX. La proximitat de llenya (feixines) i roca calcària va propiciar aquesta indústria. Els principals usos de la calç van ser com a material de construcció, per a blanquejar parets, desinfecció de l’aigua dels pous, blanqueig de paper i adob de pells.
Visitat tots aquest elements, seguim camí fins arribar altra cop a Sant Sadurní de l’Heura i aquí, com sempre, no podia faltar l’esmorzar a cal Carreter, que ens deixa el cos preparat per tornar a sortir diumenge...
Salut i bones caminades!!