Molló - Torre de Mir

El punt se sortida en el títol de la ruta és només per ubicar, la ruta té el seu inici en el mal anomenat (maps) Mirador de Molló (km 22 de la C32), ja que aquest no és altra que un petit aparcament en teoria d'ús exclusiu pel clients del Restaurant Can Pairó o Panoramix. Al costat també hi ha una benzinera Repsol ara tancada. Des d'aquest punt cal fer uns metres per carretera fins a una pista asfaltada a ma esquerra que puja fins a la Masia de Ca n'Illa, per on ens fa passar la ruta que porto i, crec també porta la majoria. També havia vist que algunes rutes en el primer revolt abans de la masia feien un ascens directe, sense passar per aquesta, fins al següent revolt de la pista després de la masia. Per això vaig pendent i efectivament i ha un pas pel filat i en el primer arbre hi ha marques grogues, altra marca en altre arbre, en un abeurador i un nou pas pel filat que surt a la pista. Enfilem pista amunt amb vistes ja amb més perspectiva de Molló i a migdia de Sant Antoni, Serra Cavallera i a llevant cap al Montnegre. Passat el Pla Joan i a tocar del turó on es troba l'Oratori de Sant Pere deixem la pista i agafem un corriol amb marques grogues direcció nord. Hem decidit fer la ruta en sentit invers amb la qual cosa comença una simfonia d'avisos de que fem la ruta en sentit invers. Seguim. El corriol és força obac i per les pluges ben humit i relliscós. Després de creuar el Torrent de Fabert, fem una curta pujada a tocar de Can Freixe, sense arribar a entrar a Fabert, tot i que faig una marrada per a fer un punt (opcional). Seguim el camí de les Dous a Fabert, però tot i seguir la pista, que ens portaria igualment altre cop pel "bon camí" (GR) tot fent una mica més de volta, veiem que la ruta va una mica més avall, de fet uns metres més avall hi ha indicació per on segueix el GR 151. De nou a lloc, passem el Clot de La Clota, i tot creuant la Closa del Cortal, sortim altre cop a la pista. Una mica més endavant caldrà deixar la pista i fer una mica de camp a través i buscar desdibuixades marques de GR en els arbres. tot i no estar encara ni a 1500 m el bosc desapareix i comencen els prats. Seguim pujant i faig una testimonial i dura ascensió al més pur estil alpí i sense oxigen al Puig de la Rodonella. Després d'un lleuger descens, deixem el que en teoria seria el traçat del GR a ma esquerra, seguint el track a ma dreta, cosa la qual ens porta a ficar-nos per un corriol ben tapat de bardisses. Ara miro a l'ortofotografia de google earth que la imatge de 2015 està ben neta de vegetació, encara que ho hagués mirat abans, difícil saber com t'ho trobaràs in situ. Travessar aquest prou set-cents ens porta algun contratemps. Per la qual cosa considero mes recomanable pujar fins el Puig de la Clapa i carenejar cap a l'est, zona menys complexa de travessar. Sortint de la selva trobem a ma dreta uns murs, i seguint enfilem ja cap al Coll entre el Puig Sec al nord i el Puig de les Basses de Fabert, per on passarem de baixada, al sud. Des del Coll ja veiem el cap de la torre cap a on ens dirigim. Fem un parell de retallades de la pista i baixem directes, tot i que un cop avall tocarà seguir-la uns metres fins una bifurcació a ma esquerra que ja ens indica, sobreescrit, el camí cap a la Torre de Mir. De fet, abans d'aquest desviament hi ha a ma esquerra una barrera per també es pot accedir a la torre i és per on tornem cap a la pista. Tornem de pujada fins el coll i on es troben uns indicadors girem per pista i camí ampli direcció sud, tot passant pel Puig de les Basses da Fabert i ja en clara baixada. Passem per la Collada de Prats, seguim la pista fins un desviament a ma dreta, també ample, però com a pista en força mal estat. Seguim baixant i faig una marrada per a pujar al Pedró de Sant Pere on es troba un petit Oratori dedicat al Sant. Tot baixant d'aquest entrem al camí de pujada, travessem el Pla Joan i fem la mateixa marrada per a evitar la Masia de Ca n'Illa, ja som a la carretera i al punt d'inici de la ruta. Ara amb el restaurant obert i també una caravana a mode de bar que en facilita fer la cervesa de rigor i felicitar-nos per la ruta i que tot ha anta quasi bé. Els núvols amenaçadors ens han respectat.