Molló – Puig Moscós

Esplèndida caminada en el transcurs de la qual, hem pogut gaudir dels colors de la tardor, ja que hem trobat els boscos de bedolls, freixes i roures ben acolorits, així com, també hem pogut observar molts dels cims del Pirineu gironí, visibles durant bona part de la marxa.

Comencem al centre de Molló, al costat de l’església de Sant Sebastià des d’on creuant el poble, anem a la font Vella, que raja amb força cabdal, Enllacem amb el GR-11, que anirem seguint durant quasi tota la pujada, passant per Favars, l’oratori de Santa Magdalena, la font de Quadrilla, el turonet i pla de Sant Joan, fins arribar al cim del Puig Moscós, senyalitzat amb un vèrtex geodèsic.

Comencem la tornada, davallant sempre molt a prop del filat, on en alguns trams hi ha corriol i passant per entre els arbres, anem baixant primer fins als plans del Grell i desprès en forta baixada fins enllaçar amb el camí de retorn a Molló. En aquesta baixada, podem gaudir de molt bones vistes sobre el poble de Espinavell i els seus boscos ben acolorits de tardor.

Passem per l’abandonada masia del Grell de Dalt, el torrent del Grell i ens endinsem al preciós bosc de bedolls, que ben acolorits de tardor fan que caminar per dintre d’ell sigui un autèntic plaer. També totes les muntanyes i els boscos dels voltants en ofereixen boniques estampes de tardor, fins que arribem de nou a Molló, on aprofitem per visitar l’església de Santa Cecília, abans de donar per acabada aquesta preciosa caminada.

Església de Santa Cecília de Molló.-

És probable que vers l’any 936, quan s’esmenta per primer cop el lloc de Molló, ja existís una petita església dedicada a Santa Cecília, pertanyent al domini comtal i la seu de Girona. Al segle XII fou donada pel comte de Barcelona al monestir de Ripoll, i el terratrèmol de 1428 hi causà grans danys. Durant la retirada republicana de la Guerra Civil (1939) fou incendiada i es van cremar els retaules existents.

L’església té una sola nau, coberta amb volta de canó apuntada, i un absis semicircular més estret que la nau, característica típica d’algunes esglésies del Ripollès. Hi podem distingir els elements típics de l’arquitectura romànica llombarda: bandes llombardes, arcuacions cegues, fris de dent de serra en la portada i en el campanar i també, en menor mesura, a l’interior del temple. La resta dels murs són sobris, llisos i regulars. A cada extrem de la teulada hi ha dos campanars petits que serveixen per anunciar la missa.

Cal destacar el campanar de cinc pisos, elegant, esvelt i curt d’alçada si es contrasta amb les dimensions de l’església, tal com també passa a Sant Cristòfol de Beget. Els campanars d’aquestes dues esglésies presenten similituds artístiques. La portada, tot i no ser tan treballada, recorda la del monestir de Sant Pere de Camprodon. Presenta una composició sòbria en la decoració i elegant en la integració de l’arquitectura i l’escultura; fixem-nos en les figures d’animals monstruosos de la part superior.