Molinàs - Castell de Molinàs -Font de Sant Miquel i ermita de Sant Miquel de Colera

Bq.
Petita sortida d'un parell d'hores, per visitar el castell de Molinàs, i la Font i ermita de Sant Miquel de Colera.
El punt de sortida es l'aparcament a l'entrada de Molinàs, a tocar el pont.

Tot just sortir, ho fem pel camí del castell de Molinàs, apte inclús per vehicles una mica alts.
Deixem el GR per la tornada.
Així arribem al Castell, força enderrocat però que val la pena de visitar.
Deixem el castell i seguin les senyals de GR pujem cap el coll dels tres camins on Prenem el que ens indica direcció oest a Sant Miquel de Colet 1'77 quilòmetres de distància.
Abans trobem la font de Sant Miquel que prou feines raja.
Acabem d'arribar a l'ermita, a dalt d'un turó, que està en un magnífic estat de restauració.
A més és refugi ja que té les portes obertes.
Realment és una reconstrucció fantàstica i que val la pena de visitar.
Durant tot el camí hem gaudit d'unes vistes magnífiques de la serra Baleta, de tot el massís de l'Albera, La badia de Colera, Llançà, Port de la Selva, Serra Verdera, el Peni...
Realment un dia preciós...
La tornada fins el Castell de Molinàs la fem resseguint el camí i allà seguim el GR que ens portarà més directa fins l'aparcament de Molinàs.
Un bon dia.
El proper visitarem les Barbes del Buc i Puig de Taravaus.
Salud i bones sortides.

Descripció de l'ermita :

Sant Miquel de Colera era l'antiga església parroquial del poble de Colera a l'Alt Empordà, fins que es va traslladar al costat del mar al segle XVIII. Està situada a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns set quilòmetres de distància per una pista forestal que s'agafa en arribar a Colera, des de la carretera de Figueres a Portbou.[1] Les primeres notícies certes del temple són del segle XI, per bé que apareix documentada en un text del monestir de Sant Quirze de Colera del 844, però que diversos historiadors han vist com una falsificació del segle XIII. Forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció
És una església d'una sola nau amb absis semicircular capçat a llevant. La nau està coberta amb una volta apuntada, de la mateixa manera que l'arc triomfal que també és ogival. En canvi, l'absis presenta una volta de quart d'esfera. Hi ha dues finestres que il·luminen l'interior, una al frontis i l'altra al centre de la zona presbiteral. Ambdues són d'arc de mig punt i de doble esqueixada. Al mur de tramuntana de la nau hi ha una gran fornícula d'arc de mig punt, actualment tapiada i, al seu costat, una de quadrada. Un banc corregut segueix tot l'interior del temple exceptuant la zona de l'absis.[1]

El paviment interior presenta un enllosat de grans peces de pissarra. La portada d'accés al temple està situada al mur de migdia. Presenta quatre arcs de mig punt en degradació, amb els brancals restituïts i la llinda i el timpà també. El campanar, aixecat sobre el mur de ponent, és de cadireta i està format per tres pilastres sense el coronament pertinent.[1] L'aparell és de carreus de pissarra escairats i pedra desbastada, disposats en filades regulars. A les cantonades, els carreus són de mida més gran.[1]

Història
L'església romànica de Sant Miquel pertanyia a l'antic poble de Colera, apartat de l'actual vila de Colera que hi ha a la vora, als darrers contraforts de l'Albera, en un replà enlairat, al sud-est del puig d'Esquers, a la serra Balmera. És un municipi carregat d'història i el nucli de Molinars -avui abandonat- i els canons de la Guerra de la Independència, situats a la punta de puig d'Esquer, en són alguns vestigis.[1]

En un document datat al darrer quart del segle XI s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada i la meitat de les vinyes de la vall de Freixe, nom antic de la vall i la cala de Colera, i l'església de Sant Miquel de Colera, amb terres, delmes i primícies.[1]

L'església parroquial de Sant Miquel de Colera, "l'església vella", és esmentada l'any 1219 com a possessió del monestir de Sant Quirc de Colera. També apareix en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280, i en els nomenclàtors diocesans del segle XIV.[1]

L'església es trobava abandonada i en estat ruïnós però l'any 1983 es va endegar una intervenció promoguda pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament de Colera i el Bisbat de Girona, conjuntament amb els Amics de Sant Miquel de Colera, que es va dividir en dos fases, la primera el mateix any 1983 i la segona l'any 1991. En aquestes intervencions es va reparar la façana, es va recuperar l'espadanya i es van restituir els muntants desapareguts de la portalada.[1]


Descripció del Castell de Molinàs.-

La Torre Castell de Molinàs, o Molinars, és una obra romànica del municipi de Colera (Alt Empordà) protegida com a bé cultural d'interès local i un jaciment arqueològic de l'antic castell.


Contingut
1 Descripció
2 Història
3 Referències
4 Enllaços externs
Descripció
Situat a ponent del nucli urbà de la població de Colera, a uns quatre quilòmetres de distància del nucli i a la vall de Molinàs. S'hi accedeix per la mateixa pista forestal que puja a l'església de Sant Miquel de Colera.[1]

Es tracta de les restes enrunades de la torre castell de Molinàs. Actualment s'observa un recinte de planta rectangular, del que es conserven dos cossos d'edificació. Els murs perimetrals de la fortificació s'han conservat de manera irregular. El més destacable és el mur de tramuntana, d'uns deu metres d'alçada. Presenta tres filades d'espitlleres disposades a diferent i un matacà força ben conservat, a la part superior del parament. Al seu costat hi ha una finestra d'arc de mig punt, actualment tapiada. La façana oriental és la més destruïda del conjunt, probablement pel fet d'haver-hi estat adossat un mas d'època posterior, avui completament enrunat. En canvi, la façana de ponent, que no supera els cinc metres d'alçada, ha conservat quatre espitlleres al nivell inferior, de la mateixa manera que el mur de migdia, que dóna accés a l'interior del recinte, i presenta un total de vuit espitlleres. Aquest espai interior està compartimentat per un mur que segueix una orientació nord - sud que presenta una obertura tapiada de mig punt, amb les lloses de pissarra disposades a sardinell, al nivell inferior i una porta rectangular bastida en pedra (i reformada amb maons), al pis. La part de ponent presenta un espai rectangular que probablement no tenia sostre, o bé estava cobert amb trespols de fusta. Mitjançant un arc de mig punt obert al mur de tramuntana d'aquest espai s'accedia a la zona coberta. A la banda de llevant s'observen restes de les cobertes originals, sostingudes per arcs diafragma de mig punt.[1]

La roca natural de la zona fou retallada per assentar-hi els murs, fets de lloses de pissarra estretes i llargues, lligades amb fang formant un aparell irregular. Només els brancals de la porta de migdia estan reforçats amb morter.[1]

Història
No hi ha notícies històriques referents a l'edifici en concret. Malgrat tot s'han recollit certes hipòtesis del seu origen. Una primera és la relació entre aquesta fortalesa i la "guàrdia de moros" documentada al segle X o a la turre citada al segle XI, amb referència al lloc o la vall de Colera. Les actes de consagració de la basílica monàstica de Sant Quirc de Colera del 935 i 1123 esmenten una torre de moros. En un document datat al darrer quart del segle XI s'indica que Dalmau Berenguer tenia, en feu del monestir de Sant Quirc de Colera, a la vila de Colera "ipsa sua domenedura propia" amb masos, terres, vinyes i pertinences, com també els ports i la "turre" allí fundada. Un text de l'any 1223, un conveni signat per l'abat de Sant Quirc referent a la vall de Colera, parla de fortaleses i torres d'aquest lloc, en plural.[1]

Les característiques de l'edifici, torre castell, per les arcades diafragma, per les sales interiors i l'aspecte d'altres elements, com les sageteres altes i el matacà, porten una datació probablement baix-medieval, potser del segle XII o ja del XIII. Es tracta d'una construcció de caràcter popular i rústec que aprofita restes d'una gran torre o guàrdia molt anterior.[1]