Mollet Sta Rosa Martorelles Castell de Sant Miquel

Excursió que sortint de Mollet fa camí cap a Martorelles i realitza un recorregut per la serralada litoral , de relleu suau i formes arrodonides, amb les vessants que s'alternen usos agrícoles i grans espais urbanitzats, passa per can Girona , font de la Mercè, dolmen de can Gurri, puja al Castell de Sant Miquel i fa el retorn cap a Martorelles i Mollet , acabant a l'Estació de Mollet Sta Rosa.

Llocs destacats del recorregut.

Martorelles és una vila i municipi català de la comarca del Vallès Oriental inclòs dins la Mancomunitat de municipis de Galzeran.
Situat a la comarca del Vallès Oriental, entre les serralades Litoral i Prelitoral. Té una extensió de 3,61 km2 i 4.882 habitants segons el Padró Municipal del 2013. Els termes municipals que l'envolten són: Montornès del Vallès, Santa Maria de Martorelles, Sant Fost de Campsentelles i Mollet del Vallès.
El primer document escrit que fa referència a l'existència del poble data de l'any 1015. Es tracta de l'acta de consagració de l'església de Martorelles.
Tot i que al llarg dels anys han existit diverses teories per explicar els orígens del topònim del poble, la hipòtesi més acceptada el vincula a l'arbust de la murtra, una espècie molt abundant a la zona i a tota l'àrea de la Mediterrània.

Font de la Mercè. Feta d’obra, situada a l’esquerra de la pista i amb un petit broc. A la mateixa font i al torrent s’hi reprodueixen dos dels amfibis de la serralada litoral: la salamandra, animal amb taques grogues sobre fons negre, d’hàbits nocturns que pon les larves a les masses d’aigua neta i oxigenada de la serra i el tòtil.

Dolmen de Can Gurri. Monument funerari en galeria catalana de parets obliqües, amb la cambra composta per dues lloses a la capçalera i tres de laterals a cada costat, situat a dintre de l’alzinar. Descobridor: Antonio Guilleumes i Brossa l'any 1952.
Excavacions: Josep Estrada i Garriga, cap al 1955. Prospecció de Josep Oriol Font i Cot, (UB, Dept. Prehistòria, Hª Antiga i Arqueologia), projecte recerca "El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya". Intervencions sota el nom: "Megalitismo y arqueoastronomía: El caso del noroeste peninsular", al 2003.
Materials: Puntes de sageta amb aletes molt ben tallades, ceràmica hallstàttica, fragments de ceràmica de vas campaniforme, una punta de llança i un punyal de bronze.

El castell de Sant Miquel , de Montornès o de Vallromanes, és una fortificació medieval que hi ha a la part oriental del terme de Vallromanes, al límit del terme de Montornès del Vallès, al cim d'un turó; (la línia divisòria dalt el turó assenyala que les ruïnes del castell són del municipi de Vallromanes, mentre que les de la Capella de Sant Miquel corresponen a Montornès). Des del castell s'albira tota la plana del Vallès Oriental. La primera notícia escrita del castell de Montornès data del 1108 amb motiu d'un testament sacramental de Bernat Ramon jurat a l'altar de sant Sadurní màrtir (patró de la parròquia de Montornès), on deixa a la seva filla Estefania l'esmentat castell. Era una edificació de grans dimensions amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’homenatge i trossos de murs.

El castell es compon d'una torre circular i d'un recinte que envolta tot el cim del turó. La torre, de la qual només se'n conserva el sector septentrional, té un diàmetre interior de 3,4 m i un gruix de mur de 2,2 m. A una alçada d'uns 3,8 m hi havia una falsa cúpula. La torre devia ésser molt més alta però només s'han conservat uns 2 m. A nivell de primer pis s'endevina l'arrencada de l'arc de la porta (dues dovelles petites). Per les seves característiques fa pensar en un edifici de l'any 1000.

A uns 7 m de ponent de la torre hi ha restes d'un mur de 90 cm. A uns 25 m de la torre, cap al nord, es troben les restes d'una construcció de planta rectangular que inclou un mur de tancament corb d'un gruix de 120 cm construït amb carreus semblants als de la torre. És possible que aquestes construccions fossin afegides a la torre durant el s. XI. (Informació de Viquipedia)